Catalunya perd el 24% dels seus animals salvatges en només 20 anys

En les últimes dues dècades, Catalunya ha perdut de mitjana un 24% dels seus animals salvatges. Darrere d’aquesta xifra hi ha històries tràgiques. Com la d’espècies que han perdut més del 70% de la seva població en pocs anys i que, ara com ara, se situen a l’abisme de l’extinció. També hi ha històries d’animals que, contra tot pronòstic, han aconseguit recuperar-se enmig del caos i ara proliferen amb relativa bona salut. Entre un extrem i l’altre, les dades apunten a una tendència clara: la biodiversitat catalana està en un declivi evident. Aquestes són algunes de les dades que es desprenen de l’últim informe de l’Índex de Planeta Viu, una radiografia sobre l’«estat de salut» de les espècies salvatges que viuen en territori català. L’anàlisi, liderada per l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, rastreja l’evolució de centenars d’espècies de papallones, ocells, mamífers, amfibis, rèptils i peixos que habiten a Catalunya. «Les dades apunten a una pèrdua del 24% de les espècies salvatges. Aquesta xifra és molt dolenta i, tot i així, només representa la punta de l’iceberg d’un problema molt més greu», explica Sergi Herrando Vila, un dels principals autors d’aquest informe en una entrevista amb EL PERIÓDICO. El balanç més complet fet fins a la data sobre l’estat dels animals salvatges catalans només recull informació de 321 espècies que s’han seguit de manera exhaustiva en les últimes dècades a partir de programes d’observació tècnics i projectes de ciència ciutadana. Això ha permès seguir gran quantitat d’espècies per tot el territori, però també n’ha deixat fora una gran quantitat d’animals que habiten als ecosistemes catalans i dels quals, ara com ara, no sabem quin és l’estat de salut. «Només tenim una ‘fotografia’ d’un nombre molt petit d’espècies. Això no ens permet fer conclusions taxatives, però, sí, veure que anem cap a una tendència preocupant», argumenta Herrando. Causes del declivi La pèrdua d’espècies a Catalunya està directament relacionada amb les activitats humanes. Els estudis sobre el terreny demostren que els animals s’estan veient perjudicats pels canvis d’ús de terra, l’abandonament de cultius, l’efecte dels pesticides i, evidentment, les alteracions provocades per la crisi climàtica. Des de l’augment de les temperatures fins a l’avenç de les sequeres. «Per entendre la crisi de biodiversitat és molt important recordar que a la natura tot està interconnectat: el declivi d’una espècie d’insectes, per exemple, també impacta en altres animals. I les mateixes causes que perjudiquen a uns en un sentit també en perjudiquen d’altres», explica el científic. L’altra clau per entendre l’extensió d’aquesta crisi, que ara mateix protagonitza el debat de la cimera de la biodiversitat de Mont-real (COP15), és veure-la en el context global. «No només ens hem de ‘fer responsables’ de la pèrdua del 24% de la fauna a Catalunya, sinó que també cal tenir en compte que amb les nostres activitats hem contribuït al declivi descomunal d’espècies en altres parts del món», comenta Herrando. Dos exemples molt il·lustratius són el dels cultius de soja i d’oli de palma: dos productes que Europa importa en massa des de punts del sud global i que al seu lloc d’origen estan arrasant ecosistemes i espècies. «Les nostres activitats estan contribuint al declivi descomunal d’espècies en altres parts del món» Sergi Herrando, autor de l’informe Planeta Viu Crisi global de biodiversitat La comunitat científica alerta sobre el mal estat de la biodiversitat global. En aquests moments, segons apunta l’últim informe de la Plataforma Intergovernamental sobre Diversitat Biològica (IPBES), es calcula que hi ha un milió d’espècies arreu del món que estan en perill d’extinció. Gran part d’aquestes, per l’amenaça directa que suposen les activitats humanes i pràctiques com la sobreexplotació. A Espanya, es calcula que hi ha almenys 134 espècies en situació vulnerable i 199 en perill d’extinció. A Catalunya, segons l’últim balanç disponible, hi ha almenys 185 espècies vulnerables i 90 en situació de perill crític. El futur d’aquestes espècies dependrà, en gran part, de l’avenç de la crisi climàtica. L’últim informe del Panel Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) constata que la meitat de les espècies d’animals del planeta s’han hagut de desplaçar cap als pols, o en general cap a llocs més frescos, per fugir de l’augment global de les temperatures. Estudis sobre el terreny constaten la «pèrdua de centenars d’espècies locals» i «episodis de mortalitat massiva» a causa dels extrems de calor als ecosistemes terrestres i marins. La comunitat científica adverteix que, si la temperatura global puja més de dos graus i mig, que ara mateix sembla l’escenari més probable, el 30% de les espècies del planeta entraran en risc d’extinció. En el cas de les espècies endèmiques, que només es troben en ecosistemes concrets, l’avenç de la crisi climàtica podria delmar la seva població. «La disminució de l’abundància de les espècies és un primer senyal d’alerta sobre el mal estat dels ecosistemes», adverteix Lluís Brotons, coordinador de l’oficina tècnica de l’observatori. «La bona notícia és que aquestes espècies es poden recuperar amb les polítiques o mesures de conservació adequades», afegeix l’expert.

Catalunya perd el 24% dels seus animals salvatges en només 20 anys

L’últim informe Planeta Viu alerta que la xifra és només la punta de l’iceberg d’un problema més greu i assenyala les activitats humanes

La crisi de les papallones, les granotes i els esquirols: aquestes són les espècies en declivi a Catalunya

El més llegit