Així s’ha convertit el Mundial de Qatar en el més contaminant de la història

El Mundial de futbol de Qatar va prometre ser la primera competició esportiva d’aquest tipus amb una empremta ecològica neutra. Segons van anunciar el país amfitrió i la FIFA, l’organització de l’esdeveniment es comprometia, d’una banda, a desplegar un paquet inèdit de mesures de sostenibilitat i, per l’altra, a minimitzar (i compensar) les emissions de diòxid de carboni relacionades amb la logística del Mundial. ¿Què hi ha de cert en aquesta promesa? ¿S’ha complert? Els càlculs més optimistes apunten que l’empremta d’aquest esdeveniment podria ser tan gran com la d’alguns països. Les anàlisis més exhaustives apunten que el de Qatar podria acabar sent el mundial més contaminant de la història. L’informe oficial de la FIFA (Greenhouse gas accounting report) calcula que la competició ha suposat l’emissió d’unes 3,6 megatones de diòxid de carboni. Segons aquest càlcul, almenys la meitat de l’empremta ecològica del Mundial té a veure amb els viatges cap a Qatar. Tant dels equips com dels aficionats. La segona activitat més contaminant, amb un 24,2% de les emissions, hauria sigut la construcció d’infraestructures relacionades amb la competició i la tercera, amb un 20,1%, amb l’allotjament d’1,2 milions d’assistents. Aquests càlculs englobarien el conjunt d’activitats fetes des de l’abril del 2011 (en la fase de preparació del Mundial) fins al juny del 2023 (quan es desmantellaran algunes infraestructures). Les 3,6 megatones de CO2 del Mundial de Qatar serien equivalents al que emeten països com la República Democràtica del Congo, Croàcia o Lituània en tot un any. I això només si tenim en compte els càlculs més optimistes. Una anàlisi independent de la plataforma Carbon Market Watch suggereix que les xifres oficials «són enganyoses», subestimen les emissions de diverses activitats i, en general, presenten un diagnòstic distorsionat de l’empremta ecològica de la competició. Els autors d’aquesta anàlisi també assenyalen que moltes de les mesures de mitigació climàtiques creades per a l’ocasió «no tenen integritat», com la construcció de zones verdes enmig del desert. L’empremta dels estadis L’informe de Carbon Market Watch desmunta, punt per punt, els càlculs de l’organització de l’esdeveniment. L’exemple més il·lustratiu és el cas dels estadis. Les anàlisis independents de l’empremta ecològica d’aquestes infraestructures multiplica per vuit la xifra oficial: Qatar esgrimeix que la construcció de set nous pavellons esportius ha emès 0,2 megatones de CO2, mentre que aquest informe li atribueix almenys 1,6 megatones. En aquest sentit, l’anàlisi també assenyala la «problemàtica» que aquests espais només s’han construït per al Mundial i que, després d’això, «el futur ús de tants estadis en un espai geogràfic tan petit és incert». Els organitzadors del Mundial de Qatar, en el seu pla original per aconseguir un torneig «amb empremta neutra», van plantejar la compra d’almenys 1,8 milions de crèdits de carboni. És a dir, uns ‘bons’ per compensar les emissions de diòxid de carboni a partir d’un mecanisme dissenyat en el Protocol de Kyoto. Segons apunten les anàlisis independents fetes fins ara, de moment només s’han comprat 130.000 crèdits d’aquest tipus. Segons aquestes xifres, ara com ara Qatar només ha adquirit el 10% dels bons climàtics a què s’havia compromès. El mundial més contaminant Tot apunta que el Mundial de Qatar ha sigut el més contaminant de la història. Els informes ambientals de FIFA i les Nacions Unides sobre les altres competicions d’aquest tipus indiquen que, per exemple, el Mundial de Sud-àfrica del 2010 va emetre 1,6 megatones de CO2, el del Brasil del 2014 unes 2,7 i el de Rússia del 2018 prop de 2,1. L’empremta ecològica de Qatar suma, segons les xifres oficials, unes 3,6 megatones de diòxid de carboni. Això suposa la xifra més alta d’un mundial de futbol i una de les més altes en la història de totes les competicions esportives. L’empremta de Qatar és pràcticament el doble que la dels Jocs Olímpics de Tòquio del 2020. Les úniques competicions que s’acosten a la xifra qatariana serien les Olimpíades de Londres del 2012, amb 3,4 megatones emeses, i les Olimpíades de Rio del 2016, que també va suposar 3,6 megatones de CO2. Això equival al consum anual de 450.000 llars. O a la circulació de 775.600 vehicles de gasolina durant un any sencer circulant pel món. Més enllà de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, diferents anàlisis independents assenyalen diverses activitats que han augmentat exponencialment l’empremta ecològica del Mundial de Qatar. Segons assenyala una anàlisi elaborada per Reuters, només per a la manutenció de la gespa dels estadis es necessiten almenys 10.000 litres diaris d’aigua. Això, en un país situat enmig del desert, implica posar en marxa una maquinària sense precedents per dessalinitzar aigua. El mateix passa amb el sistema de refrigeració que s’utilitza per evitar que els estadis passin dels 35 graus de temperatura ambient a uns còmodes 20 graus. Una anàlisi del portal ‘Tradingpedia’, per exemple, calcula que per finançar l’organització d’aquesta competició s’han hagut d’extreure 3.000 milions de barrils de petroli. La crema d’aquests combustibles fòssils es traduirà en l’emissió de 928 megatones addicionals de diòxid de carboni. Aquesta xifra, segons apunta aquest informe, és comparable amb les emissions de tot el món durant 10 dies. O a l’empremta ecològica de tot el sector de l’aviació durant tot un any.

Així s’ha convertit el Mundial de Qatar en el més contaminant de la història

L’esdeveniment va arrencar prometent que seria el primer amb una empremta ecològica neutra i, de moment, va camí de convertir-se en el més contaminant de la història

El més llegit