Objectiu 1,5 graus: l’últim gran escull de la cimera del clima de Sharm al-Sheikh

Quan semblava que Sharm al-Sheikh havia aconseguit superar el seu gran escull (la creació d’un fons per fer front a les pèrdues i danys de la crisi climàtica al sud global), l’acord final de la cimera del clima ha topat amb un altre obstacle encara més complicat d’esquivar contra rellotge. Aquest dissabte al matí, en la pressumible recta final de les negociacions, Europa s’ha mostrat taxativa a l’afirmar que no firmarà cap acord que no estigui alineat amb l’objectiu dels 1,5 graus. Més tard, una coalició de països (entre els quals s’inclou Espanya) ha comparegut per recolzar el missatge. «Keep 1,5 alive». Aquesta és la frase que més s’ha repetit als passadissos de la cimera de Sharm al-Sheikh aquest dissabte. El lema es refereix a l’objectiu de limitar l’augment global de les temperatures per sota dels 1,5 graus de mitjana respecte a l’era preindustrial. En aquests moments, els termòmetres del globus ja estan 1,1 graus per sobre que fa un segle. Segons adverteixen diverses anàlisis, les polítiques climàtiques actuals portaran a un escalfament global pròxim als 2,5 graus. En cas que sigui així, el món es veuria exposat a un dràstic augment de tots els extrems climàtics. Per evitar aquest escenari, els experts adverteixen que s’han de reduir dràsticament les emissions de gasos d’efecte hivernacle. El pla és cristal·lí. Les emissions han d’arribar al seu pic abans del 2025 i després han de caure pràcticament a la meitat abans d’arribar al 2030. Aquest és l’únic camí que, segons apunten innombrables informes científics, permetrà esquivar la catàstrofe climàtica. O dit d’una altra manera, l’objectiu dels 1,5 graus és el gran «llindar de seguretat» per al planeta. Aquest és el missatge que ara defensen en bloc un grup de països, coneguts com ‘High Ambition Coalition’, com a últim escull per salvar l’acord de Sharm al-Sheikh. En una breu però directa declaració pronunciada aquest dissabte a la tarda, una nombrosa coalició dels països han argumentat que només firmaran l’acord si es constata de forma explícita en el text final la necessitat de reforçar les polítiques de reducció d’emissions (i alinear-les amb l’objectiu dels 1,5), arribar al pic d’emissions el 2025 i comprometre’s amb el final (o almenys la reducció substancial) del petroli, el carbó i el gas. La polèmica dels combustibles fòssils En aquests moments, segons l’últim esborrany publicat per la presidència egípcia de la cimera, aquests elements només es reflecteixen de manera difusa en el text. El text recull una menció a l’últim informe del Panel Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) sobre la necessitat de retallar un 43% les emissions de gasos d’efecte hivernacle per al 2030 però no assenyala cap mesura addicional per aconseguir-ho. Demana, això sí, als països que presentin nous plans de retallades en la cimera de Dubai (que és, a grans trets, el mateix encàrrec que Glasgow va deixar per a Sharm al-Sheikh). També repeteix el mateix discurs de la cimera escocesa sobre la necessitat de «reduir gradualment» l’ús del carbó i deixar enrere els «subsidis ineficients» als combustibles fòssils però, més enllà d’això, el redactat del text mostra un missatge més descafeïnat. El mateix passa amb el metà. L’últim esborrany de l’acord reitera la necessitat de «tirar endavant més accions» per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, amb especial èmfasi en el metà, però no indica més mesures per aconseguir-ho. Aquest dissabte, en una carrera contra rellotge per tancar les negociacions, la declaració conjunta d’aquests països ha augmentat la pressió perquè l’acord final de Sharm al-Sheikh inclogui una menció clara sobre totes aquestes qüestions. Europa fins i tot ha amenaçat amb marxar de la cimera sense firmar l’acord si no es respecta aquesta petició. Els impulsors d’aquesta demanda argumenten que l’objectiu dels 1,5 graus també és un reflex de la solidaritat climàtica. En aquest sentit, argumenten que de poc serveix crear un fons per fer front als estralls climàtics al sud global si paral·lelament no es dissenyen mesures per evitar que vagin a més.

El més llegit