Els països pobres insisteixen: «Les petroleres han de pagar pels desastres climàtics»

Després d’un inici grandiloqüent, marcat pels discursos de diplomàtics i caps d’estat de tot el món sobre l’«amenaça» de la crisi climàtica per al planeta, el debat de Sharm al-Sheikh comença a encarrilar-se cap a una demanda molt concreta. Aquest dimarts, el tercer dia oficial de negociacions de la cimera del clima, els governants d’alguns dels països més pobres, que també destaquen com les principals víctimes dels desastres climàtics, han pres la paraula per reclamar, una vegada més, que els grans responsables d’aquesta crisi financin els estralls que la crisi climàtica està causant al sud global. El primer ministre d’Antigua i Barbuda, Gaston Browe, ha pronunciat un discurs en nom dels petits estats insulars que, ara com ara, corren el risc de desaparèixer per l’augment del nivell del mar. «Les petroleres han de pagar pels desastres climàtics», ha destacat Browe reprenent així la proposta llançada pel mateix secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, durant la inauguració de la cimera. «Ja és hora que les empreses responsables de la crisi climàtica paguin un impost per finançar les pèrdues i els danys que ocasionen», ha destacat el portaveu de les illes en risc d’extinció després de recordar que, tan sols en la primera meitat d’aquest any, «sis empreses de combustibles fòssils van guanyar més diners del necessari per cobrir el cost dels danys climàtics als països en desenvolupament». «És hora que les empreses responsables de la crisi climàtica paguin un impost per finançar els danys que ocasionen» Gaston Browe El ressò d’aquesta petició s’ha traslladat, amb diferents matisos, a diferents discursos pronunciats aquest dimarts davant l’assemblea general de les Nacions Unides. El president de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa, ha demanat als països rics que «honrin els seus compromisos» amb les víctimes de la crisi climàtica. El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha demanat concretar «sense demores ni artificis burocràtics» un mecanisme per finançar les pèrdues i danys climàtics a les zones més desfavorides del planeta. El president de Sri Lanka, Ranil Wickremesinghe, ha denunciat el «doble tracte» dels governs occidentals que «s’han afanyat per desviar milions de dòlars a la guerra, però no per pal·liar els danys del canvi climàtic». Gran part d’aquestes peticions queden, per ara, en l’aire a l’espera que les negociacions oficials de la cimera aconsegueixin forjar un pacte concret per finançar els desastres climàtics al sud global. Mentrestant, una altra part d’aquestes demandes s’han materialitzat en la coneguda com a ’agenda d’adaptació de Sharm al-Sheikh, un pla presentat aquest dimarts per ajudar les comunitats més pobres del món a resistir els impactes de l’escalfament global. La iniciativa, impulsada per la presidència egípcia de la cimera, estableix una trentena d’objectius per aconseguir abans del 2030 entre els quals s’inclouen, per exemple, fomentar pràctiques agrícoles més sostenibles i resilients davant els extrems climàtics. La iniciativa mobilitzarà uns 300.000 milions de dòlars anuals i, segons l’anunciat aquest dimarts, arrancarà aquest mateix any. «Línia vermella» «Línia vermella»Fa dècades que els països del sud global, considerats com unes de les principals víctimes dels extrems climàtics, reclamen compensacions econòmiques pels estralls que pateixen al seu territori. Però aquest any, després d’un període especialment marcat pels extrems climàtics, han sigut alguns els governants que han declarat que la firma d’un acord sobre pèrdues i danys serà la seva «línia vermella» per aprovar el pacte final de Sharm al-Sheikh. Segons apunten diversos informes, el flagell d’un fenomen meteorològic extrem pot suposar la pèrdua de fins al 2% del PIB per a països del sud global. A això cal sumar-hi les pèrdues materials i humanes que causa, per exemple, una tempesta, inundació o huracà en regions sense recursos per aixecar cap després d’un esdeveniment així. Propostes sobre la taula Ja hi ha diverses propostes sobre la taula per fer front a aquest debat. Guterres, per exemple, va proposar la creació d’un «pacte global de solidaritat climàtica» que inclogui, entre d’altres, una promesa per reduir les emissions abans que acabi aquesta dècada, per reduir l’explotació de combustibles fòssils i per ajudar les economies emergents a fer front als reptes de la crisi climàtica. Aquest dimarts, una coalició de petits estats insulars greument amenaçats per l’augment del nivell del mar ha reclamat a les Nacions Unides la creació d’una comissió per «explorar la responsabilitat de certs estats pels danys causats per les seves accions climàtiques i els incompliments de les seves obligacions». Tuvalu, d’altra banda, ha demanat l’adopció d’un «tractat de no proliferació de combustibles fòssils» en reminiscència al tractat firmat després de la Segona Guerra Mundial per evitar que el món es dirigís cap a un futur catastròfic. La mateixa filosofia serveix ara per demanar mesures per evitar que la crisi climàtica es converteixi en una catàstrofe global.

Els països pobres insisteixen: «Les petroleres han de pagar pels desastres climàtics»

Governants del sud global prenen la paraula per demanar compensacions per les pèrdues i danys dels desastres climàtics

Una coalició d’illes en perill d’extinció reclama una comissió per «explorar la responsabilitat de certs estats»

El més llegit