Estampar un pastís a una estàtua de cera de Carles III, una sopa de tomàquet en un quadro de Van Gogh i un puré de patates llançat a un Monet. Aquests són alguns dels gestos protagonitzats per diferents grups ecologistes en els últims 10 dies per cridar l’atenció sobre la gravetat de la crisi climàtica i la necessitat de prendre mesures per frenar-ne l’avenç. Les imatges d’aquestes protestes, realitzades en vigílies de la cimera climàtica de Sharm al-Sheikh, han fet la volta al món i han encès un acalorat debat entre defensors i detractors d’aquestes accions. ¿Però és efectiu utilitzar els ‘atacs’ als museus com una eina per conscienciar sobre crisi climàtica o, per contra, només augmenten l’enemistat envers la causa?
En vigílies de la cimera de Sharm al-Sheikh
La protesta climàtica es multiplica als museus i obre un debat sobre la seva utilitat
Alguns estudis suggereixen que les accions extremes redueixen el suport popular, mentre que d’altres apunten que poden ajudar a sumar adeptes
Les protestes, protagonitzades majoritàriament per dones joves, també il·lustren un debat generacional
El més llegit
- La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols
- El PSOE frena el debat sobre Sánchez mentre s’escampa la idea que dimitirà
- El primer gran ‘beach club’ de BCN obrirà al juny després d’una inversió de 15 milions
- El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac
- Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable