Després d’un estiu de calor extrema, Espanya entra en una tardor més càlida de l’habitual

Espanya acaba de (sobre)viure a l’estiu més càlid des que hi ha registres. Entre juny i agost, la calor va fer estralls arreu del país, va desencadenar diverses onades extremes i va deixar centenars de rècords de temperatura a tot el territori. Els registres confirmen que hem viscut l’estiu més extrem des d’almenys el 1961. Mai, en els últims 60 anys, la calor havia sigut tan intensa, persistent i estesa a Espanya. Ja arribats a setembre, i mentre els termòmetres comencen a minvar a poc a poc, molts es pregunten si els pròxims mesos també estaran marcats per anomalies climàtiques. ¿Anem cap a una tardor i un hivern d’extrems meteorològics? «El fet d’haver viscut un estiu extrem no implica necessàriament que les pròximes estacions també ho siguin», explica Rubén del Campo, portaveu de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). En el pas d’una estació a una altra, segons argumenta l’expert, es poden produir canvis en els patrons atmosfèrics que, al seu torn, trenquin algunes tendències. Un exemple molt il·lustratiu és el que va passar l’any passat: després d’un hivern especialment sec (amb un domini de les situacions anticiclòniques que frenaven l’arribada de borrasques), el canvi en els patrons atmosfèrics va donar pas a una primavera bastant plujosa. Ara bé, ¿què diuen les prediccions estacionals sobre la pròxima tardor i hivern? Segons apunten els pronòstics climàtics del trimestre, Espanya s’endinsa en unes estacions més càlides del normal. De mitjana, s’estima que les temperatures podrien estar fins a un grau per sobre dels valors típics per a aquestes èpoques d’any. Això no significa que en els pròxims mesos farà calor, sinó que els registres tardorals i hivernals seran per sobre dels valors fins ara habituals. Seqüeles d’un estiu extrem La calor extrema d’aquest estiu ha deixat una seqüela especialment preocupant: l’inusual escalfament del Mediterrani. «La temperatura de l’aigua del mar continua estant quatre graus per sobre dels valors normals per a aquesta època de l’any», explica Irene Santa, física i meteoròloga d’Eltiempo.es. Aquest fenomen, segons argumenta l’experta, podria tenir implicacions a curt i mitjà termini. En primer lloc, l’elevada temperatura de les aigües provoca que les ciutats mediterrànies continuïn vivint nits molt més càlides del normal. A Barcelona, per exemple, la nit de dilluns passat va registrar una de les mínimes més altes en un mes de setembre de les últimes dècades. L’altra gran seqüela de l’augment de les temperatures del Mediterrani, i un dels aspectes que més preocupa els meteoròlegs, és que aquest fenomen pot fer augmentar el risc de pluges torrencials en els pròxims mesos. «Aquest paràmetre, per si sol, no implica que hi hagi d’haver una pluja torrencial. Però sí que sabem que si les altes temperatures marines coincideixen amb l’arribada d’una borrasca, aquesta combinació augmenta la probabilitat que es produeixin precipitacions extremes o episodis de gota freda», explica la meteoròloga. Un exemple per entendre aquest fenomen és el cas de les pluges torrencials que l’octubre del 2018 van causar innombrables danys materials i humans a Mallorca. Segons apunta una anàlisi del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani, aquell episodi va ser impulsat per la conjunció de tres factors. En els dies previs a la tempesta, l’aigua del Mediterrani es va escalfar. Els nivells de vapor d’aigua van pujar per sobre del normal. I, al seu torn, es va produir un moment d’inestabilitat atmosfèrica. La combinació de tot això va ser el que, finalment, va desencadenar un dels episodis de pluges torrencials més importants de les últimes dècades. Estacions distorsionades La previsió d’una tardor i un hivern més càlids de l’habitual, lluny de ser una anomalia, és un reflex de com la crisi climàtica està augmentat la temperatura mitjana durant totes les estacions de l’any i, al seu torn, està impulsant la formació de fenòmens meteorològics extrems. L’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) corrobora l’impacte dels dos fenòmens. A Espanya, la temperatura mitjana ha pujat 1,7ºC de mitjana a l’últim segle. La probabilitat que hi hagi un episodi de precipitacions extremes també ha augmentat de manera considerable. Les típiques pluges torrencials que fa un segle passaven una vegada cada 10 anys, ara arriben de manera més recurrent i intensa. La crisi climàtica també està distorsionant les estacions. Segons apunta una anàlisi de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), basada en registres històrics de les últimes dècades, l’estiu dura ara 40 dies més que als anys 80. L’equivalent a sumar 10 dies més d’estiu cada dècada. «Cada deu anys, l’estiu espanyol s’ha menjat entre set i vuit dies de primavera i entre dos i tres de tardor. Ara veiem que la calor arriba abans i s’allarga més del que fins ara era el normal», explica Del Campo.

Després d’un estiu de calor extrema, Espanya entra en una tardor més càlida de l’habitual

Les previsions estacionals apunten a temperatures fins a un grau per sobre dels valors normals per a aquesta època de l’any

Les altes temperatures del Mediterrani fan augmentar el risc de pluges torrencials

El més llegit