Trang Nguyen, ambientalista: «El tràfic d’espècies és una de les activitats delictives més esteses»

Trang Nguyen (Vietnam, 1990) ha dedicat tota la seva vida a la lluita contra el tràfic il·legal d’espècies. Primer com a investigadora i més endavant com a activista. Ara, guardonar amb el premi internacional de la Fundació Princesa de Girona, Trang parla amb la veu d’algú que, amb tan sols 31 anys, ja s’ha convertit en tota una inspiració per al moviment ecologista. Ha dedicat la seva vida a la lluita contra el tràfic il·legal d’espècies. Amb els anys ha aconseguit molts èxits, però també ha quedat exposada a molts perills. ¿Quina és la seva motivació per continuar lluitant pels animals? És una pregunta difícil, perquè sé que hi ha una resposta senzilla i una de complicada. Si hagués de dir alguna cosa, et diria que la meva principal motivació és l’amor que sento cap a la naturalesa. Si estimes alguna cosa, hi lluites. Això es pot aplicar a molts aspectes de la vida. Però també és cert que si parlem de la lluita contra el tràfic d’espècies cal tenir en compte que, més enllà de l’amor, hi ha molts moments difícils. ¿En què pensa quan parla de moments difícils? Recordo que fa uns anys vam realitzar una investigació en cobert a l’Àfrica sobre tràfic d’espècies protegides. M’hi vaig infiltrar fent-me passar per una compradora. Un dia els traficants em van portar a un magatzem on guardaven l’ivori i em van ensenyar peces molt petites. Llavors em vaig adonar que el que m’estaven ensenyant eren els ullals d’un cadell d’elefant. No podia evitar pensar que devien ser molt petits quan els van caçar. Això em va destrossar. ¿Com va aconseguir suportar aquests moments tan complicats? Pensava en el meu amor per la naturalesa i pels animals. Recordava la meva etapa com a investigadora, quan em passava els dies observant elefants en el seu hàbitat natural. De vegades, mentre estava d’incògnit, fins i tot m’agafava uns dies lliures per anar a reserves naturals. Llavors tornava a veure els animals sans i en llibertat i això em donava forces per continuar lluitant per ells. En llocs com Espanya, el trànsit d’espècies de vegades sona com un tema llunyà. Com si aquí no passés... Hi ha qui creu que en llocs com Europa o Amèrica del Nord no hi ha tràfic il·legal d’espècies, però no és cert. Ara mateix, per exemple, una persona podria agafar el seu mòbil a Espanya i comprar il·legalment un animal a Indonèsia. Això està passant. El tràfic d’espècies és la quarta activitat delictiva més lucrativa i estesa del món, tan sols per darrere de la venda de drogues, armes i el tràfic de persones. En aquests casos, a més, s’entremesclen trames de prostitució, blanqueig de diners i corrupció. És un problema global. «Una persona podria agafar el seu mòbil a Espanya i comprar il·legalment un animal a Indonèsia» ¿De quina manera salta fronteres la venda il·legal d’espècies? Té molt a veure amb la globalització. A l’Àfrica, per exemple, trobem xarxes de tràfic de productes il·legals derivats dels ossos, una espècie que no es troba al continent però que al sud-est asiàtic és molt utilitzada per elaborar remeis tradicionals. Això es deu que comunitats xineses i vietnamites que han emigrat han portat amb ells els seus costums i creences. I això també implica que alguns remeis tradicionals viatgen cada vegada més lluny. Una gran part del tràfic d’espècies es dedica a la producció de remeis naturals i alternatius. Exacte. A Àsia i a l’Àfrica encara hi ha moltes persones que creuen que consumir productes animals els farà tan forts com ells. Existeix la creença que consumir banya de rinoceront et farà tan forts com aquests animals. O que posar pols de rinoceront al voltant de casa teva farà que ningú pugui entrar a robar-te. Aquestes creences tenen una part cultural, una altra de falta de coneixement i una altra que té a veure amb causes socioeconòmiques. ¿Per què creu que aquestes creences continuen estant tan arrelades? Cal tenir en compte que en molts llocs del món, sobretot a les zones remotes, l’ús de remeis tradicionals es deu a la falta de serveis mèdics adequats. Al Vietnam, per exemple, el sistema sanitari és feble. Moltes persones que es dediquen a la medicina o a la farmàcia no tenen aquests estudis. La gent tampoc té el costum d’anar al metge quan es troba malament. Això és el caldo de cultiu perfecte perquè les persones continuïn acudint a la medicina tradicional i als remeis basats en animals. «En molts llocs del món, l’ús de remeis tradicionals es deu a la falta de serveis mèdics adequats» ¿Potser no hi ha lleis per evitar aquestes pràctiques? Sí que n’hi ha. En països del sud-est asiàtic hi ha moltes lleis sobre conservació animal. El problema és el compliment. En el dia a dia veiem que hi ha molts incompliments, corrupció i suborns. Per això mateix, si volem acabar amb aquestes pràctiques, necessitem un abordatge diferent. Educant, informant i sensibilitzant més. Amb la seva oenagé fa una crida perquè les dones i nenes s’involucrin en els projectes de conservació. Hi ha molts informes que assenyalen que els projectes de conservació que involucren dones tenen més èxit perquè, tradicionalment, les dones sempre s’han preocupat més per les cures, per crear un món més sostenible. M’agrada pensar que, igual que passa a la selva, la diversitat és clau perquè un projecte funcioni. Estic segura que el seu treball és una font d’inspiració per a molta gent. ¿Algun missatge per a les persones que estiguin llegint aquestes línies i que també volen ajudar el medi ambient? El missatge és senzill. Descobreix què vols fer, quin és el teu talent i què pots fer per canviar el món. No importa ni la teva edat ni el teu origen ni on vius. Hi ha mil coses que pots fer per ajudar el planeta. Pots formar-te en ciències i contribuir a les tasques de conservació. O pots convertir-te en activista i ajudar sobre el terreny. Si ets escriptor, escriu sobre el tema. Si ets artista, fes el que puguis per transmetre el missatge. Tots podem aportar el nostre gra de sorra per conservar la naturalesa.

El més llegit