Les glaceres del Pirineu agonitzen: la meitat han desaparegut en menys de 40 anys

Les glaceres pirinenques, l’últim bastió de gel del sud d’Europa, estan agonitzant. El 1850, al Pirineu hi havia més de mig centenar de glaceres i l’extensió sumava prop de 2.000 hectàrees. Un segle més tard, cap al 1990, ja es comptaven una desena de glaceres menys. Ara com ara, la meitat d’aquestes formacions de gel ja han desaparegut. I les últimes grans supervivents han perdut entre el 50% i el 60% de la superfície. Aquests enormes blocs de gel i neu amb prou feines ocupen ara menys de 200 hectàrees. L’ últim Butlletí d’Indicadors de Canvi Climàtic del Pirineu alerta que la pèrdua de les glaceres s’ha accelerat en els últims trenta anys. Tots els indicadors sobre la salut d’aquests ecosistemes han empitjorat. L’ Aneto, per exemple, n’ha perdut més del 50% de la superfície. Al 1990, la superfície gelada d’aquesta formació s’estenia al llarg de més de 100 hectàrees. Ara, amb prou feines n’ocupa 47. A l’altre costat de la frontera, la glacera Ossoue s’ha reduït gairebé el 60% durant aquest mateix període. Segons les últimes estimacions, ni tan sols arriba a les 30 hectàrees. «Les glaceres del Pirineu estan en una situació crítica», argumenta Eva García Balaguer, coordinadora de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC- CTP). «L’ escalfament global ha accelerat la pèrdua del gel en aquests ecosistemes i, a causa de la mateixa dinàmica del clima, serà molt difícil frenar aquest deteriorament. La pèrdua de les glaceres no només suposa un problema mediambiental. Si desapareixen aquests ecosistemes, també perdem patrimoni natural. Un símbol del nostre territori», comenta la científica. Al 2020, per exemple, la superfície total coberta per glaceres va arribar al valor més baix des que existeixen registres. Mai, en les últimes tres dècades, s’havia observat una extensió tan baixa del gel al Pirineu. La cova gelada de Cotiella, un indicador més de l’estat de salut d’aquestes icòniques muntanyes, també ha marcat un mínim sense precedents quant a l’extensió del gel. «Aquestes dades s’haurien de llegir com un senyal d’alerta sobre l’impacte del canvi climàtic en el nostre entorn», comenta García Balaguer. Culpables del desglaç Les glaceres són formacions de gel que, lluny de mantenir-se estàtiques, varien al llarg del temps. A l’època dels romans i més tard a l’Edat Mitjana, les glaceres del Pirineu també van minvar. Però ara, a diferència del que va passar en aquelles èpoques, la pèrdua de gel avança molt més ràpid. Segons explica la geòloga Ana Moreno, normalment aquests canvis se solen produir en períodes de centenars o milers d’anys. Ara, en canvi, el desglaç avança a pas accelerat i en tan sols tres dècades n’ha duplicat l’expansió. «En el cas de l’actual pèrdua de les glaceres tenim proves inequívoques que és culpa de l’activitat humana, l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle i l’escalfament global», explica la científica de l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE-CSIC). «Les glaceres són sentinelles de la crisi climàtica i ens avisen de què està passant al planeta. No podem evitar o revertir la pèrdua de gel, però sí que ens podem preparar de cara als canvis que podria provocar en el paisatge i en els ecosistemes», comenta la científica. La pèrdua de les glaceres del Pirineu està transformant, al seu torn, l’ecosistema de les muntanyes. L’ augment de les temperatures està empenyent moltes espècies a desplaçar-se cap a dalt de la muntanya a la recerca de refugis climàtics. Això, segons explica l’ecòleg Gérard Largier, «obre un espai ecològic per a animals i plantes» expulsades dels seus hàbitats per l’escalfament global. Però d’altra banda, «la regressió de les glaceres també podria provocar la desaparició de les poblacions d’algunes espècies», comenta el director del Conservatori Botànic Nacional del Pirineu i Midi-Pyrénées. Caos climàtic L’agonia de les glaceres no és l’única empremta de la crisi climàtica en aquestes muntanyes. Segons apunta l’últim butlletí climàtic, en els últims seixanta anys la temperatura mitjana al Pirineu ha augmentat aproximadament 1,6 graus. «És un increment lleugerament superior al de la mitjana global, d’1,2 graus, però coincideix amb els pronòstics que mostren que els ecosistemes d’alta muntanya estan entre els més afectats per l’escalfament global», explica el meteoròleg Jordi Cunillera, cap de l’equip de Canvi Climàtic del Servei Metereològic de Catalunya, un dels autors de l’última radiografia del clima pirinenc. Mentre els termòmetres pugen al Pirineu, les pluges també es comencen a distorsionar. Segons indiquen els registres, les precipitacions han baixat el 10% en els últims seixanta anys. Les observacions apunten que la pluja es concentra, cada vegada més, en episodis torrencials i extrems. Com va passar amb la borrasca Gloria. «També veiem un canvi en l’estacionalitat de les precipitacions. Abans, l’època de pluges era a la primavera i la tardor. Ara aquest patró s’està alterant», comenta Cunillera. «Tots aquests canvis en el clima no només tenen un impacte a l’ecosistema, també afecten directament activitats humanes. Hi ha molta gent que depèn de la neu per viure», recorda el meteoròleg.

Les glaceres del Pirineu agonitzen: la meitat han desaparegut en menys de 40 anys

L’Aneto ha perdut el 50% de la superfície i l’Ossoue ha minvat gairebé el 60%

«Les glaceres del Pirineu estan en una situació crítica», sentencien els experts

El més llegit