Un dia en un futur sense plàstic

Imagini l’escena. És un dia qualsevol de l’any 2030. Entra en un supermercat. A primera vista, tot sembla exactament igual que en la dècada dels 20. Però, si s’hi fixa, alguna cosa ha canviat. A la zona de fruita i verdura, per exemple, ja no hi ha pomes embolicades en capes de cel·lofana i col·locades en safates de polipropilè. Tampoc hi ha rastre de les palles de plàstic o del joc de coberts d’un sol ús. Hi ha cafè, és clar, però ja no es ven en càpsules d’alumini, sinó en envasos biodegradables. Als passadissos hi ha ara seccions dedicades a la venda de productes a granel. Tot és igual i, alhora, tot és diferent. Almenys aquest és l’objectiu al qual aspiren les noves propostes legislatives que arrencaran en els pròxims anys per intentar acabar amb l’allau de residus plàstics que des de fa dècades inunda el planeta. A finals de març, el Congrés dels Diputats va aprovar definitivament la nova llei de residus a Espanya; una normativa que desplega una bateria de mesures per reduir l’ús de plàstics d’un sol ús. Des de la prohibició explícita de vendre productes d’un sol ús d’aquest material (com ara palles, bastonets, plats i coberts) fins i tot l’aplicació d’un nou impost enfocat específicament als envasos de plàstic no reutilitzables. A més d’aquesta normativa, fonts de la Moncloa anticipen que durant la tardor d’aquest any s’aprovarà un nou reial decret centrat només en els envasos. Catalunya, per la seva banda, prepara una norma, anomenada Llei de Prevenció i Gestió dels Residus i d’Ús Eficient dels Recursos, que inclou mesures similars, des de la persecució de l’envasament innecessari d’aliments fins al final de les bosses de plàstic d’un sol ús, passant pel veto als productes cosmètics que continguin microplàstics. Balears va donar el pas una mica abans. La seva llei de residus, en vigor des d’inicis de l’any passat, contempla restriccions a les càpsules de cafè: a les illes, en teoria, només es poden vendre les que siguin compostables o fàcilment reciclables. Espanya ha avançat molt en aquest camp durant els últims anys. La seva taxa de reciclatge de residus en general encara està endarrerida dins de la mitjana europea, però no en els plàstics. Segons les dades d’Eurostat, l’oficina d’estadística comunitària, el país va reutilitzar el 2019 (no hi ha dades més actualitzades) el 51,5% dels residus d’envasos d’aquest material, només per sota de Lituània (69,6%), Txèquia (61,0%), Bulgària (59,3%), Països Baixos (57,2%), Suècia (53,2%) i Eslovàquia (52,8%). Però tan o més rellevant és la tendència: el 2010, la taxa espanyola en aquest àmbit se situava en només un 29,2%. Sobre el paper, la guerra contra el plàstic és clara. I més encara després de l’aprovació del primer acord internacional contra el plàstic acordat al març per l’Assemblea General de les Nacions Unides, en el qual 175 països, incloent-hi Espanya, es van comprometre a traçar plans per reduir l’impacte ecològic d’aquest material en tot el seu cicle de vida. Els més optimistes defineixen aquesta declaració com «el compromís global més important des de l’Acord de París». Els més escèptics, en canvi, recorden que abans de cantar victòria s’haurà de veure com totes aquestes promeses es fan realitat. Una parella pionera «El gran problema del plàstic és que, com a societat, hi estem tan acostumats que hem convertit en una cosa normal utilitzar una cullereta d’un sol ús durant trenta segons i just després llençar-la a les escombraries, on trigarà centenars o milers d’anys a degradar-se», expliquen Patricia Reina Toresano i Fernando Gómez Soria, dos activistes que fa més de set anys que viuen sense plàstics i narren les seves experiència a vivirsinplastico.com. «Hi ha qui pensa que renunciar al plàstic suposa un retrocés, quan el veritable fracàs és omplir bosses i bosses d’escombraries amb plàstics que només s’han utilitzat una vegada. O veure que les prestatgeries dels supermercats estan plenes de productes embolicats, de manera innecessària, amb diverses capes de plàstic», comenten. «Hem convertit en una cosa normal utilitzar una cullereta d’un sol ús durant trenta segons i just després llençar-la a les escombraries» Patricia Reina Toresano i Fernando Gómez Soria Espanya produeix prop d’1,6 milions de tones de plàstics a l’any. L’equivalent a 34 quilos anuals per persona, apunta l’anàlisi ‘The plastic waste makers index’, de la fundació Minderoo. La gran majoria s’utilitza per fabricar productes d’un sol ús (com és el cas, per exemple, dels envasos d’un sol ús). Segons calcula un informe recent de Greenpeace, almenys el 50% dels residus plàstics generats a Espanya no es reciclen correctament i acaben als abocadors. Una part, al seu torn, acaba sent arrossegada fins al Mediterrani. En aquest mar, que només representa l’1% de l’aigua del planeta, s’aboquen més de 230.000 tones de plàstic a l’any, segons calcula un estudi de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). Cultura d’un sol ús «Hem de desfer-nos de la cultura d’un sol ús i apostar per un model de consum més sostenible. No fa falta renunciar a res ni canviar radicalment el nostre estil de vida. Només cal ser més conscients de què i com comprem», argumenten Reina i Gómez. En el seu cas, expliquen, el 2015 van començar el repte personal de reduir el seu consum de plàstic. En un primer moment, com que era complicat trobar alternatives a aquest material, la parella es dedicava a fabricar substituts casolans per a la pasta de dents i els productes de neteja. Però en els últims anys, gràcies al ‘boom’ dels productes ‘ecofriendly’, cada vegada és més fàcil trobar alternatives sostenibles i lliures de plàstic. Viure sense plàstic, expliquen els activistes ‘zero waste’, comença per gestos tan senzills com fer la compra amb una bossa reutilitzable. Comprar el mateix, però a granel (una opció que per ara només es limita a un grapat de botigues especialitzades però que, en un futur, també s’incorporarà als grans supermercats). Escollir els productes que generin menys residus, com les càpsules de cafè reutilitzables o compostables. Canviar compreses i tampons per articles més duradors, com les copes menstruals. O apostar per articles de nova generació com, per exemple, els productes de neteja que es venen en tires de paper i que es dilueixen en aigua. «Necessitem un canvi real. No canviar l’aigua embotellada per aigua en brics». «Necessitem un canvi real. No canviar l’aigua embotellada per aigua en brics. O les palles de plàstic per palles de cartró embolicades en una capa plàstic», il·lustra Reina. «La crisi del plàstic és l’elefant a l’habitació. Tot ho veiem, sabem que és un problema i, tot i així, durant dècades hem decidit ignorar-ho. Per acabar amb aquest problema necessitem mesures reals i ambicioses, no pedaços», conclou Gómez.

El més llegit