Tot estava preparat perquè aquest dilluns, després d’anys de treball i mesos de negociació, es publiqués el tercer i últim informe del Panel Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC); una anàlisi científica i tècnica centrada en les mesures necessàries per frenar la catàstrofe climàtica. Però aquest cap de setmana, en el procés final de revisió del text en què tots els països han d’aprovar línia per línia el contingut de l’informe, la polèmica sobre el final dels combustibles fòssils ha bloquejat l’aprovació del document. Segons ha pogut saber aquest diari, el debat s’ha encallat per una qüestió de vocabulari. Perquè, tot i que el dictamen científic sobre el final del petroli, el gas i el carbó és contundent, els països no han aconseguit arribar a un consens sobre les paraules exactes per expressar aquesta premissa.
No és la primera vegada que la disputa sobre el futur dels combustibles fòssils entorpeix la firma d’un acord climàtic. En l’última Cimera del Clima de Glasgow (COP26), sense anar més lluny, les negociacions també es van encallar en aquesta polèmica. Per primer cop en la història d’aquesta trobada, els països van acordar incloure un missatge sobre la necessitat de reduir el consum de carbó, petroli i gas en les pròximes dècades. Però després de dues setmanes de debat tens, el missatge es va acabar diluint per la pressió dels principals productors de carbó del globus. L’Índia i la Xina, per exemple, es van negar a firmar un acord en què es reclamava el final definitiu d’aquestes fonts d’energia i van demanar canviar el text perquè el pacte fos ‘reduir-ne’ i no ‘eliminar-ne’ l’ús. El seu argument, no exempt de polèmica, era que no tots els països han tingut el mateix desenvolupament històric i que, per tant, és injust reclamar el final definitiu dels combustibles fòssils a tots els països per igual.
No està clar si l’aprovació de l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) s’ha estancat en aquests termes però, de moment, tots els rumors apunten que sí. Segons informa el diari britànic ‘The Guardian’, en aquests moments el debat entre científics i governs té a veure, per exemple, amb el text que assenyala l’eliminació gradual dels subsidis als combustibles fòssils. O amb el redactat sobre el paper que podrien jugar, en el futur, l’ús de tecnologies de captura i emmagatzematge de carboni (una cosa per la qual han apostat molts països però que, ara com ara, continua sense tenir un suport científic clar).
L’agència ‘France24’ argumenta, a partir de fonts pròximes a les negociacions, que el debat s’ha estancat en temes de finançament. En concret, en els fons que s’haurien de destinar perquè els països en vies de desenvolupament facin front a l’impacte de la crisi climàtica. Des de l’altra punta del globus, el mitjà indi ‘The Hindu’, també assenyala que els països en vies de desenvolupament han reclamat que l’informe reconegui que les retallades en les emissions de gasos d’efecte hivernacle han de ser proporcionals a la contribució històrica de cada país (el que implicaria, de facto, que els països del sud global haurien de retallar significativament menys que els estats rics, responsables de fins al 75% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle).
Publicació incerta
Encara no està clar quan es publicarà aquest informe. En teoria, segons s’havia avançat des de l’organització, el text havia d’aconseguir el vistiplau definitiu al llarg del cap de setmana i, posteriorment, s’havia d’entregar (sota embargament) als periodistes i mitjans de comunicació acreditats perquè poguessin analitzar i desglossar la informació. També s’havia previst la celebració de diverses rodes de premsa amb experts per comentar les conclusions d’aquesta anàlisi. Però arribats a diumenge a la nit, gairebé dos dies després de la data prevista d’aprovació del text, l’organització afirma que les negociacions segueixen en marxa. Tot apunta, doncs, que la presentació oficial de l’informe (prevista per aquest dilluns a les 11.00, hora peninsular espanyola) també s’ajornarà.