Així s’envien les escombraries dels països rics als pobres

10.000 milions de tones anuals; aquest és el volum de residus que genera la humanitat durant el temps que tarda la Terra a fer una volta al Sol. La quantitat d’escombraries generades per la nostra espècie s’ha multiplicat un 500% en les últimes tres dècades i, de moment, tot apunta que continuarà creixent durant els anys que venen. ¿Però on pararà aquest mar d’escombraries? ¿I què sabem sobre el seu impacte sobre les persones i el medi ambient? Segons apunta un estudi publicat aquest mateix dimarts a la revista ‘Nature’, la part més preocupant d’aquest oceà global d’escombraries és el flux de residus «desproporcionat» que els països en vies de desenvolupament envien cap a les zones més pobres del planeta. «Existeix una xarxa internacional de comerç de residus en què els països compren i venen una part de les escombraries que generen. Les escombraries de ‘més valor’, com els residus electrònics, s’intercanvien entre països desenvolupats. En canvi, altres tipus de residus de més impacte ambiental acaben en països pobres que, en molts casos, no tenen capacitat per gestionar-los de manera adequada», explica Ernesto Estrada, autor de la investigació i científic de l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (CSIC-UIB). Segons apunta l’anàlisi publicada aquest dimarts, actualment hi ha 57 països que es troben en risc mitjà-alt de congestió de residus. És a dir, prop d’un terç dels països de tot el món podrien quedar sobrepassats pel volum de residus que gestionen. La gestió de residus dibuixa un mapamundi completament fraccionat. D’una banda, hi ha països que es caracteritzen per exportar escombraries, com és el cas del Regne Unit, Nova Zelanda i els Estats Units. A l’altre extrem de l’equació, també hi ha una sèrie de països que s’han convertit en grans receptors d’escombraries, com Mèxic, l’Índia i l’Uzbekistan. Al terreny mitjà trobem estats com Espanya, Holanda, Bèlgica i el Canadà que, actualment, destaquen com a «zones d’equilibri» en què les importacions i exportacions d’escombraries són coherents amb les seves capacitats de gestió. «Un dels grans reptes que tenim ara mateix com a humanitat és entendre que les escombraries que generem a les nostres llars poden generar un impacte negatiu a milers de quilòmetres de distància», reflexiona Estrada. En països com el Senegal, explica l’expert, la mala gestió de les escombraries ha provocat la mort de diversos nens per una exposició excessiva al plom. A Bangladesh, el ‘reciclatge informal’ de residus sanitaris com les xeringues ha augmentat la incidència de malalties com l’hepatitis entre la població. «Les escombraries que generem a les nostres llars poden generar un impacte negatiu a milers de quilòmetres» Ernesto Estrada, científic Residus pandèmics La immensa majoria d’escombraries que es genera al món, expliquen els autors d’aquest estudi, encaixa en tres grans categories. La primera, i la més abundant, engloba tots els residus sanitaris (una mena de brossa que sempre ha sigut abundant i que, segons apunta un recent informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’hauria duplicat després de la pandèmia de covid-19). La segona categoria inclou les escombraries tecnològiques (la generada per l’ús d’aparells i components electrònics). I el tercer gran calaix de sastre inclou els residus domèstics (els derivats de les activitats de les llars i les ciutats). També preocupen els 500 milions de tones de residus perillosos que es produeixen anualment a tot el món. Sobretot perquè, segons assenyala l’estudi, una gran part d’aquests acabaran en països en vies de desenvolupament que no sempre tenen les capacitats de gestionar adequadament aquestes restes. A Mèxic, per exemple, s’han descrit una desena d’abocadors abandonats de residus perillosos o il·legals. Algunes estimacions apunten que aquests llocs podrien emmagatzemar prop de 6.000 tones de materials perillosos, que podrien provocar danys tant en la salut humana com en el medi ambient. «Necessitem tenir una visió més global sobre els fluxos d’escombraries per entendre d’on venen, cap a on van i l’impacte que poden tenir», comenta José J. Ramasco, coautor de la investigació publicada a ‘Nature’ i científic d’Ifisc. «Els països no poden continuar mirant cap al comerç d’escombraries com una manera de passar-se la pilota d’uns a altres i despreocupar-se de què passa amb aquests residus. Necessitem canviar de ‘xip’ per entendre que una mala gestió dels residus té un impacte per a tothom», afegeix el científic. A partir d’aquest diagnòstic, els experts demanen replantejar la gestió global dels residus. Per començar, segons argumenta Estrada, fent el possible per «reduir la quantitat d’escombraries que generem». Els científics també reclamen més inversions per millorar els centres de gestió de residus dels països en vies de desenvolupament. «Si el món continua produint escombraries el mínim que podem fer és gestionar-la de manera adequada», reflexiona Ramasco.

El més llegit