El primer esborrany de Glasgow apunta a un acord «extremament feble»

El futur del planeta es decideix aquesta setmana a la ciutat escocesa de Glasgow. Després d’una frenètica arrencada plena de grans promeses i borrosos pactes globals, la Cimera del Clima (COP26) s’endinsa en la fase més crítica de les negociacions. En tan sols uns dies, governs de tot el món presentaran el nou full de ruta per intentar frenar l’avenç de la crisi climàtica. Aquest dilluns, després de vuit dies d’intens debat, l’organització ha publicat el primer esborrany d’aquest text i, segons denuncien experts i activistes, els acords que són sobre la taula són «extremament febles». El text, publicat per la mateixa presidència de la COP26, recull de manera esquemàtica tots els temes que ara mateix formen part de les negociacions. Els governs, afirma l’escrit, reconeixen la gravetat de la situació, admeten la petició de la comunitat científica sobre augmentar l’ambició climàtica i es comprometen a dissenyar una transició justa. Però, segons recull aquest primer esborrany, encara no s’ha arribat a un acord sobre el calendari per aplicar la dràstica reducció d’emissions que es necessita per frenar l’augment global de les temperatures. Tampoc s’esmenta ni explícitament ni implícitament el final dels combustibles fòssils (o el final dels subsidis als grans contaminants). Tot apunta que les negociacions s’han enquistat en dues qüestions que, més enllà del debat mediambiental, destaquen per un marcatge transfons geopolític i econòmic. Preocupa, i molt, que els acords sobre aquestes qüestions quedin esbiaixats per ingerències de la indústria. Sobretot després de la publicació d’una anàlisi de la plataforma ‘Global witness’ que corrobora que, en aquests moments, el ‘lobby’ del petroli, el gas i el carbó ha enviat més de 500 representants a la COP26; més que qualsevol altre país present a la taula de negociacions. El malestar per l’opacitat del debat augmenta aquest dilluns després de la denúncia d’observadors, activistes, oenagés i entitats socials presents a la Cimera del Clima. «L’organització està utilitzant l’excusa de les restriccions de la Covid per excloure’ns dels espais de negociació. No s’està tenint en compte el punt de vista de la societat civil, dels afectats, de les generacions del demà», denuncien portaveus de la plataforma Climate Action Network després de prendre el micròfon durant l’últim plenari de les Nacions Unides. Tensió a Glasgow La setmana decisiva de la Cimera del Clima ha arrencat amb molta tensió en l’aire. Aquest dilluns, sense anar més lluny, els accessos al recinte que allotja la COP26, l’Scottish Event Campus, s’ha col·lapsat en diverses ocasions amb llargues cues, abundants controls i molts, moltíssims, dubtes sobre la dinàmica de l’esdeveniment. Ja a l’interior, han sigut molts els assistents que s’han mostrat molestos per l’excessiva afluència de persones, la falta d’espais per treballar o el mar de plàstics que embolica totes i cada una de les opcions de menjar disponibles en l’epicentre de les negociacions sobre crisi climàtica. Al cor del recinte, governs i entitats de tot el món han desplegat els seus pavellons per lluir els seus compromisos amb el medi ambient. Irònicament, l’Aràbia Saudita i Rússia, dos dels països que més s’estan desmarcant dels pactes globals de Glasgow, han desplegat els dos estands més vistosos de tot l’esdeveniment. En l’altre extrem, centres d’investigació ecològica de prestigi internacional s’han presentat a l’esdeveniment amb una breu paradeta i uns cartells que alertaven que, promeses polítiques a part, el món es dirigeix a una era de desastres climàtics. Segons recull un recent balanç realitzat per les Nacions Unides, en el millor dels casos, si els països compleixen els compromisos anunciats fins ara es podria aconseguir una reducció anual de nou gigatones de gasos amb efecte d’hivernacle. Però si volem limitar l’augment global de les temperatures, les emissions haurien de caure més de 22 gigatones abans del 2030. L’anàlisi corrobora, una vegada més, que l’única manera de frenar l’escalfament global és tallar a la meitat els nivells de pol·lució de la nostra espècie i aconseguir-ho de manera immediata. Discursos i lluites El gran desafiament de Glasgow és aconseguir un pacte global en un món on el desacord augmenta dia a dia. «Estem en un moment de tensió geopolítica on és difícil apostar per la cooperació global. Però si hi ha una cosa que hauria de transcendir aquests debats és la lluita davant el canvi climàtic», ha declarat aquest dilluns l’expresident dels Estats Units, Barack Obama, en una intervenció que ha acaparat totes les càmeres. Durant el seu discurs, el mandatari ha retret el negacionisme climàtic de l’administració Trump i la «perillosa absència d’urgència» que es desprèn de la falta d’actuació de països com la Xina i Rússia. Mentre a les sales de premsa es parlava de la picabaralla geopolítica, als passadissos de la COP26 activistes climàtics de tot el món mostraven l’altra cara d’aquesta crisi. A primera hora del matí, una manifestació a les portes del recinte recordava que la lluita pels combustibles fòssils, a més de contaminar, ha desencadenat innombrables morts. A mig matí, una altra protesta denunciava els assassinats d’activistes per defensar l’Amazones. Més tard, joves ecologistes es reunien per recordar, una vegada més, que si Glasgow fracassa també fracassa el seu futur. El món depèn del que es decideixi en aquestes quatre parets.

El primer esborrany de Glasgow apunta a un acord «extremament feble»

El text que resumeix les negociacions no esmenta el final dels combustibles fòssils ni el calendari de reducció d’emissions

En la vuitena jornada de la COP26, observadors i activistes denuncien que estan sent exclosos del debat

El més llegit