Glasgow: l’última oportunitat per salvar el planeta

El món té una última oportunitat d’evitar la catàstrofe climàtica i aquesta és la Cimera del Clima de Glasgow (COP26). Entre el 31 d’octubre i el 12 de novembre, governs de tot el món debatran sobre com frenar l’avenç de la crisi climàtica. Les discussions se centraran en tres pilars: evitar que l’augment de les temperatures superi 1,5 graus de mitjana, idear polítiques climàtiques més contundents i dibuixar el full de ruta per al final dels combustibles fòssils. El repte, una vegada més, serà com passar de la teoria a la pràctica. De les promeses als pactes. La premissa amb què arrenca la Cimera del Clima de Glasgow és que, segons denuncien innombrables informes científics, «fins ara no s’ha fet prou». Ni tan sols l’Acord de París, el compromís climàtic més gran firmat fins ara, ha aconseguit allunyar un futur d’escalfament global extrem. Segons constata un recent informe del Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides, les emissions de gasos d’efecte hivernacle haurien de caure un 55% abans del 2030 per evitar que el planeta s’escalfi per sobre d’1,5 graus. Però els acords firmats fins ara només contemplen una reducció de 7,5%, el que portaria a un augment global de la temperatura de gairebé tres graus per al 2100. El termòmetre de finals de segle marcarà les negociacions d’una Cimera del Clima que, després d’un any d’aturada per la pandèmia de Covid-19, haurà de tornar a posar sobre la taula la urgència de la crisi climàtica. «L’objectiu és limitar l’escalfament global a 1,5 graus. Però atenció, això no significa que l’increment d’1,5 és la nostra meta; és el sostre màxim a què ens podem permetre arribar si volem evitar la catàstrofe climàtica», resumeix Christiana Figueres, exsecretària executiva de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i actual portaveu de la plataforma Optimisme Global. Menys promeses, més ambició El gran repte de la COP26 serà trobar polítiques climàtiques més ambicioses, més contundents i d’aplicació immediata, tal com reclamen organismes científics i ecologistes de tot el món. Segons els acords firmats fins ara, la Unió Europea i 50 països més ja s’han compromès a arribar «a zero emissions» en les pròximes dècades. Tot i que, com denuncien els experts, «el full de ruta per aconseguir la neutralitat d’emissions continua sent molt ambigu». També preocupa que països com Austràlia, Rússia o la Xina (que destaquen entre els grans contaminants del globus) allunyin l’horitzó de zero emissions més enllà del 2050, ja que no està clar si aleshores encara serem a temps d’esquivar les devastadores conseqüències de la crisi climàtica. «En aquesta cimera està en joc la credibilitat dels líders polítics de tot el món. No podem permetre que aquesta trobada acabi, una vegada més, amb una declaració d’intencions i sense acords concrets. Glasgow s’ha de convertir en un punt d’inflexió», argumenta Farhana Yamin, vicepresidenta del Fòrum de Vulnerables Climàtics. «¿Quantes promeses i compromisos s’han trencat fins ara? No és una bona notícia veure que, any rere any, els pactes climàtics no es compleixen i ningú fa res al respecte», comenta l’activista climàtica en vigílies de l’inici de la Cimera del Clima de Glasgow. Les pròximes dues setmanes, la ciutat escocesa es convertirà en l’aparador d’un debat clau per al futur del planeta. La trobada preveu reunir més de 20.000 persones de tot el globus; des de caps d’estat i ministres fins a científics, activistes i observadors. Tot apunta que les negociacions d’aquest any seran especialment espinoses atesa l’escalada de tensions entre les potències més riques (i contaminants) del món. «Honestedat, claredat i serietat han de ser els ingredients de les negociacions de la COP26. La gent està cansada de plans que no es compleixen. Aquesta reunió ha de marcar un canvi», afirma Laurence Tubiana, directora general de la Fundació Europea del Clima. La geopolítica rere el debat Els temes més conflictius que, ara com ara, hi ha sobre la taula de debat tenen més a veure amb la geopolítica que amb la lluita ecologista. Preocupa, per exemple, que els plans per posar fi al consum de combustibles fòssils xoquin amb les tensions d’un món que, en plena crisi energètica, ha tornat al carbó, el petroli i el gas. Segons destaca un recent informe de les Nacions Unides, si seguim produint i consumint com fins ara, el 2030 tindrem un 240% més carbó, un 57% més petroli i 71% més gas del necessari per frenar l’escalfament global extrem. La comunitat científica, de fet, argumenta que l’únic camí sostenible a llarg termini és eliminar (i no reduir) el consum d’aquests contaminants. També es preveu que el debat s’encengui quan toqui abordar la promesa incomplerta dels 100.000 milions de dòlars. Dotze anys després que els països més rics del planeta (responsables de fins al 75% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle) es comprometessin a ajudar el sud global a fer front a aquesta crisi, l’objectiu de finançament encara no s’ha complert. Aquesta falta de recursos fa que la crisi climàtica posi en perill les regions més pobres del planeta. Segons denuncien innombrables informes, en aquests moments els països de renda baixa no disposen de prou fons per, per exemple, reconstruir-se després de l’impacte d’un fenomen meteorològic extrem o preparar-se per sobreviure a una sequera llarga. Encara hi som a temps L’últim informe del Panel Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) aporta dues dades clau per entendre la urgència d’aquesta crisi. El primer és que, fins i tot si les emissions de gasos d’efecte hivernacle i els combustibles fòssils caiguessin en picat ara mateix, la crisi climàtica continuaria avançant durant dècades. El planeta necessitaria entre 20 i 30 anys per estabilitzar la seva atmosfera (i frenar l’augment dels termòmetres). La segona dada clau és que, si volem evitar que la temperatura pugi per sobre d’1,5 graus de mitjana, les emissions de diòxid de carboni han de tocar sostre el 2025 i arribar a zero abans de la dècada dels 70. El ‘deadline’, doncs, és molt més a prop del que es preveia fins ara. La bona notícia, argumenten els experts, és que encara som a temps d’aconseguir aquests objectius i esquivar així l’augment extrem de la temperatura. Això sí. S’ha de començar ja. Glasgow s’ha de convertir en el principi del final de la crisi climàtica. Aquesta és l’última crida per salvar el planeta. Accediu a tots els articles d’EL PERIÓDICO sobre la Cimera del Clima de Glasgow El món té una última oportunitat d’evitar la catàstrofe climàtica i aquesta és la Cimera del Clima de Glasgow (COP26). Entre el 31 d’octubre i el 12 de novembre, governs de tot el món debatran sobre com frenar l’avenç de la crisi climàtica. Aquí podreu trobar tots els articles d’EL PERIÓDICO sobre la COP26.

Glasgow: l’última oportunitat per salvar el planeta

La Cimera del Clima arrenca amb l’ultimàtum de la comunitat científica per frenar l’escalfament global

El debat se centrarà en tres pilars: evitar que l’augment de les temperatures superi 1,5 graus de mitjana, idear polítiques climàtiques més contundents i dibuixar el full de ruta per al final dels combustibles fòssils

El més llegit