10 conceptes clau per entendre la gravetat de la crisi climàtica

La crisi climàtica ja ha afectat tots els racons poblats del planeta i, segons alerta la comunitat científica, si no fem res per frenar el seu avenç, d’aquí a finals de segle transformarà radicalment la vida tal com la coneixem. L’últim any, en vistes a la celebració de la Cimera del Clima de Glasgow (COP-26), diversos estudis científics han alarmat sobre l’impacte d’aquesta crisi en les nostres vides: des dels riscos per a la salut fins a l’incalculable impacte econòmic. Aquestes són 10 dades claus per entendre la gravetat de la crisi climàtica i conscienciar-se’n. La crisi climàtica ja afecta tota la humanitat Tota la humanitat, absolutament tota, ha patit ja els efectes de la crisi climàtica. No hi ha cap racó poblat del planeta que s’hagi salvat de l’impacte de l’escalfament global, el desglaç, l’augment del nivell del mar o el flagell dels fenòmens meteorològics extrems, segons conclou l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Espanya i el Mediterrani, en risc d’escalfament extrem Els països mediterranis, inclosa Espanya, «ja destaquen com un dels punts vermells del canvi climàtic», explica l’investigador Francisco J. Doblas-Reyes. Els estudis mostren que el Mediterrani és una de les zones del planeta on l’escalfament global avança més ràpid. Si per a finals de segle la temperatura global ha augmentat entre dos i tres graus, a Espanya els termòmetres pujaran una mitjana d’entre quatre i set graus respecte a la temperatura actual. Això també incrementarà les sequeres, la desertificació i el risc d’incendis. Els ‘deadline’ s’avancen al 2025 Una de les últimes radiografies sobre l’avenç de la crisi climàtica avança tots els ‘deadline’ per posar fi a aquest problema. Si volem evitar que el planeta s’escalfi més d’1,5 graus de mitjana, les emissions de diòxid de carboni hauran d’arribar al màxim abans de l’any 2025 i a zero en la dècada dels setanta. Nacions Unides estima que per a 2030 el còmput global d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle haurà de baixar un 55% i la producció de combustibles fòssils com gas, carbó i petroli haurà de caure, com a mínim, a la meitat. Els més rics són els que més contaminen Les xifres parlen clar sobre els responsables de la crisi climàtica. Els països del G-20, els més rics del món, són responsables de més del 75% dels gasos amb efecte d’hivernacle que ara mateix inunden el planeta. També s’estima que el 10% més ric del món emet entre un 36 i un 45% del total de gasos amb efecte d’hivernacle que ara mateix inunden el planeta, mentre que el 10% més pobre aporta entre un 3 i un 5%. Pèrdues econòmiques globals En un món d’extrems climàtics, Europa podria perdre més d’un 2% del seu PIB el 2050 i més d’un 5% per a finals de segle. Els països més afectats de la regió serien els del sud, inclosa Espanya. En el conjunt de països del G-20, una crisi climàtica extrema podria provocar pèrdues anuals de gairebé el 5% del PIB el 2050 i superiors al 8% per a 2100, que seria l’equivalent al doble de les pèrdues causades per la pandèmia de Covid-19. Als Estats Units, l’Índia, el Japó i el Canadà les pèrdues podrien arribar al 13% del PIB. Més exposats a malalties tropicals L’augment global de les temperatures augmenta la possibilitat que sorgeixin brots de malalties tropicals com el dengue, el chikungunya, el Zika i la malària al nord del planeta. Si l’augment global de les temperatures supera l’1,5 de mitjana, es calcula que a Europa el risc de transmissió del dengue pujarà un 70% i el de la malària rondarà el 10%. Set milions de morts per la contaminació Respirar aire contaminat és la pitjor amenaça ambiental per a la salut humana, denuncia l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Nacions Unides calcula que, ara com ara, al voltant del 25% de les morts globals són atribuïbles a problemes relacionats amb el canvi climàtic. També es calcula que la mala qualitat de l’aire provoca aproximadament set milions de morts a l’any a tot el món. Més crisis socials L’avenç de la crisi climàtica destaparà altres crisis socials, segons alerten les entitats ecologistes. Els extrems climàtics de fred i calor, per exemple, augmentaran els índexs de pobresa energètica perquè moltes famílies no es podran permetre posar la calefacció o l’aire condicionat. També preocupa l’impacte de la calor extrema a col·lectius que treballen a la intempèrie, com els temporers. A escala global, les ONG alerten que la crisi climàtica ja està provocant una onada de migracions. Les promeses climàtiques han servit de poc (o de res) Els compromisos climàtics adquirits fins ara, inclòs l’Acord de París, no han aconseguit reduir prou l’emissió de gasos amb efecte hivernacle. De fet, segons assenyala un informe de les Nacions Unides, fins i tot si es complís aquest pacte, l’escalfament global elevaria la temperatura mitjana fins als 2,7 graus abans de finals de segle. Els experts fan una última crida per prendre mesures més contundents per frenar aquesta crisi. Els culpables i les solucions són clars L’últim informe del Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic conclou que «tenim la certesa absoluta que el canvi climàtic és culpa de l’acció humana» i que aquesta crisi climàtica ha desencadenat danys sense precedents en la història del planeta. L’informe també conclou que encara som a temps d’evitar un escalfament global extrem. Ara bé, les mesures previstes per a les pròximes dècades s’han d’aplicar immediatament. Tots els articles de EL PERIÓDICO sobre la Cimera del Clima de Glasgow El món té una última oportunitat d’evitar la catàstrofe climàtica i aquesta és la Cimera del Clima de Glasgow (COP26). Entre el 31 d’octubre i el 12 de novembre, governs de tot el món debatran sobre com frenar l’avenç de la crisi climàtica. Aquí podràs trobar tots els articles de EL PERIÓDICO sobre la COP26.

El més llegit