La gran promesa contra la crisi climàtica s’enfonsa

El més gran acord de la història de la humanitat per fer front a la crisi climàtica està a punt d’incomplir-se. Cinc anys després de la firma de l’Acord de París, el gran pacte internacional per evitar que el planeta pateixi un escalfament extrem per sobre de dos graus avança massa lent per a una crisi que s’accelera a ritmes vertiginosos. «L’actual tendència d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle és incompatible amb els objectius de l’Acord de París,i per això es necessita aplicar urgentment mesures de mitigació a totes les escales», constata el tercer informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), segons una filtració a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. L’informe, la publicació oficial del qual està prevista per al març del 2022, recrimina l’enorme «bretxa» entre les promeses polítiques que es van llançar el 2015, després de la firma de l’Acord de París, les accions implantades fins ara i la taxa de reducció necessària per frenar l’augment global de les temperatures. «El compliment dels objectius de l’Acord de París requereix que les emissions globals de diòxid de carboni assoleixin el seu punt màxim abans del 2025 i disminueixin fins a un zero net durant el tercer quart del segle», recull el segon esborrany del document, filtrat per la plataforma ecologista Extinction Rebellion España i analitzat per aquest diari. Després d’una exhaustiva anàlisi de les emissions generades per la nostra espècie i el seu impacte en el clima global, els experts constaten que l’empremta de carboni de la nostra espècie està portant el planeta al seu límit físic. Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle segueixen a l’alça malgrat els innombrables acords pactats fins a la data per frenar que avancin. A principis de segle, mentre estava en vigor el Protocol de Kyoto, les emissions van augmentar un 2,3%. En l’última dècada, sota la promesa de l’Acord de París, els nivells de gasos amb efecte d’hivernacle han seguit augmentat fins a un 1,3%. L’anàlisi corrobora que, malgrat que la majoria dels països desenvolupats han reduït els seus nivells d’emissions en l’última dècada, el ritme de reducció de les emissions és insuficient. De seguir així, de fet, l’informe adverteix que el planeta s’escalfarà entre 3 i 5 graus de mitjana abans que acabi el segle. Si les prediccions es compleixen, països com Espanya podrien viure un augment d’entre 4 i 7 graus de mitjana, una disminució dràstica de les precipitacions i un alarmant avanç de les sequeres. Això, al seu torn, empenyerà el planeta cap a un perillós «punt de no retorn» en què ja serà impossible tornar a la normalitat. Enèsim informe filtrat La filtració d’aquest informe arriba a penes unes setmanes després que el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) publiqués la primera ‘radiografia’ de l’avanç de la crisi climàtica. Aquesta primera anàlisi, feta pública el 9 d’agost, desplegava tota l’evidència recopilada fins a la data sobre l’impacte de la nostra espècie sobre el clima de la Terra i demostrava que, «sense cap dubte», la nostra espècie està darrere de l’augment dels fenòmens meteorològics extrems, l’escalfament global i el desglaç. La segona part d’aquesta anàlisi es publicarà el febrer del 2022 i se centrarà en l’impacte d’aquesta crisi als ecosistemes i la biodiversitat. I la tercera part, centrada en les polítiques de mitigació, sortirà a la llum oficialment el març del 2022. Crida l’atenció que les tres parts d’aquest informe, que en altres èpoques s’haurien guardat sota el més estricte sigil, s’hagin filtrat abans de temps. Els titulars d’aquestes anàlisis ja han donat la volta al món mesos abans de la seva publicació oficial. «L’objectiu d’aquestes filtracions és que es parli de la gravetat de la crisi climàtica i de la necessitat d’actuar al més aviat possible. El gran problema de l’informe de l’IPCC és que, tot i que estigui elaborat per científics del primer nivell, passa per molts filtres abans de la seva publicació. I la pressió política i dels ‘lobbies’ sempre acaba maquillant el llenguatge de l’informe i eliminant les parts més controvertides», explica Víctor de Santos, ambientòleg i activista d’Extinction Rebellion España, una de les plataformes darrere de les últimes filtracions. «L’objectiu d’aquestes filtracions és que es parli de la gravetat de la crisi climàtica i de la necessitat d’actuar al més aviat possible. Víctor de Santos, ambientòleg i activista d’Extinction Rebellion De Santos apunta a un exemple clau per entendre aquesta dinàmica. A l’últim informe de l’IPCC, publicat el 2014, la pressió política va aconseguir eliminar el desglossament de països més contaminants del planeta. «Els països pressionen molt per no ser culpats per la crisi climàtica. Tots sabem que el Regne Unit és un dels emissors més grans de la història. I que els Estats Units i la Xina estan darrere de l’augment de les emissions. Però hi ha moltes pressions perquè aquestes informacions no apareguin explícitament al redactat final», argumenta l’activista en una entrevista amb EL PERIÓDICO. «Els països pressionen molt per no ser culpats per la crisi climàtica. L’esborrany filtrat del tercer informe, doncs, reflecteix les conclusions científiques sense filtres. Segons destaquen des de ‘Contexto y Acción’, el primer mitjà a fer-se ressò d’aquestes filtracions, l’IPCC considera que el capitalisme és insostenible i que el decreixement és clau per mitigar el canvi climàtic. L’informe també rebaixa les expectatives que, algun dia, s’aconsegueixi una tecnologia capaç de revertir la crisi climàtica. Aquest horitzó és «inconsistent amb l’evidència científica i les projeccions en la literatura acadèmica», destaca l’escrit. Problema sistèmic Segons va avançar EL PERIÓDICO, l’informe també conclou que el 10% més ric del planeta emet gairebé la meitat dels gasos responsables de la crisi climàtica. Això, afegeix la nova filtració, també implica un repartiment diferent de les responsabilitats. Els països rics necessiten frenar en sec les seves emissions, mentre els països pobres poden continuar creixent fins a arribar a un mínim de benestar i desenvolupament. L’informe, de fet, fa una crida a «l’acció col·lectiva» per fer front a la crisi climàtica «amb especial atenció a les qüestions d’equitat i justícia». «La crisi climàtica no és culpa que tu o jo encenguem molt el llum. És culpa dels grans emissors. I d’aquest 1% que utilitza un jet privat per esmorzar a París i sopar a Hong Kong», comenta De Santos. «També necessitem adonar-nos que som davant un problema estructural. El nostre estil de vida no és sostenible. No és normal que mengem una amanida feta amb ingredients que venen de l’altra punta del món, que utilitzem productes fabricats a la Xina i que vestim moda feta a Bangladesh. Si volem frenar la crisi climàtica hem de canviar-ho tot», diu. No és normal que mengem una amanida feta amb ingredients que venen de l’altra punta del món, que utilitzem productes fabricats a la Xina i que vestim moda feta a Bangladesh» El diagnòstic de l’IPCC sobre com frenar la crisi climàtica demana incloure la ciutadania en el disseny de la transició ecològica. Per això mateix, entitats com Extinction Rebellion i Fridays For Future reclamen la creació d’una assemblea ciutadana vinculant i representativa per «consensuar una transició justa amb mesures que no deixin ningú enrere». Mentrestant, el moviment ecologista prepara noves mobilitzacions per tornar a inundar els carrers de tot el món abans que acabi l’any. L’objectiu, expliquen, és arrencar un compromís real i ambiciós davant la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26). La crisi climàtica és aquí i aquest és l’últim avís per salvar el planeta.

La gran promesa contra la crisi climàtica s’enfonsa

El món ha reduït les seves emissions en l’última dècada, però no prou per evitar un escalfament global extrem

En l’última dècada, sota l’Acord de París, els nivells de gasos amb efecte d’hivernacle han seguit augmentat fins a un 1,3%

El més llegit