Els cinc possibles futurs de la crisi climàtica

El futur de la crisi climàtica dependrà de les accions que prenguem ara. L’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) adverteix que només una «reducció dràstica» de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle evitarà que l’augment global de les temperatures superi els 1,5 graus a finals de segle. El diagnòstic, basat en l’anàlisi de centenars d’experts i les conclusions de milers d’estudis científics, apunta que l’únic fre possible a l’escalfament global passa per aplicar al més aviat possible mesures per aconseguir ‘zero emissions’ el 2050. Advertència L’última ‘radiografia del planeta’ del Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) corrobora que la crisi climàtica ja està afectant tots els racons poblats del món i que els principals responsables dels canvis climàtics a escala global són els gasos amb efecte d’hivernacle, l’escalfament global i, en última instància, l’activitat humana. La lluita contra aquesta emergència global, argumenta la comunitat científica, passa per aturar de manera ràpida i efectiva les emissions contaminants. En aquests moments, les dades corroboren que la superfície terrestre és fins 1,2 graus més càlida que en l’era preindustrial. Segons calcula l’IPCC, tot apunta que la temperatura global continuarà augmentant fins, almenys, a mitjans de segle, i que en les pròximes dècades se superarà la barrera dels 1,5 graus, l’horitzó que aspirava evitar l’Acord de París. «Amb cada increment addicional de l’escalfament global, els extrems climàtics aniran a més», conclou l’informe. Aquests són els cinc escenaris de futurs en què podria desembocar la crisi climàtica. Segons conclou l’últim informe de l’IPCC, el clima terrestre de finals de segle dependrà de les emissions que generem en les pròximes dècades. Si aconseguim ‘zero emissions’ per al 2050 L’escenari més optimista té a veure amb el repte més ambiciós de tots: aconseguir la neutralitat climàtica en les pròximes dècades. Si s’aconsegueix, a curt termini s’estima que l’augment global de les temperatures podria arribar als 1,5 graus el 2040 i els 1,6 graus el 2060. Però si els esforços de mitigació es mantenen constants, els models indiquen que per a finals de segle es podria salvar una dècima d’escalfament global. En el millor dels casos, doncs, per a finals de segle tindríem ‘només’ 1,4 graus més respecte a l’era preindustrial. És a dir, tan sols dues dècimes més que la situació actual. Si abaixem les nostres emissions En un escenari on els esforços de mitigació són menys ambiciosos, el panorama que es planteja és el següent. Entre el 2021 i el 2040 s’espera que l’augment global de les temperatures arribi als 1,5 graus. Per al 2060, la temperatura terrestre podria augmentar fins a 1,7 graus i per a finals de segle podríem tenir temperatures d’1,8 graus més. Aquest escenari, tot i que menys optimista que l’anterior, també es quedaria per sota del llindar dels 2 graus. Si seguim com fins ara, fins , almenys, meitat de segle Si la humanitat no fa res per fer front a la crisi climàtica, el 2040 hauríem sobrepassat els 1,5 graus, el 2060 estaríem per sobre de 2 graus i a finals de segle arribaríem als 2,7 graus d’increment de les temperatures globals. Segons explica Francisco J. Doblas-Reyes, un dels científics espanyols que ha coordinat l’informe de l’IPCC, un augment de tres graus a la mitjana global equivaldria a «un increment d’entre quatre i set graus al Mediterrani». Si augmentem els nivells actuals d’emissions Si la humanitat augmenta les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, les previsions apunten un escalfament extrem del planeta. Els pròxims 20 anys, la temperatura mitjana del planeta pujaria fins als 1,5 graus respecte a l’era preindustrial. Per a la dècada dels 60, l’escalfament global arribarà als 2,1 graus. I a finals de segle, l’augment de les temperatures podria estar entorn dels 3,6 graus. L’última vegada que el planeta va superar aquestes temperatures, destaca l’informe, va ser fa més de 3 milions d’anys. Si dupliquem els nivells actuals d’emissions L’escenari més pessimista mostra les conseqüències que viuria el planeta si les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle augmenten exponencialment. Si això passés, les previsions apunten que abans del 2040 podríem superar la barrera dels 1,6 graus. El 2060, s’espera que l’augment global de les temperatures arribi als 2,4 graus. A finals de segle el món podria estar fins 4,4 graus més calent respecte a l’era preindustrial. En el pitjor dels escenaris, l’increment podria arribar fins als 5,7 graus centígrads de mitjana global. Si aquestes previsions es complissin, a finals de segle l’estiu ‘típic’ a Espanya seria de gairebé 10 graus més que ara. Hora d’actuar La conclusió final de l’IPCC és que, lluny de donar-ho tot per perdut, encara no és tard per evitar un escalfament global extrem. Però s’han de prendre mesures dràstiques per aconseguir-ho. «Aquesta generació pot fer els canvis sistèmics necessaris per frenar l’avenç la crisi climàtica», ha destacat Inger Andersen, directora executiva del programa de les Nacions Unides sobre medi ambient, durant la presentació de l’informe. «Aquesta generació pot fer els canvis sistèmics necessaris per frenar l’avenç la crisi climàtica» Inger Andersen, directora executiva del programa sobre medi ambient de l’ONU La bona notícia, destaca l’informe, és que encara estem a temps de salvar el planeta. O almenys de mitigar els danys. La mala notícia és que fins i tot si aturéssim avui mateix totes les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, farien falta entre 20 i 30 anys per aturar l’escalfament global. La lluita contra la crisi climàtica, doncs, serà a llarg termini o no serà.

Els cinc possibles futurs de la crisi climàtica

El clima terrestre de finals de segle dependrà de les emissions que generem en les pròximes dècades, conclou l’informe de l’IPCC

La comunitat científica corrobora que, com més temperatura, més incidència hi haurà de fenòmens meteorològics extrems

El més llegit