Una cúpula de calor lligada al canvi climàtic fon el nord-oest dels EUA i el Canadà

Els qualificatius cauen un darrere d’un altre com les gotes de suor o com els rècords: «històric», «bogeria», «perillós», «increïble», «anormal», «prolongat», «sense precedents». Tots s’utilitzen per parlar del fenomen de la «cúpula de calor» que s’ha instal·lat sobre el nord-oest d’Amèrica del Nord només dues setmanes després que assolés el sud-oest dels Estats Units un altre domo similar, creat per altes pressions que retenen l’aire calent i funcionen com una tapa que està convertint una vasta zona del continent en el més semblant a una olla a pressió. Aquesta última onada de calor porta des del cap de setmana fonent els termòmetres a la Colúmbia Britànica del Canadà (on a la localitat de Lytton es va arribar als 47 graus) i provocant temperatures «més pròpies de Dubai», en paraules del climatòleg en cap canadenc, David Phillips. També està assolant llocs dels EUA gens acostumats ni preparats per a les disparades temperatures com els estats d’Oregon i Washington, on igualment les marques des que hi ha registres han quedat polvoritzades. El mercuri ha superat els 46 graus a Portland i els 42 a Seattle, ciutats que en aquestes dates de mitjana ronden els 23. El fenomen està posant en perill especialment, com sempre, les poblacions més vulnerables i alterant la vida diària. L’impacte de les altes temperatures, per exemple, ha afectat infraestructures, des de carreteres fins a transport públic. A l’estat de Washington ha portat el governador a suspendre les mesures d’aforaments limitats per la pandèmia als centres condicionats per lluitar contra la calor, una cosa que també ha fet l’autoritat sanitària d’Oregon. S’han aixecat limitacions similars a centres comercials, cines i piscines, tot i que algunes d’aquestes han tancat davant el perill de l’escalfament de les superfícies. I diumenge obligava a Eugene (Oregon) a suspendre durant unes hores les proves classificatòries d’atletisme per als Jocs Olímpics de Tòquio. El canvi climàtic El que per a molts experts no hi ha és sorpresa, sinó ratificació de les prediccions i alertes sobre l’impacte de l’escalfament global provocat per l’activitat humana en el canvi climàtic. Perquè tot i que se’n va amb peus de plom al vincular-lo directament els esdeveniments severs concrets com aquest i s’assumeix que hi ha altres factors en joc, pocs són els qui neguen un patró climàtic per aquest efecte humà. «El passat ha deixat de ser una guia predictible per al futur. Aquests esdeveniments s’estan tornant més freqüents i intensos, una tendència que es projecta que continuï», va escriure a Twitter l’Oficina del Clima d’Oregon. El Servei Meteorològic de Seattle, mentrestant, va reconèixer el «desconcert» de fer prediccions atesa la falta de situacions anàlogues en el passat. The problem with calling this a once-in-a-1000 year event is that the climate system is not in a balanced state. The past is no longer a reliable guide for the future. These events are becoming more frequent and intense, a trend projected to continue. https://t.co/pcWGD8P0f5 — Oregon Climate Office (@ORClimateSvc) 28 de junio de 2021 Ja al maig, quan l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels EUA va presentar l’actualització que realitza cada dècada dels «valors climatològics normals», que es realitza amb dades ajustades sobre variables com la temperatura, la pluja o la neu, es va advertir que en ells «s’estan veient realment les empremtes del canvi climàtic». «No intentem amagar-ho», va dir llavors a ‘The New York Times’ Michael Palecki, que gestiona el projecte d’informació mediambiental a l’agència, que va remarcar el canvi radical observat en l’última dècada. «El canvi climàtic contribueix, si no és el factor dominant, als canvis que estem veient, i empitjorarà tret que fem alguna cosa al respecte,» declarava a ‘The Guardian’ fa uns dies Daniel Swain, científic climàtic de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles. «El més alarmant», afegia, «és que això era predictible». Sequera i incendis La cúpula de calor als EUA es combina a més amb una sequera de proporcions desmesurades que Kathleen Johnson, especialista en paleoclimatologia de la Universitat de Califòrnia a Irvine, advertia també a ‘The Guardian’ que va camí de convertir-se en «la pitjor que s’ha vist en almenys 1.200 anys». «Està clar que el que estem experimentant no és natural», va dir. «Indubtablement això està causat per activitats humanes, per emissions de gasos amb efecte d’hivernacle». Es tracta d’un còctel explosiu que està creant un autèntic malson als sectors ramader i agrícola, on reconeixen estar entrant en «terreny desconegut». I en un perillós cercle viciós, a més, les cúpules auguren una altra temporada infernal d’incendis. Reunió a la Casa Blanca La severitat de la situació es ratifica veient l’agenda de la Casa Blanca, on aquest dimecres s’ha organitzat una reunió entre el president Joe Biden i membres del seu gabinet amb governadors d’estats afectats i representants del sector privat. No falten veus que adverteixen, no obstant, que el mandatari demòcrata necessita més que paraules o accions a curt termini. Perquè malgrat el seu compromís des de la seva arribada al poder amb la lluita contra l’emergència climàtica, que ha suposat un gir radical respecte a les polítiques del seu predecessor, Donald Trump, Biden està impulsant un pla d’infraestructures que, per aconseguir el consens necessari entre demòcrates i republicans per aconseguir l’aprovació al Congrés, ha aparcat algunes de les seves promeses mediambientals i fins i tot, segons adverteixen alguns experts pot suposar en alguns casos l’augment de les emissions.

Una cúpula de calor lligada al canvi climàtic fon el nord-oest dels EUA i el Canadà

Els estats d’Oregon i Washington i la Colúmbia Britànica pateixen temperatures pròpies de Dubai

La Casa Blanca organitza una cimera urgent amb els governadors dels estats afectats

El més llegit