Hugo Morán: «Protegir la biodiversitat no pot recaure a les espatlles del ramader»

-¿L’ha sorprès la tempesta política i territorial que ha generat la incorporació del llop al llistat d’espècies protegides? -No gaire, perquè aquest país manté una relació difícil amb aquest animal des de fa temps. Només cal veure com el tracten els contes infantils o l’impacte que tenien els documentals de llops de Félix Rodríguez de la Fuente. És bo que aquesta polèmica ens hagi fet reflexionar sobre una cosa tan important com la biodiversitat. -Però se sent parlar de política, no de medi ambient. -Convé recordar que aquest canvi l’han decidit les comunitats autònomes a partir d’un informe científic emès per 19 experts que, de manera unànime, afirmen que la situació del llop a Espanya no és bona i que cal protegir-lo. Ara no estem en un debat entre comunitats, sinó entre el que es posiciona a favor del que recomana la ciència i qui opina el contrari. Aquest ministeri té clar quin és el seu lloc. -¿Llavors s’equivoca el ministre d’Agricultura quan s’oposa a la prohibició de caçar llops? -Les seves últimes declaracions apunten cap a la necessitat d’arribar a un model que permeti la convivència de l’activitat ramadera i el llop. -¿Com seria aquest model? -En primer lloc, homogeni per a tot el país. La biodiversitat no es pot gestionar amb fronteres administratives, però avui es pot caçar llops per esport a Galícia, Cantàbria i el nord de Castella i Lleó, no a Astúries ni a la resta del país. Tampoc té sentit que, depenent d’on visqui un ramader, rebi 250 euros per cada ovella que perd en un atac de llops, en una altra li’n paguin 500, i en una altra no cobri res. Ni és lògic que la tramitació d’aquests danys es resolgui en dues setmanes en un lloc i en un altre trigui dos anys. -Els ramaders són els que més han aixecat la veu. -Tenen raó quan plantegen que si estem defensant un patrimoni comú, la responsabilitat també ha de ser comuna. El cost de protegir la biodiversitat no pot recaure a les espatlles del ramader, que és el que passava fins ara. Quan pateixi danys, haurà de ser indemnitzat, però no ha de pagar el preu de conviure amb el llop. -¿Aquesta guerra s’arregla amb diners? -No és tant un tema de diners com de corresponsabilitat. Transmetre la riquesa mediambiental a les pròximes generacions té un cost. Amb l’actual model, aquesta càrrega recau en exclusiva sobre el ramader. Això és el que cal canviar. També entenc les comunitats que s’han sentit desassistides per part de l’Estat. Elles assumeixen tota la gestió del llop, però en els Pressupostos Generals de l’Estat no hi ha cap partida que compensi aquesta despesa. -Amb l’anterior model de gestió, la població llobatera es mantenia estable. ¿Calia canviar-lo? -Aquest model es traduïa en centenars de llops abatuts cada any i centenars de caps de bestiar morts. Ni deslliurava el ramader de patir danys, ni podíem continuar mantenint el llop reclòs en un racó del territori després d’exterminar-lo de zones de la Península on abans sí que vivia. Els informes científics adverteixen que els nínxols ecològics on es mou aquesta espècie poden patir desequilibris importants si no revertim aquesta situació. Això no és postureig: o estem amb la ciència, o hi estem en contra. -Les comunitats llobateres es queixen que la decisió de prohibir la caça del llop s’hagi pres amb els vots de territoris on no viu el cànid. -Aquesta reflexió ens portaria a una situació absurda. ¿Llavors les comunitats que no donen al mar no poden opinar sobre la Llei de Costes? L’estat de les autonomies no és una suma de territoris trossejats on només unes quantes poden opinar sobre el bé comú. La biodiversitat l’hem de decidir entre tots. -¿El llop pot conviure amb la ramaderia? -Per descomptat. Hi ha moltes explotacions ramaderes que ho demostren. El que ens diuen és: escolti, això no puc costejar-ho amb els meus recursos econòmics, perquè llavors competeixo en desigualtat amb els que no han d’afrontar aquesta convivència. Cal recolzar el ramader perquè porti a terme la seva tasca sense haver de suportar cap sobrecàrrega. -¿Què passarà a partir d’ara, quin és el calendari que maneja el ministeri? -La incorporació del llop al llistat d’espècies protegides té un tràmit d’al·legacions després del qual es culminarà el procediment administratiu. En la reunió que va mantenir aquest dilluns amb els responsables de Medi Ambient de les quatre comunitats llobateres, la ministra els va proposar començar a treballar en l’elaboració de l’estratègia de gestió del llop, ja que l’actual està caducada des del 2015. Ara entrem en època de veda, això ens permetrà treballar sense més tensions. -¿Com creu que quedarà aquest model de gestió del llop quan estigui acabat? -Tenim un exemple que ens pot servir de guia, i és l’asturià, on hi ha llops, però la seva caça està prohibida des de fa 30 anys. Cal millorar aquest model, començant per donar més protecció als ramaders. No crec que calgui inventar-ho tot, gran part de la feina ja està feta.

El més llegit