Vindran més ‘Filomenes’: Espanya, rumb a un futur de fred i calor extrems

La crisi climàtica parla d’un planeta d’extrems. L’any 2020 es va tancar com el més càlid des que tenim registres. I el 2021 ha començat amb una onada de neu i fred que ha posat en perill gran part de l’Espanya peninsular. Es tracta de dues cares de la mateixa moneda. Mentre la temperatura mitjana del globus augmenta any rere any, els fenòmens meteorològics extrems augmenten la seva intensitat i freqüència. «No podem dir que la borrasca ‘Filomena’ d’aquest any o el temporal ‘Gloria’ de l’any passat són fruit directe del canvi climàtic. Però sí que l’escalfament global augmenta la probabilitat que aquests fenòmens extrems tinguin lloc», explica Francisco J. Doblas-Reyes, experto en prediccions climàtiques i director del departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS). «Creure en els efectes del canvi climàtic no és una qüestió de fe. Només fa falta mirar les dades dels últims 150 anys per veure que hi ha una cosa que no va», afegeix l’investigador. La teoria és clara al respecte. Com més calor impregni l’atmosfera, més gran serà el combustible que desencadeni un extens ventall de fenòmens meteorològics extrems; des de violentes tempestes fins a ferotges sequeres. Ja fa dècades que dades, models i prediccions indiquen que aquest és el futur cap al qual ens dirigim. I que la regió mediterrània serà una de les més afectades del món per la crisi climàtica. «Feia una setmana que els meteoròlegs alertaven de l’impacte de la nevada del ‘Filomena’. Tot i així, quan va arribar res estava preparat. Amb la crisi climàtica està passant el mateix. Fa dècades que els científics alerten de la seva gravetat i ningú està fent res. Només ens en adonarem quan sigui massa tard», reflexiona Doblas-Reyes. La nevada no salvarà les glaceres El ‘Filomena’ va tenyir de blanc gran part del país. Les imatges satel·litàries mostren una Península tenyida per la neu després de més de 30 hores d’intenses precipitacions, que van deixar prop de 50 litres per metre quadrat. Madrid va quedar col·lapsat per la nevada més gran del segle; mentre al delta de l’Ebre les tempestes tornaven a esborrar la línia de la costa. Però ni tan sols aquesta impressionant nevada ha aconseguit reparar l’empremta de l’escalfament global sobre el territori. «El ‘Filomena’ ha portat neu a cotes molt baixes, però al Pirineu central segueix havent-hi menys neu que en un any mitjà», assenyala Juan Ignacio López Moreno, investigador de l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE-CSIC). Els estudis sobre el terreny mostren que en les últimes dècades la neu ha patit un important descens a Espanya. Sobretot a la tardor i la primavera, quan el desglaç s’avança. Però més enllà d’aquest indicador volàtil, els experts assenyalen les glaceres per entendre la magnitud del problema. Les glaceres espanyoles estan en perill d’extinció. Des de 1985 fins ara, Espanya ha perdut la meitat de les seves reserves de gel. De les 39 glaceres que hi havia aleshores, només 19 segueixen existint. Les seves perspectives de futur són encara més preocupants. Cada any es perd prop d’un metre de gruix a les glaceres espanyoles; un 5% del gruix total, que seria al voltant de 20 metres. Si el desglaç avança com fins ara, en un grapat d’anys es començarà a fondre la capa de gel forjada fa 2.000 anys, quan els romans encara caminaven per aquests verals. «Si seguim així, d’aquí a 20 anys les reserves de gel a Espanya seran residuals», indica López Moreno. «El canvi climàtic no ens demana que ens fixem en si un dia fa calor i l’altre fred. Demana que mirem més a llarg termini; què ens ofereix el futur», afegeix l’expert. El futur del planeta està en joc Mentre la crisi climàtica avança, les enrabiades negacionistes impregnen el debat públic. L’eterna discussió amb els que veuen en la neu una negació a l’escalfament global entorpeix la discussió sobre què fer per frenar la crisi climàtica. Xuksa Kramcsak-Muñoz, investigadora especialitzada en l’anàlisi del discurs ecologista, recorda que el negacionisme també és el reflex d’una visió política. La lluita contra aquestes idees, argumenta l’experta, passa per replantejar-nos i incloure qüestions com l’educació ambiental, la consciència ecològica i el canvi en la visió antropocèntrica del món. La premissa torna a ser la mateixa. Cada dia compta en la lluita contra el desastre ambiental. Tot i que el planeta tardarà a recuperar-se. «Si les emissions es reduïssin a zero avui mateix, la temperatura global continuaria augmentant durant anys i continuaríem patint els efectes de la crisi climàtica. Igual que quan estàs en un cotxe, frenes de cop i continues derrapant», explica Olga Alcaraz, coordinadora del grup de treball sobre Governabilitat del Canvi Climàtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). «Cal prendre accions immediates per frenar aquesta crisi i recordar que la base d’aquesta lluita és la justícia climàtica», recorda l’experta. Sobre el paper, aquest 2021 serà un any clau per frenar la crisi climàtica. Els països adscrits a l’Acord de París haurien de revisar, en teoria, el seu compromís de disminució de les emissions. Les promeses fetes fins ara resulten insuficients per frenar l’augment global de la temperatura. Llevat que prenguin accions immediates, el món es dirigeix a un escalfament de més de dos graus que portarà, al seu torn, a «una sèrie de desastres en cascada». La pregunta és. ¿És aquest el futur a què aspirem?

Vindran més ‘Filomenes’: Espanya, rumb a un futur de fred i calor extrems

La crisi climàtica augmentarà la intensitat i freqüència de fenòmens meteorològics extrems com la borrasca ‘Filomena’

Mentre la nevada ha inundat el centre de la Península, al Pirineu es registra menys neu del normal

La regió mediterrània serà una de les més afectades del món per l’escalfament global

El més llegit