La sueca Greta Thunberg, que el setembre del 2018 va iniciar una protesta per reclamar accions contra el canvi climàtic, compleix aquest diumenge 18 anys mantenint el seu rol de referent d’un moviment global que ha inspirat a milions de joves.

Amb un discurs que apel·la a la ciència sense defugir el component emocional, l’adolescent de gest seriós s’ha convertit en un dels fenòmens mundials més grans dels últims temps, avalada per una legió d’admiradors i adorada pels mitjans de comunicació.

Personatge de l’any per a la revista Time i nominada dos vegades al Nobel de la Pau, Thunberg s’ha entrevistat amb el Papa i els principals líders mundials i ha fet discursos davant l’ONU i a les principals cimeres climàtiques.

La seva presència contínua als mitjans li ha generat enemistats i ha protagonitzat desacords públics amb figures polítiques de pes com el president dels Estats Units, Donald Trump.

I tot i que la pandèmia de coronavirus ha enfosquit una mica la seva brillantor, Thunberg, amb 4,4 milions de seguidors a Twitter i més del doble a Instagram, conserva el seu paper d’icona que s’ha traduït en l’aparició d’alguna «Greta» a qualsevol país del món.

La Greta original es va asseure per primera vegada un 20 d’agost del 2018, tres setmanes abans de les eleccions legislatives del seu país, davant del Parlament suec per iniciar una vaga diària fins que el Govern complís el compromís de retallada d’emissions de l’Acord de París contra el canvi climàtic.

La vaga, que després va passar a realitzar-se només els divendres, va rebre gran atenció mediàtica, primer a Suècia, després a altres països, i en uns mesos, la jove havia sigut convidada estrella a la Cimera del Clima de l’ONU a Polònia, el Fòrum de Davos, Brussel·les i el Palau de l’Elisi de París.

Thunberg, que per raons climàtiques només viatja en tren i autobús i mai en avió, encapçalava manifestacions juvenils per tot Europa i es va convertir en imatge del moviment »FridaysForFuture» (Divendres pel Futur) i de vagues escolars a tot el món.

L’adolescent sueca va prendre’s un any sabàtic, després alterat per la pandèmia, per viatjar pel continent americà, on va arribar en un veler mogut per panells solars i turbines subaquàtiques i propietat de Pierre Casiraghi, fill de Carolina de Mónaco.

«M’han robat els meus somnis, la meva infància amb les seves paraules buides,» va dir el setembre de l’any passat a l’ONU en un cèlebre discurs en què va retreure als líders atrevir-se a «mirar cap a una altra banda» mentre l’evidència científica alerta d’un escenari preocupant.

Aquestes paraules van donar origen a un comentari irònic de Trump, que després va tenir diverses polèmiques a les xarxes socials amb Thunberg, com el president del Brasil, Jair Bolsonaro, que li va dir «mocosa».

Les protestes socials a Xile van provocar la suspensió de la cimera del clima de l’ONU i el seu trasllat a Madrid, on va arribar després de creuar de manera precipitada l’Atlàntic en un catamarà d’uns youtuber australians i seguida per una caravana mediàtica des de Lisboa a la capital espanyola.

La rebatejada com la «GretaCOP», en un joc de paraules amb les sigles en anglès de la cimera, va ser un dels punts àlgids de Thunberg, sobre qui la BBC britànica ha anunciat una sèrie i objecte d’un documental que va ser estrenat a la Mostra de Venècia.

Segons assegura ella mateixa a «Scener ur hjärtat» (Escenes des del cor), escrit conjuntament amb els seus pares i la seva germana petita a tall de teràpia, va ser als onze anys quan va començar a interessar-se pels efectes del canvi climàtic, cosa que li va provocar una crisi personal que es va estendre a tota la família.

Va ser llavors quan a ella i a la seva germana Beata els van diagnosticar la síndrome d’Asperger, condició que ella mateixa ressalta en el seu perfil a Twitter, i altres trastorns menors.

«Patir aquesta malaltia fa que vegi el món d’una altra manera, o blanc o negre, i la qüestió del clima és una d’elles», deia en una entrevista Thunberg, que fins aleshores havia passat una infància plena de viatges pels compromisos laborals de la seva mare, la mezzosoprano Malena Ernman, que va representar Suècia a Eurovision.

Ernman, l’actor Svante Thunberg (la seva parella i company de Greta en els seus viatges) i les nenes van superar la crisi amb un compromís col·lectiu: van deixar de viatjar amb avió i van adoptar una dieta vegana, a més de limitar el consum, segons expliquen.

Ernman es va convertir en polemista activa en mitjans suecs i xarxes socials, i Greta va seguir el seu exemple escrivint en el conservador Svenska Dagbladet tres mesos abans de començar la seva vaga.

Que el llibre sobre la crisi familiar sortís publicat un parell de dies després que Greta comencés les mobilitzacions va aixecar suspicàcies, tot i que la família va deslligar els dos fets i va assegurar que els ingressos per venda es van destinar a una organització benèfica.

La seva presència mediàtica contínua i el seu discurs elaborat també han generat sospites i denúncies d’una possible manipulació d’una jove que els seus crítics consideren hauria d’estar a l’institut, al qual ha tornat en els últims mesos per reprendre els seus estudis, tot i que sense abandonar el seu activisme mediambiental.

Thunberg, que es va veure embolicada en una polèmica per l’ús del seu nom per una fundació climàtica sueca per atraure inversors, ha decidit blindar aquest i el de «FridaysForFuture» com a marques comercials dins de la Unió Europea.

«Això és massa per a mi, massa responsabilitat», afirma entre llàgrimes al viatge amb barco a Nova York, segons es pot veure al documental que porta el seu nom, en un dels pocs moments en què la jove sueca ha mostrat en públic els seus sentiments.

Icona artística en murals i grafitis a tot el món, però també objecte recurrent de mems, Thunberg –a la qual Dagens Nyheter, principal diari suec, va convertir fa poc en redactora en cap per un dia– ha vist reduïda la seva activitat pel coronavirus, tot i que continua exercint a les xarxes socials com a flagell de negacionistes i estendard de la lluita climàtica.