La contaminació com a aliada de la pandèmia de la Covid-19

Wuhan, el nord d’Itàlia, Teheran, Madrid...: ¿Què tenen en comú els primers llocs en els quals la Covid-19 va fer estralls? Una possible resposta és: la contaminació. Encara no se sap del tot si és cert que la pol·lució té un paper en la transmissió de la malaltia, però s’han anat acumulant indicis que podria ser així. L’Organització Meteorològica Mundial va concloure a l’agost que «l’exposició poblacional a la contaminació de l’aire, en la forma de material particulat, afecta a la severitat dels símptomes de Covid-19». L’últim indici ve d’un estudi publicat a la revista ‘Cardiovascular Research’. Els seus autors estimen que un 15% de les morts totals per coronavirus es podrien atribuir a l’exposició de llarg termini a la contaminació –en concret a les partícules PM2.5 (partícules de diàmetre igual o inferior a les 2.5 micres, produïdes per exemple pels cotxes). L’estudi generalitza a tot arreu resultats trobats en treballs anteriors als Estats Units, la Xina i Itàlia. «Les relacions trobades en aquests tres estudis són sorprenentment semblants», observa Jos Lelieveld, coautor i director de l’Institut Max Planck de Química. L’indici més sòlid El treball dels Estats Units, dut a terme per investigadors de la Universitat de Harvard, es considera el més exhaustiu sobre l’assumpte. Aquests científics porten analitzant des de la primavera dades de 3.000 comtats dels EUA. L’estudi ha confirmat que els llocs amb més nivells històrics de PM2.5 tenen més nivells de mortalitat per Covid-19. «L’exposició poblacional a la contaminació de l’aire [...] afecta a la severitat dels símptomes de Covid-19» Organització Meteorològica Mundial Conclusions del simposi sobre factors ambientals de la pandèmia La conclusió podria semblar una bajanada. «Patir contaminació durant un llarg període de temps augmenta òbviament el risc de malalties respiratòries. Com la Covid-19 és una malaltia respiratòria, una vegada aparegui es trobarà amb uns pulmons més vulnerables i serà més severa», raona María Neira, directora del Departament de Salut Pública i Medi Ambient de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Conclusions incertes No obstant, arribar a conclusions definitives no és fàcil. L’equip de Harvard va haver de descomptar els efectes de fins a 20 altres factors que podrien interferir amb el resultat: des de l’edat de la població en cada comptat, fins a la seva densitat, la prevalença de l’obesitat i el tabaquisme, la renda i la disponibilitat de llits d’hospital. Això tampoc és suficient per arribar a una conclusió categòrica. Per fer-ho, es necessiten estudis que segueixen un gran nombre de pacients individuals durant anys. L’estudi de Harvard utilitza dades afegides a nivell d’àrees geogràfiques. «Reduir la contaminació tindria un efecte menor que les mesures socials de prevenció» Gemine Vivone Invesitgador del Centre Nacional d’Investigacions Italià «En tot cas, la reducció de la contaminació tindria un efecte menor que les mesures socials de prevenció: distància, mascareta, ventilació, rentat de mans, etcètera,» opina Gemine Vivone, autor d’un estudi que ha trobat una correlació entre particulat i ingressos en teràpia intensiva per Covid-19. «Com a armes de prevenció immediata, un no s’ha de desviar d’aquestes mesures. No obstant, reduir la contaminació podria ajudar», observa Neira. ¿Influeixen els pics de contaminació? Entre els assumptes pendents hi ha el paper d’altres contaminants diferents al particulat, en concret el NO2. No obstant, la qüestió més candent és l’efecte dels episodis de contaminació aguda. En les primeres fase de la pandèmia a Itàlia, es van donar molts més pics de pol·lució al nord que al sud, una cosa que va anar de la mà amb la distribució de l’epidèmia en aquest país, segons va demostrar l’equip de Prisco Piscitelli, subdirector de la Societat Italiana de Medicina Ambiental. Piscitelli, també va trobar ARN del coronavirus enganxat a les partícules de l’aire de la ciutat de Bergamo, una de les més fuetejades. «Reduir la pol·lució redueix un factor de risc important: no s’ha d’esperar a més evidència» María Neira Directora del Departament de Salut Pública i Medi ambient de l’OMS «Hi ha beneficis de curt termini en reduir la contaminació: durant el confinament es van reduir les hospitalitzacions per problemes respiratoris aguts», observa Neira. Jordi Sunyer, expert en qualitat de l’aire de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) discrepa. «L’efecte agut de la contaminació és poc important. No són suficients dos o tres mesos de confinament per contrarestar l’efecte de llarg termini», conclou. «Tot i que estiguem lluny d’establir relacions de causa i efecte, no hi ha dubte que reduir la contaminació seria molt beneficiós per reduir un factor de risc important: no és qüestió d’esperar més evidència», conclou Neira.

La contaminació com a aliada de la pandèmia de la Covid-19

Una cadena d'estudis aventuren que les partícules en l'aire s'alien amb els efectes de la malaltia

La pol·lució històrica, però també alguns pics puntuals, podrien donar ales a l'epidèmia

El més llegit