CRISI CLIMÀTICA

Els ecosistemes naturals alliberaran més metà a causa de l'escalfament global

Un estudi suggereix que l'augment de les temperatures podria alterar la producció d'aquest compost

Els hàbitats d'aigua dolça contribueixen a més del 40% de les emissions d'aquest gas amb efecte d'hivernacle

zentauroepp13714616 soc humedal200629174957 / Beldad

A mesura que avanci l’escalfament global, els ecosistemes naturals podrien alliberar més metà de l’esperat en l’atmosfera, cosa que farà augmentar l’efecte d’hivernacle i propiciarà la tendència d’augment global de les temperatures. Així ho suggereix un nou estudi publicat aquest mateix dilluns a la revista ‘Nature Climate Change’, en què s’incideix en la cascada d’efectes col·laterals que produirà la crisi climàtica.

L’equilibri natural del metà està marcat pel treball de dos tipus de microorganismes; els metanògens, que el produeixen, i els metanòtrofs, que l’eliminen. El problema, segons destaquen els investigadors responsables del treball acabat de publicar, és que aquests últims es veurien perjudicats per l’augment de les temperatures. I això, al seu torn, trencaria l’equilibri natural d’aquest gas. D’aquesta manera, la producció natural de metà superaria la capacitat d’eliminar-lo. 

Aquesta dada té particular importància en un escenari en què més del 40% del metà prové d’ecosistemes d’aigües dolces, com aiguamolls, llacs i rius. Aquests entorns, exposats a l’actual augment de temperatures, podrien afectar encara més com el planeta s’escalfa. Més fins i tot del que havien estimat les prediccions realitzades fins ara. 

Més enllà de les previsions

L’estudi, dirigit des de la Universitat Queen Mary de Londres i la Universitat Warwick, va estudiar l’impacte de l’escalfament en estanys artificials durant 11 anys. En aquests entorns experimentals es va mostrar que, efectivament, la calor distorsionava l’equilibri en la producció de metà, afavorint un excés d’aquest gas. I, segons s’ha corroborat en una metaanàlisi paral·lela, en aiguamolls, boscos i prats de tot el món també s’està produint aquest fenomen. Més en els ecosistemes càlids. 

«Aquestes observacions mostren que l’augment en les emissions de metà que veiem van més enllà del que es podria predir», destaca Mark Trimmer, un dels investigadors responsables d’aquest treball, de la Universitat de Queen Mary. En aquest sentit, l’expert recorda que «com que el metà és un gas amb efecte d’hivernacle molt més potent que el diòxid de carboni» el seu augment també incrementarà «el potencial d’escalfament global».