La insòlita sensació de sentir els ocells cantar a Barcelona, que relaten molts ciutadans confinats pel Covid-19, té ara un argument numèric. La contaminació acústica que solia castigar la ciutat ha baixat en picat des de l’inici de la quarantena. Així ho suggereixen els mesuraments d’una quinzena de sensors gestionats per ciutadans voluntaris en el marc d’una iniciativa anomenada Smart Citizen. Els dispositius, desplegats en diversos punts de la ciutat, han registrat reduccions d’almenys 5 decibels. O sigui, el soroll s’ha reduït més del 50%.

«És moltíssim. Suposa la diferència que hi ha entre el soroll d’un polígon industrial, al voltant de 70 decibels, i el màxim permès per la normativa de Barcelona, 65 decibels», explica Miquel Ortega, doctor en Ciències Ambientals i responsable del blog Contaminacio.barcelona, que ha recopilat les dades de contaminació acústica.

Més de la meitat de la població de Barcelona viu en zones amb excés de soroll, segons càlculs d’Ortega basats en els nivells establerts per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Un estudi del 2016 de l’Institut de Salut Global de Barcelona (IsGlobal) va estimar que el soroll causava gairebé 600 morts prematures a l’any a la ciutat, una xifra semblant a la de la contaminació ambiental.

Com una superilla

«És com si durant un dia tot Barcelona s’hagués convertit en una superilla», comenta Ortega. De fet, les reduccions mesurades són semblants a les registrades en les noves superilles de Sant Antoni i el Poble Nou.

Les noves dades no tenen validesa científica, perquè els sensors són gestionats per persones diferents i es troben en altures i posicions diverses. L’ajuntament prepara un informe rigorós sobre els efectes del confinament en la contaminació acústica basat en els seus instruments. No obstant, les caigudes detectades per Smart Citizen són eloqüents.

Dos sensors emplaçats a la cantonada entre el carrer d’Urgell i l’avinguda de Roma, un punt representatiu dels carrers de més trànsit de la ciutat, van registrar un canvi de 67 a 61 decibels. El sensor del carrer del Doctor Dou, al Raval, va passar de 58 a 52 decibels, gairebé igual al soroll nocturn. Al carrer de Ros d’Olano, a Gràcia, la diferència gairebé va assolir els 8 decibels.

Els decibels s’expressen en escala logarítmica, de manera que una reducció d’uns quants decibels representa una retallada important en percentatge de pressió acústica. «Per exemple, una conversa normal entre dues persones se situa al voltant d’uns 55 decibels, i el soroll d’un aspirador, al voltant de 70», explica Ortega.

Dos sensors emplaçats en patis d’escoles (Vila Olímpica i Poble Nou) van donar un senyal curiós. A partir del 13 de març, quan es van tancar els centres educatius, van desaparèixer uns pics de sorolls que coincideixen amb les hores de pati.

No obstant, «la causa principal del soroll a la nostra ciutat són els cotxes», apunta Miquel Ortega. Per això, la reducció és més marcada als carrers de trànsit que als secundaris.

«Una part important del soroll urbà ve dels vehicles. Era previsible que baixés pel confinament», afirma José María Baldasano, expert en contaminació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). «Això representa un missatge clar a l’Administració i a la societat sobre quins esforços hem de fer per canviar cap a una ciutat saludable», afegeix. «Abordant el problema dels cotxes podem beneficiar-nos-en pel cantó de la contaminació i pel del soroll», afirma Ortega.

«Als carrers amb afectació de soroll nocturn, la població pot haver guanyat qualitat de descans [durant el confinament]», afirma Jordi Romeu, investigador en contaminació acústica de la UPC.

Silenci al mar

Un altre àmbit de la ciutat en què el trànsit s’ha reduït dràsticament és el mar. Queden els barcos pesquers, però l’activitat comercial està gairebé desapareguda. «Estem mesurant reduccions dràstiques dels nivells de soroll submarí», explica Michel André, director del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques de la UPC.

«Aquesta reducció deixa a la vida salvatge una oportunitat d’expressar-se que no havia tingut en 100 anys. A nivell científic és una oportunitat única», explica l’investigador.

De moment, és aviat per mesurar efectes directes en els cetacis i altres animals que es comuniquen per mitjà del so. «Probablement, se sentiran menys assetjades per activitats humanes. Si deixem espai acústic i físic, deixarem que les espècies salvatges puguin tenir racons nous», conclou André.