Un total de quatre noves cries de linx han nascut als Montes de Toledo amb l’arribada de la primavera, segons ha anunciat el conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Desenvolupament Rural, Francisco Martínez Arroyo. Es tracta de les cries de 'Nenúfar', una "mare primerenca", segons indica el titular de la Conselleria d’Agricultura en un missatge publicat a la xarxa social Twitter.
Martínez Arroyo ja va donar a conèixer per Twitter el 29 de març passat el naixement en llibertat dels primers quatre cadells d’una llorigada de linx ibèric a Castella-la Manxa aquest any. En aquella ocasió es tractava de la primera llorigada nascuda en estat salvatge a l’àrea de reintroducció de Montes de Toledo.
“¡Un altre cop la Malvasia!”, indicava el conseller en el seu missatge abans de recordar que la femella que havia donat a llum era la Malvasia, un exemplar de linx que per tercera vegada havia aconseguit criar en estat salvatge. La seva nova llorigada es venia a sumar als sis exemplars que va criar anteriorment.
Martínez Arroyo assegurava que aquest naixement posava de manifest l’èxit que ha suposat el desenvolupament del programa Life+Iberlince per a la reintroducció del linx ibèric a les àrees en què tradicionalment va estar present fins que en va desaparèixer.
Primera llorigada el 2016
Fins al naixement dels quatre nou exemplars de la Malvasia, a Castella-la Manxa havien nascut un total de 70 cries en estat salvatge a Castella-la Manxa, des que el 2016 es va registrar el naixement de la primera llorigada en llibertat a la regió.
El projecte europeu Life+Iberlince en què s’han implicat les comunitats autònomes d’Andalusia, Castella-la Manxa, Extremadura i Múrcia, a Espanya, ha possibilitat des del 2011 i fins aquest any a Castella-la Manxa, almenys l’establiment de quatre poblacions noves de l’espècie amb almenys sis femelles reproductores a cadascuna.
L’objectiu amb què es treballarà és el de consolidar les poblacions existents, fins arribar almenys a les 20 femelles territorials i connectar els nuclis de linx ibèric que hi ha a la Península Ibèrica a través dels anomenats ‘corredors naturals de l’espècie’.