INVESTIGACIÓ

Detectats per primera vegada microplàstics en excrements humans

Un estudi troba restes de plàstic en les deposicions de vuit persones

S'ha detectat una mitjana de 20 partícules microplàstiques per cada 10 grams d'excrements

rjulve11920124 the decade in pictures br volunteers try to clear a da181024182641 / DIMITAR DILKOFF

Un equip de científics ha trobat per primera vegada mostres de microplàstics en excrements humans, la qual cosa apunta que aquestes diminutes partícules podrien ser molt presents a la cadena alimentària, segons un estudi presentat avui en un congrés mèdic a Viena.

En la investigació, realitzada per l’Agència Federal de Medi Ambient d’Àustria i la Universitat de Medicina de Viena, es van descobrir microplàstics en les vuit persones que hi van participar, procedents de diversos països d’Europa, el Japó i Rússia. Els participants, cinc dones i tres homes d’entre 33 i 65 anys, van escriure un diari sobre la seva alimentació durant una setmana i després van donar una mostra d’excrements, segons van explicar els autors de l’estudi davant de la Unió Europea de Gastroenterologia (UEG), que es reuneix fins divendres a Viena.

Tots els participants en l’experiment van consumir aliments o begudes envasats en plàstic i la majoria d’ells van prendre peix o mariscos, però ningú es va alimentar exclusivament amb una dieta vegetariana.

Residus de plàstic

En les proves es van trobar fins a nou tipus de plàstic diferents amb mides que oscil·len entre 50 i 500 micres, amb el polipropilè (PP) i el tereftalat de polietilè (PET) com els materials més freqüents.

Tant el PET com el PP són tipus de plàstic freqüents en ampolles i embalatges d’aliments.

En les vuit persones es van detectar una mitjana de 20 partícules microplàstiques per cada 10 grams d’excrements. Els fragments de plàstic de menys de 5 mil·límetres es denominen microplàstics i es fan servir, per exemple, en productes cosmètics, però sobretot es generen per la descomposició de peces més grans d’aquest material, sobretot al mar.

"Creiem que aquests resultats indiquen que la presència de plàstics en éssers humans és més estesa del que teníem assumit, tot i que encara és aviat per treure’n conclusions perquè per a això necessitem un estudi més gran", explica Philipp Schwabl, investigador de la Universitat de Viena que va dirigir l’estudi.

Impacte sobre la salut

Schwabl també es va mostrar caut sobre l’impacte en la salut humana de la presència de plàstics. "Els efectes de les partícules microplàstiques trobades en l’organisme humà, en particular al tracte digestiu, només pot investigar-se en el context d’un estudi més ampli", va afegir l’investigador.

En altres experiments amb animals, va assenyalar, les concentracions més altes de microplàstics es van trobar al tracte gastrointestinal, però també es van trobar partícules d’aquest material a la sang o fins i tot al fetge. "Tot i que hi ha indicis que els microplàstics poden fer malbé el tracte gastrointestinal al promoure reaccions inflamatòries o absorbir substàncies nocives, es necessiten més estudis per avaluar els perills potencials dels microplàstics per als humans", va afirmar Schwabl.

L’investigador va assegurar que a causa del nombre molt baix de participants no es podia establir d’on procedia la contaminació per plàstic, si del peix consumit o dels aliments embolicats en plàstic. "El nostre estudi es va planificar com un assaig pilot exploratori, ja que fins ara no hi havia dades disponibles. A causa del cost, vam començar amb un petit nombre de persones, però l’objectiu és realitzar un assaig més ampli", va indicar.

Origen contaminació

Per a l’investigador, la comunitat internacional hauria de prendre mesures per reduir l’ús de plàstics i buscar fórmules de reciclatge, ja que aquest material sintètic tarda centenars d’anys a desaparèixer del medi ambient.

La producció global de plàstic supera actualment els 400 milions de tones per any i s’estima que entre el dos i el cinc per cent d’aquest material acaba al mar, on els rebutjos són absorbits per la fauna marina i poden arribar als humans a través de la cadena alimentària, recorda l’estudi.

Segons altres estudis internacionals, cada minut es venen un milió d’ampolles de plàstic al món i cada un d’aquests envasos tarda uns 450 anys a desintegrar-se. En aquest temps el plàstic es descompon en fragments diminuts que han sigut rastrejats en peixos, l’aigua de l’aixeta o fins i tot en la sal de taula. 

Temes:

Contaminació