En l’actualitat s’estimen unes vendes de 6 bilions de cigarros a l’any a tot el món, i es calcula que 4,5 bilions de burilles es converteixen en ‘basuraleza’ (terme utilitzat per designar les escombraries existents en la natura). Un problema que s’agreuja a l’estiu, perquè hi ha més presència humana en entorns naturals. Des del projecte Libera de SEO/BirdLife, en aliança amb Ecoembes, s’ha elaborat un informe sobre la presència de burilles en espais naturals, que s’han convertit en la primera font d’escombraries mundials, un dels residus que més abunda en espais oberts.

Segons l’informe del 2017 del’oenagé Ocean Conservancy, les burilles van representar el 13% del nombre total de residus recollits en la seva campanya mundial. En la mateixa direcció apunten les campanyes ‘1m² pel camp, els boscos i la muntanya’ i ‘1m² per les platges i els mars’, que desenvolupa Libera, que mostren que la burilla és un dels residus més trobats en aquests ecosistemes, seguit, entre altres elements, de les tovalloletes humides. Una amenaça per als mars i oceans, ja que factors com el vent o la pluja fan que aquests residus es desplacin i acabin a les costes. Com a conseqüència, les espècies i els seus ecosistemes pateixen l’impacte d’aquests residus infravalorats. Així ho demostren diversos estudis, que asseguren que l’efecte contaminant de les burilles pot durar entre 7 i 12 anys i, fins i tot, alguns autors afirmen que pot arribar fins als 25  anys.

Efectes devastadors

En aquest sentit, es pot destacar que les burilles contenen substàncies com cadmi, arsènic, quitrà o toluè que, a l’entrar en contacte amb l’aigua, tenen efectes molt nocius en la natura, ja que provoquen que la qualitat de l’aigua es vegi amenaçada i s’alteri el cicle ecològic d’algunes espècies marines com mol·luscos, peixos, rèptils i ocells, que poden resultar enverinats. De fet, cada burilla pot arribar a contaminar fins a 8 o 10 litres d’aigua, i fins a 50 litres si és aigua dolça.  En el cas dels grans depredadors marins, com els ocells i els cetacis, la ingesta de burilles és habitual, i pot causar toxicitat directa, així com una certa sensació de sacietat (a l’inflar-se les burilles dins de l’estómac), que en casos extrems pot conduir a la mort per inanició.

A més de la toxicitat, la natura també pot veure’s greument afectada per altres factors, com els incendis provocats per les burilles mal apagades o les que es llencen des d’un vehicle en marxa. Un problema que s’agreuja a l’estiu, ja que les altes temperatures, el vent i la falta de pluges augmenten encara més la possibilitat d’incendis. D’altra banda, l’abandonament de burilles suposa també un gran impacte econòmic per a les administracions locals.

Possibles solucions

Tot i que una solució seria la prohibició dels filtres no biodegradables, existeixen mesures: En primer lloc, l’educació: “Els ciutadans han de comprendre les conseqüències que té un gest tan quotidià, però tan incívic, com és tirar una burilla. Aquesta falta de responsabilitat requereix incidir en la sensibilització com a principal eina per aconseguir un canvi de conducta en la societat”, declara Sara Güemes, coordinadora d’Ecoembes del projecte Libera.

Una altra de les mesures és la col·locació de senyals i cendrers en espais públics, fomentar l’ús de cendrers portàtils entre els fumadors i, fins i tot, incrementar les sancions per tirar burilles a terra. En aquesta línia, Libera desenvolupa diferents campanyes de sensibilització com #SeTeHaCaído o #TenemosUnProblema, perquè ajudin a identificar la situació i perquè els ciutadans siguin conscients de la importància dels seus gestos. 

“El problema de les burilles és que estan fetes d’acetat de cel·lulosa, un component derivat del petroli. El primer pas és intentar substituir aquest component per filtres de materials biodegradables, que ja existeixen”, afirma Miguel Muñoz, coordinador de SEO/BirdLife del projecte Libera.

“L’efecte que una simple burilla produeix en el medi ambient és devastador. Necessitem que la societat sigui conscient de com es pot destruir la biodiversitat com a conseqüència d’aquests residus, que no només es troben en l’entorn urbà, sinó també en la naturalesa”, assegura Sara Güemes.