El ‘qui és qui’ de Badalona: així són els alcaldables de les municipals del 28M

Mataró (Maresme) és una de les grans ciutats catalanes que es juguen el futur en les eleccions municipals del 28 de maig. Liderat per l’alcalde del PSC David Bote en coalició de govern amb els Comuns, l’Ajuntament de Mataró disposa d’un ple municipal de 27 regidors integrat pel PSC (13 regidors); ERC (8); els Comuns (2); Junts (2); i Ciutadans (2). EL PERIÓDICO radiografia en aquesta sèrie el ‘qui és qui’ de les candidatures que actualment compten amb representació municipal a les principals urbs de la regió metropolitana de Barcelona. David Bote (PSC) La candidatura socialista de l’alcalde de Mataró, David Bote, va aconseguir uns resultats extraordinaris en les anteriors eleccions municipals, passant del 18% dels vots al 38%, i doblant regidors (de 6 a 13). ¿És aquest el sostre electoral del PSC a Mataró?: «Encara podem créixer més, però el més important és que la gent vagi a votar», explica l’alcalde Bote davant la percepció generalitzada que la participació en aquestes eleccions serà menor que la de fa quatre anys. Doctor en Física (cum laude) i antic professor de Secundaria, Bote assegura que aquest bagatge acadèmic i professional li ha permès gestionar els problemes de la ciutadania «d’una manera potser més racional, donant importància a l’anàlisi; conèixer bé totes les variables i disposar d’una bona radiografia dels reptes i calcular un pla que aporti solucions». «Si no ets capaç de fer baixar a terra el discurs amb un pla d’acció no estàs fent política, sinó que estàs manipulant la gent», opina Bote. La llista de Bote és de tall continuista: repeteixen molts dels pesos pesants de l’actual govern amb l’excepció de qui ha sigut el regidor de Seguretat, Juan Carlos Jerez, que fa setmanes va anunciar que marxava. Precisament, la seguretat (sobre pel que fa a ‘okupacions’ i multireincidència) ha sigut el tema estrella del mandat, amb l’oposició a l’uníson en les crítiques a l’executiu local. Pim Camprubí (ERC) Després de quatre mandats liderats per Francesc Teixidó, l’espai dels republicans mataronins es presenta a la lluita electoral del 28 de maig amb una nova cara, la de Joaquim (Pim) Camprubí, un pilot professional d’helicòpter, afiliat a CCOO, que busca trencar el sostre electoral dels 8 regidors i més de 14.500 vots aconseguits el 2019. «Serà difícil, perquè partim d’un 26% dels vots, però hi ha marge de millora», afirma el candidat d’ERC. Per a Camprubí, el mandat que ara s’acaba ha estat marcat per la «falta de visió de futur» de l’alcalde: «Qüestions com la seguretat, la neteja o la vivenda li queden grans a l’alcalde; si no pot governar el dia a dia, tampoc podrà gestionar el futur de la ciutat». Aficionat a la bicicleta, precisament la creació de l’‘Anella Ciclista’ –premiada el març passat com la millor infraestructura ciclista d’àmbit urbà–, és una de les grans crítiques de Camprubí a la gestió de Bote: «Ha sigut un fracàs absolut. Es va fer sense el consens dels comerciants, ni les associacions de veïns, ni els usuaris, ni els transportistes, ni tan sols va comptar amb el consens del servei d’emergències». El candidat d’ERC, que diu ser usuari de l’esmentada ‘anella’, afirma que circular-hi és «com fer una gimcana». En cas de ser alcalde, Camprubí assegura que de les primeres iniciatives que portaria a terme seria «impulsar un pla de promoció de ciutat i el comerç a tots els barris». Sergi Morales (En Comú Podem) Sergi Morales, actual segon tinent d’alcaldia de Mataró, torna a liderar la candidatura dels Comuns després d’haver superat els 3.700 vots (un 6,7%) en les anteriors municipals. «Vull ser l’alcalde i liderar un govern ecologista, d’esquerres i feminista», assumeix Morales. Provinent del món de l’economia cooperativa –és directiu, en excedència, de la cooperativa SUARA–, Morales ha estat aquest mandat al capdavant de la regidoria d’Empresa, Ocupació i Economia Social. El candidat de «l’esquerra transformadora» explica que la seva experiència laboral l’ha ajudat per treballar per desenvolupar a la ciutat «un model d’economia cooperatiu» i per gestionar millor «l’empresa de serveis més pròxima als ciutadans», és a dir, un ajuntament. Després d’haver compartit govern amb els socialistes, Morales es mostra satisfet per l’acord de govern. Segons el seu parer, l’executiu local de Mataró ha mostrat «solvència». «Mai dos regidors havien treballat tant», apunta en relació amb els dos regidors dels Comuns, i assegura que «l’única garantia perquè hi hagi un govern d’esquerres i ecologista a Mataró és que En Comú Podem aconsegueixi un gran resultat». Alfons Canela (Junts) Després d’haver substituït Míriam Nogueras com a candidat de Junts a l’alcaldia de Mataró fa quatre anys (i haver perdut llavors la meitat dels vots), Alfons Canela i la seva llista afronten aquestes eleccions amb ànim de remuntada: «El 2019 estava tot molt condicionat pel procés i el canvi de marca [de CiU a Junts] tampoc va ajudar, perquè això la ciutadania ho percep com poca estabilitat o fiabilitat», assumeix el candidat postconvergent. Alfons Canela és advocat, i al seu despatx explica que treballa, sobretot, amb promotors immobiliaris. És per això que dona importància a la seva oposició en la mesura que reserva el 30% del sòl urbà per a lloguer de protecció oficial en noves construccions: «Polítiques com aquesta pretenen traslladar tot el cost de l’edificació assequible als promotors i això o aconsegueix consens o no serveix per res, són només propostes de cara a la galeria». Sobre la llista electoral de Junts a Mataró, Canela destaca que els quatre primers noms responen a «professionals autònoms en exercici que creuen en la política vocacional», i afegeix que «més enllà de l’activisme, tots els membres de la meva llista fan gala de responsabilitat». Per a Canela, la clau de l’èxit de Junts en aquestes eleccions rau a transmetre als votants que el partit «és un grup cohesionat que sap el que fa». «Si aconseguim transmetre aquesta idea, la gent confiarà en nosaltres i podrem duplicar els resultats», assenyala el candidat de Junts. Cristina Sancho (Ciutadans) Cristina Sancho va demanar fa quatre anys una excedència en la consultora financera on treballa per començar la seva aventura en la política local: «En el món empresarial treballes per implementar les coses amb certa immediatesa, però en la política local tots els processos s’eternitzen», reflexiona la candidata taronja. Des de l’oposició, a més, el sentiment de frustració pot augmentar: «Moltes vegades hem proposat iniciatives al Govern del PSC i En Comú Podem que ens han tombat només perquè no eren seves i després ells han presentat iniciatives calcades». Sancho ha liderat durant aquest mandat una nau que ha anat perdent tripulants amb el pas del temps. Per això, es marquen el seu objectiu electoral a acostar-se al resultat que van aconseguir en les eleccions autonòmiques del 2017, en què el 30% dels electors mataronins van triar la seva marca. «Hi ha molta gent descontenta amb la gestió municipal del PSC, i no seria la primera vegada que aquestes persones voten Ciutadans, així que esperem capitalitzar aquest descontentament». «La primera vegada que es passa la frontera del ‘votar sempre el PSC’ comprenc que pugui doldre, però la segona ja no fa cap mal», apuntala la regidora. Consultada sobre quina posició adoptaria Ciutadans si hagués de triar entre donar suport als socialistes o els republicans, Sancho allarga la mà a una ERC que, comenta, durant aquest mandat ha deixat de banda el tema de la independència i, de fet, ha aprovat moltes propostes amb nosaltres. «Els que som al centre hem d’unir l’esquerra i la dreta, deixar de banda el que ens separa, que és poc, i treballar pel que ens uneix», remata Sancho. Vox, a la caça de l’electorat que ja va seduir PxC La continuïtat dels dos regidors de Ciutadans, precisament, pot arribar a dependre de l’entrada o no de Vox al ple municipal mataroní. Fa quatre anys no ho va aconseguir, amb l’ex de Plataforma per Catalunya (PxC), Mónica Lora, com a candidata, que repeteix el 28 de maig. No obstant, la ultradreta de PxC sí que va tenir presència al consistori mataroní del 2011 al 2019, primer amb tres regidors i després amb un. Tant en les eleccions generals del 2019 com en les catalanes del 2021, Vox va superar amb escreix el llindar mínim del 5% de quota de vot (8% i 10,6%, respectivament) i amb això en aquestes municipals obtindria representació municipal. Llegeix totes les notícies de Mataró a EL PERIÓDICO Mataró

El ‘qui és qui’ de Badalona: així són els alcaldables de les municipals del 28M

EL PERIÓDICO radiografia en aquesta sèrie les cares visibles de les candidatures que compten amb representació

CONTEXT | Mataró davant les municipals: ¿el final de l’hegemonia del socialista David Bote?

ENTREVISTA | David Bote (PSC): «Mataró vol continuar liderant la lluita contra les ocupacions»

El més llegit