Vox busca esmorteir la seva caiguda en ciutats on PxC ja va collir el fruit del descontentament

Un dels elements diferencials de les eleccions municipals del 28 de maig és que uns comicis locals mesuraran per primera vegada la temperatura de l’extrema dreta que actualment encarna Vox. Les últimes enquestes de les eleccions generals, que reflecteixen una tendència estatal del partit determinant per a municipals, projecten la formació de Santiago Abascal com la més damnificada per l’arribada de Feijóo al capdavant del PP. La ideologia ultra, avui representada per la formació de Santiago Abascal (Vox) a nivell estatal i en altre temps per Plataforma per Catalunya (PxC) en l’àmbit català, va trobar ja predicament local entre 2011 i 2015. Llavors la PxC va aconseguir fins a 66.007 vots catalans establerts especialment en grans municipis de la regió metropolitana de Barcelona: ciutats molt poblades amb característiques sociodemogràfiques compartides, com alts índexs de vulnerabilitat o de població d’origen migrant. Del total de 67 regidors que la PxC va collir a Catalunya, 47 d’ells (un 70%) els va aportar la circumscripció electoral de Barcelona, on la PxC va despuntar en grans localitats de la regió metropolitana com Santa Coloma de Gramenet (3 regidors); Sant Boi de Llobregat (3); Mataró (3); l’Hospitalet de Llobregat (2) i Viladecans (1). A la resta de Catalunya, sobretot a la zona central, van destacar el Vendrell (5); Vic (5); Manlleu (3); Salt (3) i Calaf (3). Malgrat que els resultats no són extrapolables, és rellevant que en aquests grans municipis metropolitans Vox superés –dupliqués, de fet– en les eleccions catalanes del 2021 el llindar del 5% del vot, que és el mínim per obtenir representació a les eleccions municipals. En termes de la demarcació barcelonina, precisament és en els municipis esmentats on Vox ha començat aquest març a presentar alcaldables per a les municipals. Fonts de la formació confirmen noms a Mataró (Mónica Lora), l’Hospitalet de Llobregat (Francisco Javier González), Santa Coloma de Gramenet (Juan Carlos Segura), Viladecans (Marina Ferrer) i Sant Boi (Juanjo García), a més d’altres en localitats de l’entorn com Badalona (Francisco García), Cornellà de Llobregat (Iván Cánovas), Castelldefels (Juan Antonio Gil), Terrassa (Alicia Tomás) i Sabadell (Nuria Acacio). «Malgrat que està estudiat que Vox va néixer arran de la independència de Catalunya i de la PxC ja fa molts anys, és cert que les dues formacions tenen en comú que beuen del substrat del descontentament i la insatisfacció, del qual ja va recollir el fruit la PxC», afirmael politòleg Toni Rodon, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Segons el parer de Rodon, aquest caldo de cultiu propici per a la ultradreta s’agreuja a la regió metropolitana de Barcelona, on hi ha alguns dels barris més vulnerables de Catalunya i on es donen contextos de feus –Mataró o Santa Coloma en són exemples paradigmàtics– d’hegemonia política, en aquests casos socialista, una conjuntura amb què la ultradreta aviva la irritació dels seus potencials acòlits. Consultades sobre quins criteris determinen la seva estratègia electoral a les ciutats catalanes, fonts de Vox es desmarquen dels resultats de fa una dècada de la PxC, malgrat que alguns dels seus candidats per a aquestes municipals ho van ser també del partit de Josep Anglada, com és el cas de l’alcaldable Mónica Lora a Mataró. Sí que reconeixen, no obstant, que s’enfoquen en el cinturó roig barceloní a causa que el seu «missatge populista cap a la classe obrera fins i tot cala en votants del PSC o separatistes», admeten fonts de Vox a Barcelona. Racisme per seduir l’electorat Més enllà del perfil estrictament social de les ciutats, el factor racisme també connecta els relats davant les municipals de la PxC al seu moment i de Vox avui. «Tot i que en l’àmbit estatal no juguen [Vox] tant aquesta carta, en el context local sí que exploten l’element immigració», corrobora Rodon. No és casualitat que les ciutats on més representativitat va aconseguir la PxC, avui estratègiques per a Vox entre un total de 70-80 candidatures a Barcelona, presentin els índexs catalans més alts de població d’origen migrant: l’Hospitalet, Santa Coloma, Mataró, Sant Boi, Salt i Vic són entre les ciutats catalanes amb més població estrangera, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). A ulls de Marc Guinjoan, professor a la facultat de Dret i Ciències Polítiques de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), «Vox sap el que fa en barris amb alts índexs d’immigració». El politòleg fa referència a com la ultradreta es val del «sentiment d’exclusió» que el racisme genera als barris. «És molt plausible que Vox estigui utilitzant el múscul de la PxC, tant en termes sociodemogràfics com organitzatius [es refereix a candidats, llistes i estructures locals del partit], molt especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona», ratifica Guijnoan. L’històric electoral de la PxC i de Vox a les ciutats Tot i que adverteix de la importància de no prejutjar categòricament els resultats de les municipals, Guinjoan considera «plausible» que Vox millori els resultats electorals de la PxC el 2011. «Tenen més múscul i recursos i la seva projecció estatal els afavoreix», assenyala el politòleg. Partint de la base que, a causa de la diferència entre contextos electorals, els resultats de la PxC no són extrapolables als de Vox, menys encara entre unes de municipals i unes catalanes, sí que és possible concloure que diverses de les grans ciutats catalanes en les quals la PxC va obtenir els millors resultats a les municipals del 2011 es corresponen amb aquelles on Vox va treure millors resultats a les catalanes del 2021. Així, si la PxC va obtenir el 2011 a Mataró un dels percentatges de vot més alts (10,43%) de la regió metropolitana, Vox va obtenir a la capital del Maresme el 2021 un notable 10,63% de les paperetes. El fenomen es repeteix en ciutats com Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs i Sant Boi de Llobregat. En totes elles, la ultradreta ha aconseguit en les últimes convocatòries electorals proporcions de vot al voltant del 10%, el doble del que necessita a les municipals per entrar als consistoris. Pots visualitzar l’històric electoral de la PxC i de Vox al següent comparador. La participació, com sempre, també jugarà el seu paper en les municipals del 28 de maig. «Es preveu que la participació no pugi excessivament en relació amb les municipals del 2019 [va estar en un 64,81%]», puntualitza Rodon. «Si baixa, potencialment pot afavorir Vox, perquè tenen una bossa estable de vots d’electorat descontent que facilitaria l’acostament al llindar del 5% de vots», conclou el professor de la UPF.

Vox busca esmorteir la seva caiguda en ciutats on PxC ja va collir el fruit del descontentament

Els d’Abascal incideixen en ciutats metropolitanes amb alts índexs de vulnerabilitat i immigració, on Plataforma ja va obtenir representació el 2011

«Les dues formacions tenen en comú beure del substrat de la insatisfacció», afirma Toni Rodon, professor de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra

El més llegit