Horitzó 2023: Mataró (11)

Mataró davant les municipals: ¿el final de l’hegemonia del socialista David Bote?

  • A menys d’un any de les municipals del 28 de maig del 2023, EL PERIÓDICO publica una sèrie de radiografies de política local a grans urbs catalanes

  • Els socialistes, que es van acostar a la majoria absoluta el 2019, admeten que el seu vot anirà a la baixa però no temen que ERC els arrabassi l’alcaldia de Mataró

Anna Mas

La composició actual del Ple

En les eleccions municipals del 2019, l’alcalde de Mataró David Bote (PSC) va aconseguir –superant les seves pròpies expectatives– fregar la majoria absoluta a l’arribar als 13 regidors, xifra que contrastava amb els 6 que havia obtingut el 2015, quan va aconseguir la vara de comandament després de pactar amb l’ara extinta Convergència i Unió, que havia obtingut 5 regidors.

Quatre anys després, i després d’haver-se recorregut Mataró sencera diàriament durant tot el mandat, Bote va aconseguir 13.000 paperetes més (un total de 21.518) i fins a un 38,74% del vot total (vint punts més que el 2015, increment que no es va donar a cap altra de les grans ciutats catalanes). Calia remuntar-se al 1999, amb l’emblemàtic Manuel Mas (PSC) com a alcalde, per observar uns registres semblants dels socialistes (21.494, 45,14%).

En els últims comicis Bote va tenir la capacitat d’activar fins a l’últim votant socialista i, de fet, va aconseguir que la participació pugés quatre punts més que en el conjunt de Catalunya respecte al 2015 (fins a un 10%). Aquest increment de vot socialista va ofegar les formacions minoritàries per sota del llindar de representació del 5% i va deixar fora del Ple municipal el PP, la CUP i Plataforma per Catalunya, que va representar la llavor local del que avui és Vox, i va deixar tant els comuns (futurs socis de govern), com Junts i Ciutadans amb dos regidors. Un Ple de nou formacions del 2015 va passar el 2019 a allotjar 5 grups.