Exactament un mes després que assumís el càrrec de director-gerent de Mataró Audiovisual, EL PERIÓDICO s’asseu amb Oriol Burgada (Mataró, 1982) per conèixer el nou rumb que afronten la televisió i la ràdio de la capital del Maresme. Entossudits a fer millor periodisme, al cap de poques setmanes de la seva arribada, Burgada i l’equip de Mataró Audiovisual ja han aconseguit tirar endavant un acord col·lectiu, secundat pel 96% de la plantilla, per encarar una reorganització interna que els permeti, entre altres qüestions, mantenir l’actualitat informativa de dilluns a diumenge. D’aquesta manera, els treballadors del mitjà públic han acceptat canvis en els horaris laborals o un sistema de torns per seguir al peu del canó els caps de setmana.

-Vostè ha deixat un càrrec de responsabilitat com a director de comunicació del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat per venir a dirigir una televisió i una ràdio locals. ¿Per què?

Perquè dirigir la ràdio i la televisió de Mataró també és una feina de molta responsabilitat i tenia moltes ganes de fer-ho. Em fa molta il·lusió. Sé que és un repte i que no serà fàcil, però no es tracta d’anar a fer coses fàcils, sinó d’anar posant-se reptes. A més, jo havia treballat a l’antiga Televisió de Mataró i em venia molt de gust. Per a mi, tornar a treballar aquí és donar continuïtat a una trajectòria professional que va començar fa molt temps. És com tornar a casa.

-¿Havia quedat alguna cosa pendent?

És un ofici que no t’acabaries mai. Si el dia tingués 50 hores podries estar 50 hores treballant, per tant, sempre queden coses pendents.

-¿Com s’ha trobat la màquina? ¿Quins són els actius que cal conservar i quines coses cal canviar sí o sí?

El principal actiu és que a la majoria de la plantilla li brillen els ulls quan parla de feina. Aquest és un actiu que no es pot pagar. És la principal virtut que tenen la ràdio i la televisió de Mataró. Ara bé, hem de fer molta més televisió, perquè el pressupost d’aquesta casa és el d’una televisió i realment n’estem fent molt poca. De fet, en un mes ha sigut suficient perquè aconseguíssim arribar a un acord que ens permetés ampliar les hores de programació de televisió i de fer una aposta més gran pel directe i la cobertura informativa del cap de setmana. Aquesta és la màxima demostració que aquí hi ha una plantilla implicada, compromesa amb el servei públic i que té ganes de demostrar que encara pot ser més útil del que ho ha sigut fins ara.

-¿Cap a on va dirigida, doncs, aquesta reorganització interna que heu començat?

Va dirigida a ser més eficaços i a treure el màxim rendiment dels recursos propis. Durant el cap de setmana, per exemple, nosaltres hem de ser capaços de mantenir el pols informatiu, tenir les xarxes socials i la web actualitzada i fer butlletins per a la ràdio. Hem de ser capaços d’això i hem arribat a un acord entre tots per fer-ho possible.

-Vostè ha anunciat un reforç de la ràdio al matí i de la televisió al vespre, diferenciant els espais d’un mitjà i l’altre, uns canvis que es posaran en marxa abans de Nadal. En el cas sobretot televisiu, ¿per què es redobla l’aposta per la TDT i l’emissió en directe? ¿No està el futur en els continguts a la carta, que es poden consumir en qualsevol moment?

Una cosa no treu l’altra. Que la TDT està sentenciada a mort és evident, però que la TDT estigui sentenciada no pot implicar que nosaltres renunciem a fer directe i a estar enganxats com una paparra a l’actualitat. També hem de fer tota la transició cap a la televisió a demanda. Nosaltres, igual que tot el sistema de comunicació de proximitat, hem de tenir un ‘Netflix’, però això en cap cas pot implicar que renunciem a l’aposta pel directe i l’actualitat.

-¿L’aposta en el cas de la ràdio és més continuista? ¿Seguirà la filosofia d’una ràdio basada en la participació de les entitats de la ciutat i, per tant, poc professionalitzada?

A la ràdio ens hem d’assegurar de mantenir la participació alhora que garantim un mínim de qualitat en antena. Hem de fer que el sistema de participació sigui compatible amb la viabilitat del conjunt del projecte.

-¿I això en què es tradueix?

En què hem de trobar la fórmula perquè tot això sigui possible, però, sobretot, aquesta fórmula ha d’estar subordinada a la viabilitat del projecte i, ara mateix, necessitem molts recursos per obrir el plató de televisió i per poder cobrir informativament els caps de setmana.

-En conjunt, ¿anem cap a una fórmula on la televisió i la ràdio siguin complementàries però no barrejades? Com es feia fins ara, sota la fórmula d’un únic canal amb emissions conjuntes.

La ràdio ha de fer de ràdio i la ràdio la podem ensenyar per la tele, però la tele no pot fer de ràdio. Continuarem fent el simulcast, l’emissió en paral·lel per ràdio i televisió amb el programa matinal, però el programa de la tele de la nit només el farem per televisió i no l’ensenyarem per la ràdio. Hem de fer televisió 100%, i la televisió 100% no s’entén per la ràdio. Així, el programa que començarem a fer, de dues hores cada dia per televisió, serà cent per cent televisiu i no serà compatible amb la ràdio.

Aquest nou programa el farem al plató, que està tancat des de fa un any i mig. Passarem de 40 minuts diaris a dues hores de televisió en directe, de les 20 h a les 22 h. En aquestes dues hores hi haurà també una explotació permanent de l’antiga televisió de Mataró, perquè hem d’explicar i reivindicar 40 anys de televisió a Mataró. Hi ha molt pocs llocs on tinguin 40 anys de televisió. Vam començar abans a Mataró que TV-3, vam arribar a tenir la segona televisió local de Catalunya. Això vol dir que tenim el millor arxiu d’imatges de totes les televisions locals de Catalunya. El millor. Hem de fer que aquest arxiu surti cada dia per la tele, perquè és un element que ens diferencia de les altres televisions locals de Catalunya.

-Per cert, la gent de Mataró continua dient «la Televisió de Mataró» i «Ràdio Mataró, en comptes dels noms oficials que han donat als dos canals, que són Mataró Televisió i Mataró Ràdio. ¿És necessari fer un canvi en el naming?

Deixarem de dir-li «Mataró Audiovisual» i ens tornarem a referir a una televisió i a una ràdio. Mataró Audiovisual és el nom d’una empresa, que és un instrument, però les marques són la d’una ràdio i la d’una televisió. Si tothom diu «Televisió de Mataró», ¿per què hem d’esforçar-nos per canviar-ho? Lluitar contra una marca com Televisió de Mataró és una batalla que és absurda i que està perduda.

-¿Quin futur té un canal de televisió i de ràdio de proximitat? ¿Al món globalitzat en què vivim no és cada vegada una cosa més anecdòtica?

Estem fascinats per la tecnologia des que es va inventar la impremta i és una fascinació cíclica, però és només un instrument que hem d’utilitzar per transmetre missatges. Mentre hi hagi comunitats, aquestes necessitaran identitat, necessitaran cohesió i necessitaran llocs on reconèixer-se. Mentre això sigui necessari, faran falta mitjans de comunicació de proximitat. D’aquesta crisi de model, en què les xarxes socials ens han tret el monopoli, el canvi en els hàbits de consum, la dificultat per ser presents en plataformes digitals... només ens en traurà el periodisme. Si volem sortir d’aquesta crisi hem de fer més periodisme i millor.

-¿Què salvarà els mitjans locals?

Ens salvaran els continguts, no la tecnologia. Hem de pensar quins continguts hem d’oferir a través d’aquests canals, perquè si som capaços de fabricar continguts que siguin útils, tenim el futur assegurat i serem més necessaris que mai. Sempre serà necessari que aportem elements de judici perquè la gent pugui aplicar el seu criteri. Sempre hi haurà eleccions municipals, cavalcades, festes majors..., i sempre es necessitarà algú que es dediqui a explicar-ho.

Però no ens hem de quedar només a Mataró. Hem de fer una aposta important per la comarca. El nostre criteri ha de ser periodístic, no administratiu. És indubtable que Mataró està envoltada de ciutats de les quals fa de capital, i això s’ha de reflectir a la nostra antena. Hem d’exercir la nostra capitalitat des dels mitjans de comunicació.

-¿Es pot cobrir un territori comarcal amb la plantilla actual?

I tant. El que hem de fer és anar a explicar aquells fets que ens expliquen com a comarca. Per tant, tots els continguts comarcals han de fer referència al turisme, als espais naturals, a qüestions econòmiques o al transport. Hem de sortir de Mataró per explicar allò que és comarcal, no allò que és local de fora de Mataró.

-I a Mataró, ¿quins són els continguts que cal anar a buscar?

Hem de ser més exhaustius amb Mataró que amb els municipis de la comarca i, per a nosaltres, no té interès la inauguració d’un carrer d’un municipi de fora de Mataró, però, en canvi, segur que té interès un accident a l’autopista que ha col·lapsat el trànsit a tota la comarca. I si nosaltres al mercat de la plaça de Cuba tenim peixos que han sigut pescats a Arenys, també ens interessa tot el que passi al port d’Arenys. I si hi ha hagut un problema a l’estació de trens de Premià de Mar que ha fet que la gent de Mataró arribi tard a treballar..., això també ens interessa.

-Així, ¿quins són els principals reptes que s’han d’aconseguir?

Hem de ser líders informatius indiscutibles, hem d’incrementar les audiències i hem de fer créixer els ingressos.

-¿Com s’incrementen els ingressos? Perquè entenc que en depèn poder implementar plans com la televisió a la carta.

Al final, tot el que hem d’aconseguir només ho aconseguirem si som capaços de refer antigues complicitats i crear-ne de noves. Hem d’aconseguir que tota la ciutat i la comarca ens identifiquin com a patrimoni. Així, l’altre gran repte que tenim és el de recuperar el gran públic perdut i de conquerir el jove.

-¿I com s’arribarà al públic jove? Un sector molt més adaptat als nous llenguatges audiovisuals.

Els joves i els petits han de tenir molta més presència a la ràdio i la televisió. Sense concretar-ho en programes, han de ser protagonistes. És un dels objectius, i ho hem d’aconseguir al més aviat possible.

-Mirant més ‘cap enfora’. Vostès participen en una nova aposta metropolitana de La Xarxa, un espai que es fa cada tarda. ¿Fins a quin punt és compatible l’aposta pels continguts locals i alhora tenir protagonisme com a productor de continguts per a La Xarxa?

És totalment compatible. El que hem d’exportar a La Xarxa és Mataró i Maresme, i Mataró i Maresme és el que ens dediquem a explicar nosaltres. Per tant, diguem que La Xarxa és una oportunitat per produir continguts, és una oportunitat per exportar Mataró i exportar la comarca i, a més, ens permet fer economies d’escala, perquè allò que expliquem per a La Xarxa són coses que també expliquem a la nostra audiència directament. Tots aquests programes d’àmbit metropolità no són un més a més, formen part de la nostra programació i són programes molt importants. No és un treball afegit ni és una tasca que col·lideixi amb el que nosaltres fem, al contrari, és una oportunitat de poder explicar el que nosaltres fem als altres.

-¿I ara mateix s’està aconseguint?

Ho estem fent, però cal fer-ho molt més.

-¿Com?

Elegint i proposant millors temes i posant en marxa una redacció que estigui especialitzada per àrees. En definitiva, fent periodisme, fent més periodisme cada dia.

-El regidor Juan Carlos Jerez, el dia de la seva compareixença, li va demanar també inserir-se de veritat amb les dinàmiques de TecnoCampus, el parc tecnològic on estan situats els estudis de la ràdio i la televisió, tant respecte a la relació amb els estudiants del grau de Mitjans Audiovisuals com amb les empreses. ¿Com ho farà?

Ara el TecnoCampus i la Ràdio de Mataró comparteixen pis. Han de passar de compartir pis a dormir al mateix llit. I això es tradueix que Mataró Audiovisual tingui, per exemple, un paper actiu en tota la formació del grau de Mitjans Audiovisuals. Existeix una altra única experiència a Catalunya que tingui un mitjà de comunicació en una facultat on s’ensenyi comunicació. Per tant, és una singularitat que el TecnoCampus pot explotar i que podem explotar nosaltres. A nosaltres ens dona una pàtina acadèmica que ens dona prestigi i, en el cas del TecnoCampus, el gran objectiu de la majoria dels estudis universitaris que tenen més a veure amb un ofici, com ho són el periodisme i la comunicació, és el del contacte del món acadèmic amb el món professional.

-Un altre repte que té és donar joc a les productores privades de la ciutat i en general incentivar tot l’element audiovisual a la ciutat. ¿Com desplegarà aquesta línia de treball?

Un dels objectius és que això no sigui competència de ningú, sinó que sigui un tipus de pedra angular, però això és una línia encara per desenvolupar, perquè el gran problema que té aquesta casa és que pràcticament tot el pressupost serveix per pagar nòmines. Llavors, hi ha molt poc marge per fer segons quines inversions en produccions. Forma part d’un canvi de concepció que ha d’estar inclòs i treballat en el pla estratègic que hem de començar i que hem de tancar aquest mes de febrer.

 -En la seva compareixença davant els mitjans locals, una vegada firmat el contracte que el lliga per quatre anys amb Mataró Audiovisual, vostè va admetre que probablement aquesta és «l’última oportunitat per reflotar els mitjans públics de la ciutat». ¿Tem per la continuïtat del projecte?

No, el que tinc és una enorme confiança en l’equip d’aquesta casa. Amb l’acord col·lectiu que hem tancat amb el recolzament del 96% de la plantilla, l’equip d’aquesta ràdio i d’aquesta televisió ha alçat la veu per reivindicar el seu treball i ha dit tres coses: que estam compromesos amb el servei públic, que hem de ser més útils i que volem ser líders. És una manera de reivindicar els mitjans i la seva funció, una manera de dir: «Ep, que aquí estem i estem disposats a anar més enllà per demostrar que això és un servei públic irrenunciable».

Més notícies de Mataró a l’edició local d’EL PERIÓDICO