La ciutat de Mataró, de la qual és fill adoptiu Joan Peiró (Hostafrancs, 1887 – Paterna, 1942), aquest any continua homenatjant el sindicalista i ministre d'indústria amb motiu del 75è aniversari del seu afusellament. Ara, l'Ajuntament de Mataró i la Fundació Unió de Cooperadors han presentat un concurs d'idees per dur a terme un projecte artístic en memòria de Peiró i altres lluitadors assassinats pel franquisme.
La modalitat, tècnica i materials en la realització del projecte artístic, que s'instal·larà al Pati del Cafè Nou, al costat de la Presó, lloc emblemàtic del cooperativisme a la ciutat, és completament lliure. Això sí, ha d'incorporar una inscripció commemorativa: "En memòria de Joan Peiró i Belis (1887-1942), anarcosindicalista i cooperativista, en el 75è aniversari del seu afusellament a Paterna i en memòria de totes les víctimes de la Dictadura franquista. Mataró, 2017".
El concurs compta amb una dotació econòmica de 18.000 euros més IVA per a la creació, execució i materials d'obra. D'ells, 2.700 euros més IVA són en concepte d'honoraris artístics i 15.300 euros per cobrir la totalitat de l'execució del projecte: producció, materials, transport, col·locació, fixació i, en el seu cas, possibles modificacions, eliminació o trasllat d'elements de mobiliari urbà o de la urbanització actual.
El termini de presentació de propostes finalitza el 30 de març. Les persones interessades han de presentar les seves propostes al Registre General de l'Ajuntament a l'Oficina d'Atenció Ciutadana (la Riera 48, planta baixa).
Anul·lació del judici
A més de la instal·lació d'aquest monument commemoratiu, la Comissió de l'Any Peiró de Mataró també impulsa l'entrega pòstuma de la medalla de la ciutat a Joan Peiró i l'anul·lació de tots els judicis franquistes a les Corts Valencianes, ja que després de ser detingut a França per la Gestapo, el sindicalista va ser empresonat a València i afusellat a Paterna el 24 de juliol de 1942.
Peiró va ser vidrier d'ofici i va militar en l'anarcosindicalisme on va ser secretari general de la CNT. Mataró l'ha adoptat perquè es va establir en aquesta ciutat el 1922, on va treballar al Forn del Vidre i va ser impulsor de la Cooperativa del Vidre, una de les més importants de la ciutat. I durant el conflicte també va actuar de vicepresident del comitè antifeixista de Mataró.