Els 'damnificats' de Michael Jordan

Són molts els aspectes que han permès a un documental com ‘The Last Dance’ captivar l’espectador durant aquest últim mes. L’excel·lent treball de Netflix i ESPN, emès també per Movistar+, ha destapat les motivacions, la passió, la grandesa i (sí, també) les flaqueses de Michael Jordan durant la seva carrera. El personatge públic ha sigut despullat en els límits de la pista. El mite s’ha fet humà. Darrere de la llegenda d’un dels millors esportistes de la història, ha aparegut també rastres d’un ésser vulnerable (les llàgrimes al vestidor després de la mort del seu pare no s’havien vist fins ara), d’un atleta tirànic per moments, fins i tot al seu propi vestidor, i obsessionat pel joc i les apostes. En el seu camí cap al cim, Jordan va deixar alguns damnificats. I ‘El último baile’, tancat aquest dilluns amb el seu sisè anell davant els Jazz i possiblement una de les seves imatges més icòniques (el llançament guanyador després de desfer-se de Bryon Russell) s’ha encarregat de constatar que els ídols també tenen un costat fosc. Aquestes són algunes de les seves víctimes. Jerry Krause El general mànager dels Bulls és un dels grans assenyalats per Jordan, tot i que Krause va ser l’arquitecte d’un dels millors equips de la història i va envoltar Jordan de grans jugadors perquè desplegués tot el seu talent ( Pippen, Kukoc, Grant, Rodman...) El gerent general dels Bulls afirmava que les organitzacions guanyaven títols i no els jugadors, cosa que el va fer xocar amb MJ. Mà dreta de Jerry Reinsdorf, propietari dels Bulls i dels White Sox, la relació amb Jordan mai va ser bona (va traspassar el seu amic Oakley, va defensar l’arribada de Kukoc, va posar fi a l’etapa de Phil Jackson) i el jugador s’encarregava de fer-ho públic amb una oberta falta de respecte. En els entrenaments el tractava de gras o nan («aquestes són les pastilles que prens per quedar-te baixet», se sent en una gravació). Només en la seva mort, Jordan va reconèixer a Krause que va ser una figura clau per als Bulls i la ciutat de Chicago. Isiah Thomas La mala relació entre el base dels Pistons i Jordan és un dels punts del documental. De fet, existeix la convicció que va ser Jordan qui va vetar la presència de Thomas en el Dream Team de Barcelona 92, tot i que altres jugadors com Bird, Magic o Pippen van tenir també baralles amb el base. Thomas era l’ànima dels Bad Boys que van tallar dues vegades el camí dels Bulls en la final de conferència. El 1991, els Bulls van sortir, a la fi, guanyadors. Quan l’últim partit s’esllanguia, amb tot resolt, Thomas va abandonar la pista, arrossegant els seus companys, sense saludar. Jordan mai l’hi va perdonar, tot i que al documental assegura que el va respectar sempre i el considerava com un dels millors bases de la Lliga. Steve Kerr L’actual entrenador dels Warriors va compartir vestidor amb Jordan i va viure una greu topada amb ell en un entrenament de la pretemporada 95-96, cosa que suposava la tornada de Jordan al bàsquet després de la retirada després del tercer anell i la mort del seu pare. «Li vaig fer una falta bruta a Steve Kerr. Va venir contra mi, completament boig i em va tocar al pit. Li vaig tornar amb totes les meves forces», recorda Jordan, que va deixar anar un cop de puny a l’ull al seu company. Phil Jackson va expulsar Jordan de l’entrenament i el va obligar a disculpar-se per telèfon. Amb el temps, Kerr creu que va ser una prova d’actitud a la qual el va sotmetre Jordan. «Crec que la vaig passar i des d’aleshores va confiar més en mi», assegura el tècnic dels Warriors, que va anotar el tir guanyador del cinquè anell i acomiada el documental amb una frase que ho resumeix tot. Després d’aconseguir el sisè campionat, i abans d’acomiadar-se, els Bulls es van reunir per tancar l’etapa en un ritual de duel, impulsats per Phil Jackson. Tots van escriure una frase sobre aquell any i la van dipositar en una llauna abans de cremar-la. «De vegades veia Michael com un xulo, però aquell dia va mostrar la seva compassió i la seva empatia amb tots nosaltres», afirma Kerr. Toni Kukoc La mala relació de Jordan i Pippen amb Jerry Krause va fer que tots dos es posessin en contra de Kukoc abans fins i tot d’arribar a Chicago, perquè el mànager va ser qui va apostar pel croat i va arribar a parlar d’ell com el futur de la franquícia. En els Jocs de Barcelona, Jordan va demanar als seus companys del Dream Team abans del partit davant Croàcia que li deixessin la defensa de Kukoc, al qual va trasbalsar. A la final, van tornar a trobar-se però l’aler croat, que es va fer gran amb la Jugoplastika, va aconseguir reivindicar-se amb una bona actuació. «No entenia què podien tenir contra mi i que fossin tan físics. Ni em coneixien», es pregunta Kukoc en el documental. «Després vam veure que no era tan mal paio i que podia jugar a l’NBA», admet Jordan. Charles Barkley El ‘gras’ Barkley era l’estrella dels Phoenix Suns que van perdre les finals de l’NBA de 1993 davant dels Bulls Arran del documental, Barkley s’ha encarregat de recordar que Jordan va tallar d’arrel l’amistat entre tots dos el 2012, arran d’uns comentaris seus a la televisió sobre la manera de Jordan de dirigir els Charlotte Bobcats. «Aquest paio era una germà per a mi. Ho va ser durant 20 anys. Sento tristesa. El que més em molesta de tota aquesta situació és que crec que no vaig dir res de dolent. Només vaig dir ‘per molt que estimo Jordan, fins que no pari de rodejar-se de gent que li besa el cul i dels seus millors amics no tindrà èxit com a general mànager.’ I el que em molesta molt és que Phil Jackson va dir el mateix poc després». Barkley va ser un dels grans rivals (com John Stockton, Karl Malone, Patrick Ewing, Reggie Miller...) devorats per la grandesa d’’Air Jordan’. Will Perdue Són diversos els exjugadors que han fet èmfasi en l’exigència de Jordan davant els seus companys a Chicago. El pivot Will Perdue, que va ser als tres primers anells dels Bulls és clar. «Que no es malinterpretin les meves paraules. Era un carallot. Un imbècil. Traspassava la línia contínuament. Però en aquell moment pensaves que era un company tremend». La justificació de Jordan queda clara al documental. «La meva mentalitat era la de sortir i guanyar tant sí com no. Si tu no vols viure amb aquesta mentalitat, llavors no necessites ser al meu costat perquè et ridiculitzaré fins que siguis al meu nivell. I si no hi arribes serà un autèntic infern per a tu», afirma Jordan, que s’acomiada a ‘El último baile’ posant èmfasi en el seu caràcter guanyador. «Sí, crec que podríem haver guanyat el setè anell. Si haguessis ofert un any més a Kerr, a Rodman, a Phil, fins i tot a Pippen, crec que tots haurien volgut seguir. Però ni voldria intentar-ho... és frustrant».

Els 'damnificats' de Michael Jordan

'El último baile' llega també un costat fosc de l'estrella dels Chicago Bulls en el seu assalt al cim

Krause, Kukoc, Thomas o Barkley són algunes de les víctimes de la tirania de l'aler a la pista

El més llegit