A Manu, el cielo en las manos, una biografia ampliada i reactualitzada de pròxima aparició es pot seguir el rastre d’Emanuel David Ginóbili (Bahía Blanca, 41 anys), el nassut que va anar cobrint etapa rere etapa fins a assolir l’excel·lència a l’NBA amb els San Antonio Spurs. Quatre anells de campió amb l’equip texà (2003, 2005, 2007, 2014), formant un trio de llegenda amb Tony Parker i Tim Duncan,, el que més triomfs suma en la història de la Lliga (575 en temporada regular, 126 en play-offs), un or olímpic amb la seva selecció,l’Argentina,en els Jocs Olímpics d’Atenes-2004 i un bronze a Pequín-2008, així com una Eurolliga amb el Kinder Bolonya(2001) poden donar una impressió aproximada del seu perfil com a campió. Però a través d’aquestes pàgines pot entendre’s, sobretot, l’enorme llegat de compromís i superació que deixarà Ginóbili després d’anunciar que, després de 23 anys com a professional, ho deixa.
va escriure el seu epitafi a través del seu compte de Twitter. “Amb una gran barreja d’emocions, us explico que he decidit retirar-me del bàsquet. Ha sigut un viatge fabulós que ha superat qualsevol tipus de somni”. I a la seva columna al diari ‘La Nación’ es va estendre ahir en les raons que l’han portat a posar un peu a terra. “Quan he tornat a agafar la pilota ja no em passava el mateix de sempre. M’havia deixat oberta la porta pels dubtes, però estic convençut i feliç de la decisió que he pres”.
Ja des del final de la temporada passada, quan elsWarriors van eliminar elsSpursen la primera ronda dels play-offs (4-1),Ginóbilisemblava decidit a fer el pas. “Continua jugant ¿per què no? Si t’estimes això, segueix, li va xiuxiuejar a cau d’orella Steve Kerr, el tècnic de Golden State després d’aquella eliminatòria, intentant fer-lo canviar d’opinió.
Però durant les vacances d’estiu havia mantingut diverses converses amb el seu entrenador Gregg Popovich (“està més fora que dins”, va admetre Pops) i la seva tornada als entrenaments en aquest inici de la pretemporada, reconeix ara, van acabar de decidir-lo. “Vaig tornar i em vaig posar a fer pesos, vaig agafar la pilota, vaig mirar els més joves entrenar-se i suar la cansalada per estar bé per a la pretemporada i a mi, en canvi, encara em feien mal els últims dos cops de la temporada anterior”. A poc a poc em vaig anar convencent de la decisió a prendre”.
Heroi popular
Pocs esportistes assoliran l’estatus de Ginóbili, heroi popular a l’Argentina, fins al punt de rebre amb tot mereixement, el sobrenom de , elogi immillorable en un país que respira futbol.
Ginóbili va triomfar a l’Argentina abans d’establir-se a Itàlia, va deixar empremta a Europa i va saltar a l’NBA, per aconseguir el reconeixement final de tot el planeta. Mai va cremar etapes. La seva va ser una evolució sense fi, que el feia superar-se una vegada i una altra. Del vailet que tenia germans jugadors i un pare entrenador va passar fins a convertir-se en un fenomen global després de fer l’estirada (la seva obsessió era créixer de petit i no parava de mesurar-se)
“Manués un dels competidors i guanyadors més grans de tots els temps», l’enalteix araGregg Popovich, a les ordres de qui va jugar 16 temporades a l’NBA amb el dorsal 20 dels Spurs.
El seu amic i exjugador entre altres del Barça, Pepe Sánchez, actual responsable del Bahía Basket, que entrena Sepo Ginóbili, el germà de Manu, assegura que el més admirable és la seva mentalitat i també haver mostrat a futures generacions la capacitat d’entendre el joc com un fet col·lectiu i que malgrat ser una estrella, sempre l’equip va primer”. “Manu ha sigut un exemple per a tots els que estimem aquest esport meravellós”, sentencia Pau Gasol, amb qui ha conviscut en els Spurs les dues últimes temporades.