L’encantadoraveïna del cinquè

Sempre saludava. Era la dona que enfornava i regalava galetes per Nadal; la que comprava productes eco, feia la seva pròpia pasta i donava consells sobre nutrició; l’enrotllada que ballava capoeira; la que feia classes particulars de matemàtiques i alemany a escolars de la zona; la que ajudava ciutadans turcs a escriure cartes a les autoritats; la que passejava la seva juganera gossa Malaika (àngel en suahili) i s’aturava a xerrar amb altres passejants... Doncs sí, ja ho saben, la simpàtica, encantadora i amable veïna de tota la vida. Aquesta que un bon dia apareix als titulars dels diaris i deixa bocabadats els que han sigut els seus companys d’ascensor durant dècades. Per als veïns, aquesta agradable dona, una mica taciturna, era Claudia Ivone, italiana, una estrangera més del barri berlinès de Kreuzberg. Ara, repassen alguns detalls de tants anys de convivència i interpreten d’una manera diferent aquest timbre sense nom o aquesta negativa a facilitar les seves dades quan el seu gos es va enfrontar a un altre i el va ferir. Sí, tot cobra un sentit diferent quan saps que, en aquest senzill, auster i una mica desgavellat apartament de tres habitacions, molt a prop del cèlebre Checkpoint Charlie, la policia hi ha trobat municions, una granada, un rifle kalàixnikov, una pistola metralladora i "armes pesants de guerra". Daniela Klette, aquest és el seu veritable nom. Nascuda a la llavors Alemanya Occidental el 1958. Se la considera membre de l’anomenada tercera generació de la RAF (Fracció de l’Exèrcit Roig), grup armat que va passar a denominar-se Baader-Meinhof en honor a dos dels seus fundadors (Andreas Baader i Ulrike Meinhof, tots dos trobats morts a les seves cel·les en situacions més que sospitoses). Segrestos i assassinats Eren els anys en què encara tenia ressò el "crear dos, tres... molts Vietnams" del Che Guevara, quan part de l’esquerra més radical va prendre les armes contra el capital, quan l’argot maoista i leninista s’entreteixia amb el tercermundisme. A la RAF, el combat es va estendre a la societat de consum i a un execrable passat nazi. Les seves accions eren temeràries, inclements. Entre d’altres, destaca el segrest i posterior assassinat de Hanns-Martin Schleyer, representant de la indústria alemanya i antic oficial nazi de les SS. O el segrest del vol 181 de Lufthansa, que unia Frankfurt i Palma de Mallorca. Els segrestadors pretenien l’alliberament de membres de la banda. Després de cinc dies d’agòniques escales, l’avió va ser alliberat a l’aeroport de Mogadiscio per un comando alemany antiterrorista. L’operació es va saldar amb la mort de tres terroristes i el capità del vol. El 9 de novembre de 1989 va caure el mur de Berlín. Onze mesos després es va produir la reunificació alemanya. El 20 d’abril de 1998, la banda Baader-Meinhof va comunicar en una carta: "Fa gairebé 28 anys, el 14 de maig de 1970, la RAF va sorgir en una acció d’alliberament. Avui finalitzem aquest projecte. La guerrilla urbana en la forma de la RAF és ara història". Klette i dos dels seus companys van passar a la clandestinitat. Des d’aleshores se’ls considera sospitosos d’haver comès, almenys, 10 robatoris a mà armada i un intent d’assassinat entre 1999 i el 2016. El seu objectiu ja no era ideològic, sinó la més prosaica subsistència. Klette, la primera que ha caigut del trio, va ser detinguda la setmana passada. Potser amb els anys es va relaxar, per això va obrir un perfil de Facebook i va arribar a penjar-hi fotos del seu grup de capoeira i d’excursions al camp. Es creu que fins i tot va arribar a viatjar al Brasil amb un passaport fals i va participar a la desfilada del Carnaval de les Cultures del 2011 llançant pètals de flors al seu pas. Un periodista canadenc, utilitzant un software de reconeixement facial, la va localitzar fa uns mesos. Va trigar 30 minuts a trobar la seva cara actual. La policia l’ha detingut després de 30 anys de recerca. El debat sobre la seguretat està servit. És important assenyalar que la policia alemanya té prohibit utilitzar aquests programes per les lleis de privacitat. Klette, una de les fugitives més buscades d’Alemanya, va viure durant 30 anys al mateix centre de Berlín. Ara es busquen els seus companys de clandestinitat, es creu que també poden residir a la mateixa ciutat. Qui ho sap, potser és aquell adorable avi que dona menjar als coloms o aquest membre tan sensible del club de lectura del barri. "¡Quina sorpresa! –exclamaran els seus veïns un dia–, i pensar que sempre deia bon dia".

El més llegit