L’alcavota del mal

Qualsevol de les dues accepcions que el diccionari disposa per al terme alcavota són aplicables a Ghislaine Maxwell (Maisons-Laffitte, França, 62 anys): persona que concerta, encobreix o facilita una relació amorosa, generalment il·lícita; persona o cosa que encobreix o oculta alguna cosa. De la primera entrada podríem prescindir de l’amorosa, per tal com res d’això s’assembla a la perversió aparellada als serveis que la filla de Robert Maxwell, propietari al seu dia d’un imperi mediàtic, prestava al multimilionari Jeffrey Epstein, el financer per al qual Ghislaine va proporcionar, va concertar, va encobrir i va facilitar durant anys un centenar d’adolescents, algunes menors d’edat, per muntar una xarxa d’abusos sexuals i pederàstia els documents judicials de la qual acaben de desclassificar-se. Ell era el monstre i ella la seva lleial col·laboradora. "Perdido es quien tras perdido anda", proclama Pármeno a La Celestina (Acte I), títol amb què es coneix la Tragicomedia de Calixto y Melibea, l’obra amb què Fernando de Rojas va encunyar sense proposar-s’ho el nom en castellà que defineix l’alcavota o a l’alcavot: Celestina. Al costat d’Epstein, mentre va ser la seva parella i quan va deixar de ser-ho, Ghislaine Maxwell es va convertir en la Celestina del mal, en una alcavota immoral que no va dubtar a deixar aflorar una baixesa que no havia emergit fins aleshores i proporcionar al seu nòvio i a ella mateixa carn jove –ja que carn era l’objecte de desig de tots dos– per delectar-se en el tenebrós forat dels abusos sexuals i el tràfic de persones posades a disposició d’un exclusiu grup d’amistats, inclosos membres de la reialesa britànica i de l’alta societat nord-americana. Darrere dels abusos es prometia un món fabulós, luxe i diners en una illa de fantasia que va resultar ser dels horrors per a les víctimes de la parella i de la seva milionària agenda de contactes. La vida a la cel·la "Goza tu mocedad, el buen día, la buena noche, el buen comer y beber" (Celestina, acte VII). Mort el monstre (Epstein es va suïcidar a la seva cel·la el 2019), Ghislaine acapara en solitari el focus penal i mediàtic dels horrors comesos per tots dos. Des de la desclassificació de documents a principis d’aquest any i sense el principal culpable entre els vius, la majoria de reportatges es concentren en ella i les plataformes de streaming recuperen minisèries on Maxwell és la protagonista. Condemnada a 20 anys de presó per cinc delictes de tràfic sexual –entre ells, proporcionar menors al depredador del seu exnòvio–, la justícia la va sentenciar també a una mudança extrema i radical: de la bona nit, el bon menjar i beure de l’illa de Little St. James, on tenien lloc els abusos, a les nits d’insomni, el menjar racionat i l’aigua de l’aixeta d’una cel·la de 3 x 2,5 metres que comparteix amb tres recluses més en un correccional federal de Florida. En aquesta cel·la està 23 hores al dia. Allà viu des del seu trasllat del centre de detenció de Brooklyn on va presentar fins a 300 queixes contra les condicions de vida infrahumanes de la presó i on assegura que va patir les amenaces d’una companya de presó que va planejar matar-la mentre dormia. Pare magnat "Es mejor el uso de las riquezas que la posesión de ellas" (Sempronio, acte II). Per a Maxwell, ni tan sols una illa de conte semblava ser suficient, per això es va dedicar a disfrutar de l’ús sinistre que se’n feia. Nascuda a França i amb la nacionalitat nord-americana, lafrancesa i la britànica, Ghislaine va viure sempre a l’empara del luxe i els milions del seu progenitor, el magnat de la comunicació Robert Maxwell. De propietaris del sensacionalista Daily Mirror a sortir a les seves portades. "L’empresonada Ghislaine Maxwell es converteix en la millor amiga d’una de les assassines més infames dels Estats Units", titulava el tabloide el 2022, ja en mans d’altres propietaris. La princesa va resultar ser la bruixa. "Del pecado, lo peor es la perseverancia" (Pármeno, acte VII). Ghislaine Maxwell reuneix tots els tòpics imaginables de la perversió que caracteritza aquells per als quals mai res és suficient, ni la riquesa ni les addiccions ni l’ambició ni el delicte portat a l’extrem ni el pecat (o com vulgui dir-se), sobre els esglaons del qual s’ascendeix a una presumpta felicitat mai satisfeta. "El amor impervio [continuo, constante] todas las cosas vence", discorre Celestina en l’acte I. L’amor no suma victòries on comença la llibertat dels altres i la justícia acaba doblegant allò que es corromp. Que equivocada que estava l’alcavota.

El més llegit