Els més vells de la tribu (o si més no, els que ja tenen una certa edat) recordaran el pas fugaç de Juan Ramón Riquelme pel Barça. Fa més de 20 anys, el 2002. El seu club d’origen, el Boca Juniors, passava una mala època perquè l’Argentina vivia una crisi econòmica (l’enèsima, endèmica crisi) i el president del club, un tal Mauricio Macri (¿els sona?), va anunciar que "ja estava venut al Barça". Mentrestant, Riquelme, que no sabia res de la transacció, es va enfurismar i va protagonitzar, l’abril del 2001, l’escena que l’havia d’introduir a l’Olimp de les celebracions esportives. Encara faltava un any perquè es fes efectiu el traspàs i Riquelme jugava contra el River Plate, un derbi, com tots els que es disputen els dos principals equips de Buenos Aires, ple de reverberacions passionals. Després de marcar un penal, es va posar les mans, obertes, rere les orelles, com si amplifiqués els pavellons auditius, i va dirigir la salutació a la llotja.