Carles Lalueza-Fox, expert en ADN antic: «Els rics continuaran aparellant-se entre ells»

Amb un resquill d’os d’un individu de l’edat de pedra o un rastre de sang seca de Lluís XVI, aquest biòleg llegeix la descripció íntima dels seus amos. Carlos Lalueza-Fox (Barcelona, 1965), director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, és un referent mundial de l’anàlisi d’ADN antic. A l’assaig ‘Desigualdad. Una historia genética’ (Crítica) descobreix que vostè i jo portem una fracció genòmica més gran d’aquells que es van beneficiar de la desigualtat en el passat (i que els supremacistes han de tancar el bec). ¿La desigualtat és el preu a pagar pel progrés? En tot cas, malgrat que percebem que en l’antiguitat les societats eren més desiguals, en termes econòmics hi ha més desigualtat avui que mai. Jeff Bezos, el CEO d’Amazon, té gairebé tant diners com la meitat de la humanitat. Ens hem de preguntar pels mecanismes socials per intentar corregir-ho. Sona irremeiable. Històricament, la guerra, la revolució, el col·lapse i els desastres naturals van corregir la desigualtat. En aquests casos hi va haver un reemplaçament de les elits. ¿L’error ens ve de fàbrica? El que dic és que som descendents d’aquells que es van beneficiar de la desigualtat en el passat. Els homes poderosos van tenir centenars de fills. Durant sis generacions, per exemple, la descendència de Gengis Kan, per exemple, va continuar tenint centenars de concubines i governant enormes extensions de terreny. Això significa que les dones són les que més han contribuït a la diversitat genètica. Per al que els ha servit... ¿Té explicació la bretxa de gènere? Les dones han patit una història terrible, però en cada episodi hi ha homes que literalment no van expandir els seus cromosomes. En la colonització d’Amèrica, els que menys descendència van tenir van ser els homes natius americans. Insisteixo en el paper secundari... A part de la diferència de mida i força, el factor del biaix ha sigut el control de la reproducció: els homes poden tenir centenars de fills, i una dona, una desena. Els influents ja no tenen tants fills. Correcte. Però continuarà operant el que en anglès s’anomena ‘assortative mating’ (aparellament selectiu). Excepte els futbolistes, els rics es continuaran creuant entre ells. ¿Per què? És un mecanisme de perpetuació de la riquesa al qual se n’afegeixen altres de tipus cultural. Fins i tot en societats tan igualitàries com l’escandinava, en la qual es van suprimir els títols nobiliaris, avui cobren més els que descendeixen dels nobles de fa 300 anys. L’agricultura va ser la mare de totes les desigualtats, ¿oi? Jo no hi estic d’acord. Rastrejant el plistocè, he vist episodis de violència extrema entre els caçadors-recol·lectors. Pel registre arqueològic, sabem que a l’edat de bronze hi va haver una explosió de desigualtat. Hi ha tombes per a una sola persona que van requerir la feina de molts, i va començar la transmissió hereditària de riqueses. ¿Hi ha motius per presumir de ser descendent d’un antic poderós? El genoma es fragmenta. Dels teus pares en tens la meitat; dels avis, el 25%. Però, a més, els cromosomes no es trenquen en parts iguals. Al retrocedir sis generacions, pot ser que no n’hagis rebut res. ¿I els supremacistes? ¿Tenen arguments? Una de les lliçons de l’estudi genètic de l’antiguitat és que cap població ha mantingut una composició genètica estable. Som una superposició de capes d’ancestralitats. La comunitat afroamericana, per exemple, té un 24% de gens europeus. Tot i així, no hi ha mecanisme d’igualació possible. Un dels que ha operat sempre és la mort. Però això també pot canviar. Els multimilionaris, a part de comprar terrenys a Grenlàndia i a l’illa sud de Nova Zelanda, estan obsessionats a allargar la vida. Bezos ha fundat un institut d’investigació de la longevitat. De moment, amb l’editor genètic Crispr se’n poden corregir errades. Ja s’ha fet el primer assaig d’edició genètica en casos d’anèmia falciforme, una pràctica que sembla socialment acceptable. Però, ¿què serà el següent i com es regularà? No es pot descartar que els poderosos es vulguin editar, més que per la seva descendència, per viure per sempre. ¿Alguna dada esperançadora? La cultura té el poder de modelar comportaments de vegades determinats genèticament. I sabem que els episodis de gran desigualtat en la història han portat a la caiguda d’imperis. Està en l’interès de tots, també dels molt rics, assegurar-se que la desigualtat no continuï creixent.

El més llegit