Gilles Lipovetsky, filòsof: «El sentit de la vida és tenir ganes»

Als anys 80, quan es consumia amb alegria, ningú posava en qüestió l’existència individual a la carta. Fins que el filòsof francès Gilles Lipovetsky (Millau, 1944) va publicar ‘La era del vacío’ i va anticipar els trets d’un neoliberalisme que esgota recursos i futur. Convidat per l’Observatori Social de la Fundació La Caixa, dilluns va respondre a la pregunta: ¿Som més feliços en la societat de l’hiperconsum? ¿És vostè feliç? Soc feliç quan tinc desig, quan anhelo fer coses, particularment llibres. No és una fórmula útil per tothom. El sentit de la vida és tenir ganes, ser seduït per l’existència. Altrament, omples el buit amb el consum. Acostumats a satisfer tots els desitjos, ja em dirà com. Si volem limitar el poder del consum hem de donar armes als joves, i una és l’art. Quan toques un instrument i muntes una petita orquestra, els dissabtes no vas al centre comercial. Però si no tens aquest ‘software’ continuaràs consumint. ¿A la felicitat per la cultura? ¡En absolut! Conec un munt de filòsofs infeliços i angoixats. Però les arts són diferents. Quan fas vídeos, escrius o cantes gòspel en un club, sobrevenen moments de felicitat. S’ha de fer intervenir els artistes a l’escola. L’educació s’orienta a la feina. I està bé, però es poden consagrar un cert nombre d’hores al desenvolupament de la persona. Si no hi ha una activitat personal només queda Netflix, comprar roba de marca i viatjar on sigui. No és innoble, però no és desitjable. És la lògica del capital, que vostè no impugna, malgrat que va començar sent marxista. Jo soc un veritable liberal. El capitalisme premia el profit, l’empresa, el lliure intercanvi. Però no només hi ha mercat, hi ha institucions amb molt poder, com l’Estat, l’escola, la família. Tots hem tingut un professor que ens ha canviat la vida. El seu paper és enorme. Aquesta és la veritable seducció, més que un Prada o un Gucci. I pensar que va escriure un munt d’assajos sobre marques i luxe. ‘El imperio de lo efímero’, ‘El lujo eterno’... Però personalment no em fascinen en absolut. No hi ha res més avorrit que una conversa sobre marques i moda. ¿Com es pot apostar per la sobrietat? Em sembla bé com a ètica personal, però no com a solució a escala planetària. Ben aviat serem 10.000 milions d’individus a qui s’ha d’alimentar, educar i assegurar un sostre; que uns quants europeus rics mengin biològic i circulin amb bici és una porció insignificant. A més, els mateixos que van amb bici, a l’estiu agafen un avió a Bangkok. ¿L’ecologia li fa ràbia? Estic en contra d’un ecologisme culpabilitzador, però afirmo que l’hiperconsum empobreix l’existència. S’ha d’anar cap a una societat que permeti que la gent es reapropiï de la seva vida, que pugui fer coses que consideri enriquidores, més enllà de ser productor i consumidor. Gairebé no hi ha temps. Fa falta un programa polític que s’integri a les escoles. Perquè els joves tinguin més desitjos que només guanyar diners i comprar. Viure no és només treballar. Hi ha d’haver un ideal de desenvolupament personal. S’ha de crear una escola del desig. La majoria vol que no s’encadenin més calamitats. Ha desaparegut la despreocupació. La gent està inquieta per tot, tota l’estona. Pel clima, la immigració, la pandèmia, la guerra d’Ucraïna. Vivíem en la societat de la seducció i ens han caigut a sobre tempestes per a les quals no estàvem preparats. Cada cop hi haurà més controls i restriccions col·lectives, però l’aspiració a l’autonomia individual no desapareixerà. El motor d’aquesta aspiració és el consum. Gastem tres vegades més energia que als 60, amb l’impacte que suposa per al medi ambient, i no som tres vegades més feliços. El consum és un pal·liatiu que ens permet reemplaçar i alleujar les insatisfaccions de la vida quotidiana. A Putin res li alleuja la insatisfacció. ¡Em fa posar malalt! Jo hi veig un narcisisme megalòman inimaginable. En nom de la seva grandesa, vol escriure una pàgina de la història. Ell ha decidit la guerra, i és la decisió d’un boig. Mogut per una espècie de revenja històrica, barreja la imatge de Rússia amb la seva pròpia imatge. És net d’un rus. Net d’un jueu rus que va fugir dels pogroms. No conservo cap tret rus. Jo soc francès.

El més llegit