António Damásio: «La consciència és a tot arreu del cos»

Al cèlebre neuròleg António Damásio (Lisboa, 1944), director de l’Institut del Cervell i la Creativitat de la Universitat del Sud de Califòrnia, sempre li ha interessat on i com s’assenten les emocions i els sentiments. Al seu últim llibre, ‘Sentir y saber’ (Destino), el premi Príncep d’Astúries fa un pas més i mira de desentranyar el misteri de la consciència. ¿Per què li importen tant els sentiments? Sentir és la inauguració de la consciència. ¿El detonant? Tot organisme viu, per petit que sigui, té capacitat de sentir estímuls sensorials: la llum, la calor, el fred, una vibració. Això li proporciona trossets de coneixement que el guien per respondre a l’entorn. Sentir el cos et porta a saber. Parla de l’adaptació d’un organisme simple. ¿Què hi ha de nosaltres? Ni els bacteris ni les plantes tenen un sistema nerviós. Nosaltres sí, i ens permet formar patrons d’imatges i fer-ne una manipulació lògica. Se sol oposar el sentiment a la raó, i la raó sempre surt guanyant. Com que sentim cada dia, donem els sentiments per descomptat. I molts són predictibles: estem malalts o sans, tristos o contents. Però som animals de sentiments que pensem. Els sentiments decideixen com serà la nostra vida. ¿Què hi ha del sentiment d’apocalipsi? ¿Té explicació? És purament intel·lectual. El construïm raonant a partir del coneixement que tenim sobre les diferents crisis (econòmica, social, sanitària). I el coneixement intel·lectual pot impactar sobre els nostres sentiments corporals. Quan l’entorn resulta problemàtic, es genera una sensació interna de malestar. ¿A quina part del cervell s’ubica la consciència? Apareix en la interacció entre cos i sistema nerviós. ¿Interacció? Veure des de la finestra que hi ha un paisatge a l’altre costat es capta només amb el cervell (la retina, el nervi òptic, etc.), però quan sento mal de panxa, el meu estómac és a dintre meu, com també el meu cervell. La consciència comença amb la conversa entre cos i cervell a través de molècules químiques. O sigui, ¿no és en una zona concreta? És literalment a tot arreu, tot i que el tronc encefàlic hi té un paper molt important. Molt més que l’escorça cerebral, que és la mestressa en el coneixement del món que ens envolta. ¿Alguna pastilla per millorar el rendiment sentidor? Ho sento, hem d’aconseguir un equilibri entre sentiments i coneixements nosaltres solets. Si tens les antenes ben posades, de manera que puguis sentir millor, estàs més equipat per defensar-te i construir un edifici moral més robust. Dit això, hem vist que la música clàssica en menors de 5 anys d’entorns vulnerables millora el seu rendiment escolar. Vostè sol desconcertar. De vegades ens equipara als bacteris... És important saber que venim d’un origen molt humil. Fa milions d’anys vam començar sent criatures unicel·lulars amb molt poca capacitat de representació. Els bacteris són intel·ligents, tot i que ho són sense que ho sàpiguen. D’altres assegura que la intel·ligència artificial no ens guanyarà mai. Els humans estem al cim de l’evolució. Som els que hem inventat la intel·ligència artificial. Hi ha qui afirma que algun dia serem irrellevants. Seria més fàcil ser destruïts que convertits en irrellevants. El que passa és que els pioners de la robòtica van adoptar un enfocament econòmic i van anar al gra. En favor de la resolució exacta dels problemes, en van deixar fora l’univers de l’afecte, que és una manifestació de la intel·ligència històricament anterior i la clau de la creativitat. Tenim temps per decidir si és el que volem per a la humanitat. Mentrestant, els problemes de salut mental augmenten. També augmenta la nostra capacitat de diagnosticar-los. Crec que la salut mental té molt a veure amb el funcionament del nostre grup social. Factors com la superpoblació, l’escassetat de recursos, l’atur i l’excés d’informació pressionen, sobretot els més vulnerables. ¿Com han canviat la seva vida les descobertes sobre la ment? Han modificat gradualment la meva manera de veure el món. Però, ¿sap què està canviant ràpid la meva mirada? Que començo a ser vell.

António Damásio: «La consciència és a tot arreu del cos»

El neurocientífic portuguès publica ‘Sentir y saber’, en què analitza l’evolució de la consciència a través quatre milions d’anys

El més llegit