Stefano Mancuso: «Creure’s superior a una falguera és una estupidesa»

És (potser) el principal defensor de la intel·ligència de les plantes. I sempre que pot –ho ha fet aquesta setmana al CCCB, en una xerrada dins l’exposició ‘Ciència fricció’– convida els humans a baixar del pedestal en què s’han situat ben ufans. Autor dels llibres ‘La nació de les plantes’ i ‘El futuro es vegetal’, el neurobiòleg Stefano Mancuso (Catanzaro, Itàlia, 1965) està embrancat ara en l’estudi de la comunicació dels arbres, arbustos i herbes. ¿De què parlen les plantes? -Depèn de com de parents siguin. Entre plantes del mateix clan intercanvien informació sobre el terreny, els nutrients, els patògens i la temperatura. Amb altres de la mateixa espècie, donen una mica menys d’informació, i amb les altres plantes s’alerten d’un perill i poca cosa més. -Vaja. ¿Com ho fan? -A través de les arrels i l’intercanvi de senyals elèctrics i químics. -¿Tenen ‘consciència’? -Si per consciència entenem la capacitat de percepció del mateix cos i de l’ambient que t’envolta, les plantes són meravellosament conscients. Un exemple: si dues plantes diferents –una de més alta que una altra– estan juntes, la baixa creixerà de manera veloç per superar l’ombra que projecta l’altra. No ho fa si és del clan. Això és una qualitat de la consciència. . «Els és igual Mozart que AC/DC, el que els agrada és la freqüència de 200 hertzs, que és la de l’aigua que corre» -¿Saben qui és Stefano Mancuso? -[Riu] Quan al principi m’hi acostava al laboratori, emetien una gran quantitat de senyals elèctrics. Després d’unes quantes setmanes, van deixar de fer-ho. ¡Em reconeixien! -¿Disfruten de Mozart, per exemple? -A les plantes els agraden les freqüències de 200 hertzs, que és la de la remor de l’aigua que corre. Les arrels es dirigeixen al focus del so. En canvi, si els poses la remor de l’insecte que mastega fulles, s’activen totes les defenses. Però la música no els interessa. Els és igual Mozart que AC/DC. -Si és com diu, els vegetarians tenen un problema. -Primer, és millor menjar plantes que animals que mengen milers de quilos de plantes. Segon: les plantes han evolucionat ‘sabent’ que seran menjades pels animals. Els pots tallar el 80% i continuen vives. No els importa. «A casa, les plantes han d’estar juntes, per poder comunicar-se a través de l’atmosfera» -¿Tenir-ne una en un test és com tenir un home a Guantánamo? -El que, segons el meu parer, és una crueltat és tenir un bonsai. A casa, estiguin plantades on siguin, s’han de mantenir juntes per poder-se comunicar a través de l’atmosfera. -Total, ¿no hi ha motius per creure’ns superiors? -La idea que l’home és superior a una vaca o a una falguera és estúpida. Si en la vida l’objectiu és la supervivència de l’espècie, l’‘Homo sapiens’ és aquí des de fa 300.000 anys i la vida mitjana dels altres éssers vius és de 5 milions d’anys. ¿Qui és superior? -El cervell humà és bastant prodigiós, ¿no creu? -És un gran instrument, però sovint el fem servir com si fos un desavantatge evolutiu. No garanteix la nostra supervivència. Potser perquè som una espècie encara jove. «Viquipèdia és un model d’organització vegetal; Alcohòlics Anònims, també» -Vostè proposa fins i tot un model vegetal de democràcia. -Abans una dada: els animals representen el 0,3% de la vida, i les plantes, el 85,5%. Dit això, el model d’organització animal està construït a la nostra imatge: un cervell que governa els altres òrgans. Quan un òrgan falla, l’organització col·lapsa. El de les plantes és descentralitzat, no jeràrquic. Un model vegetal, per exemple, és Viquipèdia; un altre, Alcohòlics Anònims. Tenen autonomia d’acció. -¿I com es trasllada això a l’organització política? -Donant autonomia a les ciutats, i una vegada garantida, prendre moltes de les decisions per democràcia directa. No es necessita un representant. -¿És ‘comunista’ la flora? -És anarquista. En un bosc, les plantes viuen juntes, prenen decisions juntes, s’ajuden unes a les altres. Ho fan perquè és la manera més eficient de garantir la supervivència. -¿En una carta dels drets de les plantes, quins articles apareixerien? -La Constitució de la Nació de les Plantes afirmaria que la sobirania pertany a tots els éssers vivents, que està prohibit l’ús dels recursos que no són renovables, que no es reconeix cap jerarquia i sí el dret a les migracions. -¿Aplica tot això a la seva vida ordinària? -Les plantes han erradicat de mi la idea de ser millor que qualsevol (excepte quan jugo a tennis). Respecto qualsevol forma de vida. I a tot arreu on soc el ‘capo’, no prenc decisions. Es prenen col·lectivament.

Stefano Mancuso: «Creure’s superior a una falguera és una estupidesa»

El neurobiòleg va fer una xerrada al CCCB en el marc de l’exposició ‘Ciència fricció’

El més llegit