Patry Jordán: «Quan vaig començar, volia callar boques. Tinc dislèxia»

Té 11,7 milions de seguidors, que és més o menys com els habitants de Grècia tots junts. Patry Jordán (Girona, 1984), que va començar a donar consells de bellesa a YouTube durant la crisi del 2010, va aconseguir, una dècada després, activar sis milions de confinats amb les seves taules de gimnàstica. Des d’Andorra, on resideix amb la seva parella, mostra una proximitat inusual en una número u de la influència que, segons els analistes, ha pogut guanyar fins a dos milions d’euros com a creadora de continguts. ¿Recorda el primer vídeo que va pujar? -És clar. Era un vídeo de presentació. «Hola, com va, soc la Patry, començo a compartir...». El vaig gravar 6 o 7 vegades. No sabia res de res. Només tenia ganes de callar boques. -¿Callar boques? -Tinc dislèxia. Sempre ha sigut una limitació. Les meves notes eren justetes. Recordo que el pare em deia: «Et trauré de l’escola i et posaré a fregar». Vaig tenir l’exigència de demostrar-me –i demostrar– que el que sentia al meu entorn no era veritat. «El que vols sempre és després de la por» -Ho ha demostrat. ¿Com prova ser una superestrella d’internet? -Si em parla d’ego, m’ho prenc com si tingués zero seguidors. -Difícil de creure. -Formo part de la primera generació de youtubers. Volia descobrir, aprendre i compartir. I continuo perquè disfruto amb els desafiaments. -‘Desafiaments’ que aporten uns diners marejadors. -No necessito gaires coses. Sempre m’he adaptat al que venia. Als 24 anys portava la gerència d’un gimnàs, va arribar la crisi del 2010 i va tancar. Tenia dues opcions: anar a l’atur o fer classes soltes a 600 euros. Vaig fer les classes. El que vols sempre és després de la por. -Bé, però deu tenir un do... -Sempre esperem un do sobrenatural, i el do és comprometre’s amb el que t’agrada. Als 16 anys vaig viatjar sola tres vegades als Estats Units, a ballar. Anava amb tren a Los Angeles, quan ningú viatjava amb tren. Sempre m’he vist capaç de tot. D’aquí el meu lema:«Jo puc amb tot». «El meu pare va muntar l’escola de futbol del Girona i el meu germà treballa com a analista al Barça» ¿Va tenir una xarxa de seguretat familiar? Vaig tenir la sort de tenir un ambient esportiu. El meu pare [Miguel Jordán] va muntar l’escola de futbol del Girona, el meu germà Eloy treballa com a analista al Barça i la meva mare tenia un gimnàs. Ells em van dir: «Passaràs molt temps treballant, així que escull una cosa que t’encanti, o patiràs». -¿Sap què és el fracàs? -És clar. Un és que, excepte quan vaig anar a ‘Bailando con las estrellas’, no he tornat a ballar. Un altre va ser que vaig demanar als meus pares fer el batxillerat a Londres, però a casa la situació econòmica no era gaire bona. -Els seus pares es van separar. -No va ser agradable per a ningú. Jo vaig treure la rebel·lia i vaig agafar un paper molt protector amb el meu germà, 10 anys més petit que jo (a mi em van tenir amb 19 anys). Res que no hagi passat en altres famílies, ¿no? -Cert. -Em llevava a les 6 del matí i donava una classe d’‘spinning’, de 9 a 18 treballava en una agència de comunicació i tornava al gimnàs fins a les 21, i els caps de setmana feia animació turística. Amb 19-20 anys guanyava més de 3.000 euros. -Cansa només sentir-ho. El món digital, després, li ha ofert coses increïbles. -¡Tantes! He estat a Cannes compartint taula amb Julia Roberts i Will Smith, he rodat amb Eva Longoria sentint-me una més... I a la quarantena vaig passar del milió i mig de seguidors diaris a sis milions. ¡28.000 connectats en un mateix instant veient un directe! A més, el ‘feedback’ és meravellós. «Moltes vegades necessito un ‘¿com estàs?’. La gent creu que estic carregada d’energia, que sempre estic bé. ¡I no és veritat!» -¿Sí? Ahir me’n vaig anar a dormir amb el cas d’una noia amb càncer de maluc. Va fer un vídeo dient que l’únic que la manté motivada és l’esport i que havia començat amb mi. L’únic que necessita la gent és recolzament. ¿Qui li dona suport a vostè? La veritat és que moltes vegades necessito un «¿com estàs?». La gent creu que estic carregada d’energia, que sempre estic bé. ¡I no és veritat! Tinc la sort de tenir una parella i un equipàs –16 entrenadors, cinc nutricionistes, tres psicòlogues, dues dissenyadores– que em recolzen un munt. A Andorra és l’única ‘starlet’ femenina. Allà hi ha el Rubius, Vegetta777, Mikcrack... -¡Això m’encanta! Les dones ens hem de treure de sobre les limitacions que arrosseguem des de fa generacions. Som moltes les que demostrem el que valem. Per això em fa mal quan les crítiques venen de dones que exigeixen una perfecció que no existeix. Jo no soc una superheroïna. Estic segur que el seu pare s’alegra de no haver-la «enviat a fregar». [Riu] «Doncs sí que ha valgut per a alguna cosa el que feies», em diu.

Patry Jordán: «Quan vaig començar, volia callar boques. Tinc dislèxia»

La número un de les ‘influencers’ esportives va vorejar els sis milions de seguidors durant el confinament

El més llegit