Allà pels primers 80, quan ens saltàvem la classe de llatí de 2n de BUP, ens replegàvem en un estrany lloc, una terrassa decrèpita en el que semblava haver sigut un palauet, on un tipus amb males puces ens subministrava mitjanes de cervesa mentre discutíem si The Police era un grup sobrevalorat. Balustrades escantellades, escales de piano que procedien d’un edifici veí i unes portalades que, quan algú els deixava entreoberts, permetien atalaiar les restes d’un vell escenari.