Sempre que penso en la poliomielitis, no sé ben bé per què, recordo els jocs de la infància. Potser perquè una nena de l’escola la tenia i, tot i així, malgrat el tors encotillat i els ferros i corretjams que li subjectaven una cama, s’entossudia a seguir més o menys el ritme trasbalsat en l’hora del pati. Si queia, no es queixava; es posava dreta i reprenia l’esforç. Serà a causa d’aquest record o, potser, perquè se’m va quedar gravat a foc un personatge secundari de ‘Las bailarinas muertas’, la formidable novel·la d’Antonio Soler, la descripció d’un nen que convida a berenar a casa els seus amics, amb qui intercanvia còmics del Capitán Trueno: «Llavors, al veure aquelles cames com dues bufandes sense vida arrossegant-se rere Tatín, em vaig adonar del que era la pòlio, una cosa tova, llet que amara els ossos i els deixa com galetes que cauen a la taula abans d’arribar a la boca, una cosa tova i silenciosa, un somni al moll de les cames». La pòlio, en efecte, era cosa de nens.