molt en sèrie

Abans que ens censurin 'Jo, Claudi'...

La bajanada de descavalcar clàssics pels seus avui incòmodes plantejaments convida a sospesar si és que ens endinsem ja en una segona edat de la penombra, aquesta vegada laica

yo claudio 1 car 1200

‘Jo, Claudi’ està en lloc segur a Filmin, ja que aquest gran celler de sèries i pel·lícules, sens dubte la millor pel que fa a grans reserva, ha deixat clar que no farà la bajanada que ha fet HBO, que en un atac de presentisme va decidir guardar al bagul ‘Allò que el vent s’endugué’ i, conseqüentment, no retirarà de les seves lleixes, per exemple, ‘El naixement d’una nació’, capítol ineludible de la història del cine tot i que alhora sigui una obra que enalteixi el Ku Klux Klan. De ‘Jo, Claudi’, amb aquestes censores mirades de la correcció política d’HBO, es podria dir que és una sèrie colpista (arrenca amb August, primer emperador i, per tant, botxí de la república), misògina (Lívia, dona d’AugustJúlia, filla de tots dos, i Messalina, que no necessita presentacions, només són superades en perversitat per Calígula) i fins i tot homòfoba, ja que entre línies es retreu el que Edward Gibbon va destacar quan va detallar la decadència de Roma, que 13 dels 14 primers emperadors menjaven ostres i cargols amb idèntic plaer. Només Claudi, pel que sembla, era exclusivament heterosexual.