La mandra de fer-li un cop d’ull a ‘Modern Love’ (Amazon) anava pel camí de ser un dels errors seriòfils més grans que aquesta modesta secció, ‘molt en sèrie’, podria haver comès aquest any, així que, abans de prosseguir, toca donar les gràcies a Xavier González, fotògraf, company de feina i extraoficialment prescriptor de sèries. Tothom té o n’hauria de tenir un, com un fruiter que et diu quins melons sortiran bons. La mandra era per la matèria que toca aquesta brevíssima sèrie de vuit capítols inspirada en una columna periòdica que publica amb el mateix títol ‘The New York Times’, l’amor, un fruit que en té prou amb molt poc sucre per destil·lar almívar enganxós. No és aquesta una d’aquestes ocasions. ‘Modern Love’ és un compendi de magnífiques interpretacions, perfectes diàlegs escrits al compàs d’un metrònom i, tot i que no ho sembli, una lliçó de bon periodisme de la secció de local de, en aquest cas, ‘The Gray Lady’, que és com alguns encara anomenen ‘The New York Times’, la dama grisa.