Eltalp comú, sobretot la femella, sol ser tan solitari i esquerp que rares vegades s’aventura a la superfície. Es passa la vida excavant galeries subterrànies amb les ungles, tris-tras, tris-tras, a la recerca de cucs i insectes, guiat per l’instint, un fi sentit del tacte i l’oïda dels cecs. Formen el seu hàbitat el silenci i la foscor humida, com va passar després de la victòria franquista amb centenars d’homes, amagats en golfes abandonades, en cisternes, pous i llorigueres, emparedats en rebostos, ocults en falsos fons d’armaris, en teulades, blatdemorars i femers. El terror a les cunetes, al tret al clatell, els va mantenir aferrats a l’oblit. Morts en vida.