Luka Rocco Magnotta fa vuit anys va voler afegir el seu nom al santoral demoníac dels assassins en sèrie. Va començar la seva carrera delictiva com Ed Kemper, que va practicar primer la seva pulsió necròfila amb mascotes indefenses abans de passar a les persones. Magnotta tenia, a més, o això creia ell, la magnètica bellesa de Ted Bundy, el gendre perfecte, un referent sens dubte en aquesta sòrdida matèria. També es creia llest com ‘l’assassí del zodíac’, que va deixar pistes entremaliades a la policia i que, malgrat això, no va ser capturat mai. Magnotta no va passar de beat del crim serial perquè, en realitat, només es va anotar una víctima mortal. ¡Però de quina manera! El juny del 2012 es va ressenyar en aquest diari i en els de mig món la seva captura a Berlín, una mica lògic, ja que, tot i que només havia segat una vida fins aleshores, va aconseguir, com volia, cridar l’atenció. No tots els criminals envien porcions de les víctimes a les seus dels principals partits del país, en el seu cas, els del Canadà. A un llavors poc conegut Justin Trudeaux, per exemple, li va arribar per correu una mà dins d’una caixa. Que aquell infeliç que compleix cadena perpètua al Quebec hagi recuperat ara la notorietat que tant anhelava és responsabilitat del que a hores d’ara podem anomenar ja la ‘deep’ Netflix.