Del 1984 a mitjans del 1986, una vivenda a la zona alta de Barcelona es va convertir en un lloc clau per complimentar els 85 membres del Comitè Olímpic Internacional (COI) que havien de decidir la candidatura dels Jocs del 1992. ¿Els amfitrions? Leopoldo Rodés (Barcelona, 1935– Aiguaviva, 2015) i la seva dona, Isabel Vilà. «Aquells dos anys que van precedir el nomenament de Barcelona com a ciutat olímpica –17 d’octubre del 1986– el meu pare va viatjar pel món per anar a veure i convidar a Barcelona els membres del comitè olímpic», explica el seu fill Alfonso. Leopoldo Rodés va ser el gran seductor, el venedor de Barcelona, el que es movia entre bambolines, liderant la presentació de la societat civil. «El meu pare venia la ciutat, qualsevol barri, explicant els projectes de futur, la història, la cultura, sobretot l’arquitectura. Formava part d’un equip irrepetible juntament amb Juan Antonio Samaranch, Pasqual Maragall i Carlos Ferrer Salat. I amb ells, totes les institucions de bracet.