L’eufòria olímpica es va traduir el 1992 en llargues i hedonistes nits d’estiu en què Barcelona vibrava. Tothom tenia la sensació de viure un moment únic, un punt d’inflexió per a la capital catalana, i ho celebrava amb molts brindis. Que ho diguin a Javier Bordas, llavors jove empresari que amb el seu germà havia impulsat el segell d’oci Costa Este i ja sabia el que era l’èxit amb fenòmens com les carpes de La Chatarra, a la zona alta.

Però en el 92 va tocar traslladar-les a la zona universitària, a prop del Club de Polo, on es va viure un estiu únic. Als incondicionals de l’oci a la fresca s’hi va afegir la legió olímpica. El llavors príncep Felip ja es va deixar caure abans de començar els Jocs, al qual després van seguir membres del Comitè Olímpic i molts esportistes tan aviat aconseguien medalla, com Fermín Cacho (medalla d’or a 1.500 metres) o baixaven de la competició. La barreja de medallistes i famosos va marcar un estiu de color, on potser el príncep Albert de Mònaco va ser un dels noctàmbuls més entregats, rememora.

Traca final

«L’últim dia dels Jocs Olímpics vam enviar un fax a l’organització convidant tothom a celebrar-ho en les carpes i va ser un èxit total, durant tota la nit van venir més de 10.000 persones», recorda Bordas. Eran temps en els quals un cubata costava 800 pessetes (o 900, si era amb beguda ‘premium’) i el consum estava disparat, molt per sobre de la raquítica mitjana que poden permetre’s molts joves avui dia.

Per la fastuosa carpa Johnnie Walker (es dividien per marques) desfilaven la majoria de vips. Eren temps dolços, també molt regats de Martini amb llimona i Malibú amb pinya. I de més complicitat entre l’ajuntament i els sectors econòmics. Costa Este es manté avui al capdavant de l’oci nocturn barceloní, amb locals com Opium Mar. I el cuquet esportiu va acabar portant l’empresari durant un temps a la directiva del Barça.