Com si no haguéssim extret cap lliçó positiva d’episodis anteriors, tornem a estar immersos en una dinàmica armamentística d’abast mundial que sembla imparable. En aquest cas, el rearmament s’explica tant per l’extrem afebliment de l’entramat institucional i normatiu que es va crear a partir de la Segona Guerra Mundial com per l’afany imperialista dels grans (sigui la Xina, Rússia o els Estats Units) i les ànsies de poder d’algunes potències mitjanes respecte dels veïns. En definitiva, la incapacitat de l’ONU per complir la seva tasca i el menyspreu generalitzat pel dret internacional deriven en el campi qui pugui.